Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

peronòspera , nf: pronòspera Definitzione genia de mufa e maladia de erbas e matedu (famada sa chi atacat a sa bide) Terminologia iscientìfica atn, mld, Plasmopara viticola Tradutziones Frantzesu péronospora Ingresu downy mildew Ispagnolu mildiu de la vid Italianu peronòspora Tedescu Peronospora.

petorrúdu , agt Definitzione chi est de bona petorra, chi portat petorras mannas, de petus largu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu forte de poitrine Ingresu broad-chested Ispagnolu de pecho amplio Italianu pettoruto Tedescu vollbrüstig.

píbara , nf: píbera, pípara, pípera Definitzione genia de arrasia velenosa chi assimbígiat a su coloru, ma chi no si agatat o no faet in Sardigna: is chi si agatant funt su coloru de abba o tartza (p. de arriu, de àcua, de modhe: natrix maura) e un'àteru coloru mannu chi faet fora de s'abba (p. de sicu, de soli, soliana, coluber hippocrepis); est animale sèmpere pigau a paragone po gente mala / sulai che píbera = furriàresi male arrennegados, arrespòndhere a boghes Frases che píbera chi pistu li ant sa coa ti boltas a sa tzega a mossigare (P.Porcu)◊ sunt che píberas de sicu ammanitzendhe trobeas pro afunare ideas e fadigas ◊ no ti tzachis, ca paris una píbara! ◊ nàsciu, suat che una píbara! ◊ ferenandhe che píbera, cumintzat a boghes contras a su fizu ◊ arrebbugia, candu dha fuedhas si fúrriat comenti a una píbara! Terminologia iscientìfica anar, natrix maura, coluber hippocrepis Ètimu ltn. vipera Tradutziones Frantzesu vipère, couleuvre sarde Ingresu viper, grass snake, sardinian coluber Ispagnolu culebra viperina, culebra de herradura Italianu vìpera, bìscia viperina, còlubro sardo Tedescu Ringelnatter, Hufeisennatter.

pibisíu , nm, nf: pibissia, pibissiu, pibitzia, pibitziu Definitzione genia de bobboi de tantas calidades (ma mescamente cussa birde), longhitu, a bortas mannu cantu unu pódhighe, cun duas cambas longas longas e cun is alas: si movet a brínchidos e a bolu puru, ponet sa cria in terra, est tímiu ca segundhu s'annada ndhe naschit meda, in beranu intrandho s'istade, e si che papat s'erba, is laores Sinònimos e contràrios ateribilche, mammagràida, pibiciri, telaporca, tilibilche, tziabróssima, tzilibrínchidi, tzimpilighe Terminologia iscientìfica crp, Tettigonia viridissima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sauterelle verte Ingresu locust Ispagnolu grillo de matorral Italianu cavallétta vérde Tedescu Laubheuschrecke.

picapètza , nm Definitzione aina o màchina po segare a piticu o pistare a fine sa petza Sinònimos e contràrios acapuladori, pistapeta Frases sa bomba atómica at a fai a arrogus totu s'umanidadi coment'e unu picapetza Tradutziones Frantzesu hache-viande Ingresu mincer Ispagnolu picadora de carne Italianu tritacarne Tedescu Fleischwolf.

pigabíga , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru; àteras genias de erba Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pigulosu, pitzicadorja / atzotalimba 1 Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine, G. murake, G. parisiense Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu catchweed Ispagnolu amor de hortelano Italianu attacca vèste Tedescu Klebkraut.

pigulósu , nm, nf: priculosa Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bistimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pidigulosa, pigabiga, pitzicadorja Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu goose-grass Ispagnolu amor de hortelano Italianu attaccamani, attacca vèste Tedescu Klebkraut.

pilirintzòne , nm Definitzione pedhighedha fine, pigighedhu de pedhe Sinònimos e contràrios pidhoncu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu peau Ingresu cuticle Ispagnolu trocito de piel Italianu pellicina Tedescu Häutchen.

pinghinósu , agt Definitzione chi est totu brutu, mescamente brutu de ógiu o pingu, totu a marcos de ógiu Sinònimos e contràrios brutu, losingiosu, untinadu, untinosu Frases sa giustíscia t'incantet, pinghinosa, mandrona, maca e bruta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plein de taches Ingresu greasy Ispagnolu salpicado de aceite Italianu frittellóso Tedescu fleckig.

pínniche , nm: pínnige, pínnighe, pínnighi, pínnigi, pínnixe, pínnixi, prínnige, prínnighe Definitzione genia de bobboitedhu minudu chi suspit su sàmbene de is animales / pínnixi de mata = capita, babbautzu birde, púdidu; pínnixi de mari = genia de animaledhu croxiu a dóighi cambas (galathea strigosa) chi is piscadores narant puru scorpioni, segadirus Sinònimos e contràrios chímighe, chínniche, corosta, pinni, rulta Frases immoi in custa barraca no podit mancai su pínnighi aresti ◊ sa carrotza fiat prena de pínnighe Terminologia iscientìfica crp, cimex lectularius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu punaise Ingresu bug Ispagnolu chinche de cama Italianu cìmice Tedescu Bettwanze.

pischèra , nf Definitzione logu a oru a mare, istagnu chi tenet essia a mare, ue si contivígiat sa pisca, fatu a manera de fàere intrare (e crèschere) su pische de su mare e piscare méngius, cun prus seguresa e lúcuru / conchedh'e p. = genia de lissa pitica, de calecunu prammu de longària Sinònimos e contràrios annessarzu, messalzu Frases no isco si de pische in mare e in pischera si ndhe at a piscae Terminologia iscientìfica pscd Ètimu spn. pesquera Tradutziones Frantzesu vivier Ingresu fish-pond Ispagnolu vivero de peces Italianu peschièra Tedescu Fischteich.

piscixédhu 1 , nm Definitzione piscaredhu de muru, bobboitedhu piticu, longhitu, de forma a bisura de pische postu de ladu, bianchedhu asuta, cun tantos peighedhos, e de colore lúghidu in pitzu: faet in logu de paperi (chi papat) e no solu e no essit a sa lughe Terminologia iscientìfica crp, lepisma saccharina, ctenolepisma targionii, thermobia domestica. Tradutziones Ispagnolu pececillo de plata Italianu pesciolino d'argento

pitzicadòrja , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pigabiga, pigulosu Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu catchweed Ispagnolu amor de hortelano Italianu asperèlla, attaccamani Tedescu Klebkraut.

platèa , nf: pratea Definitzione sa parte prus bàscia de su teatru, inue cicit sa gente po castiare is atores; fintzes sa gente etotu chi dhu'est abbaidandho Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu parterre Ingresu stalls Ispagnolu patio de butacas, público Italianu platèa Tedescu Parterre, Parkett.

pódhine , nm Definitzione sa parte prus bianca e fine de sa farra de su trigu; su pane chi si ndhe faet (si distinghet de su crivàgiu – chi no est civraxu –, prus niedhudu e prus pagu gustosu de sabore)/ pane pódhine (grussu) = ispianada, cogone Sinònimos e contràrios boledu, podha 1, scèti Frases zughiat unu bículu de casu, de pane pódhine e unu ticu de binu ◊ su sacerdote depiat picare unu punzu de pódhine e de ozu, chin s’incensu, e lu depiat brujare in s’artare 2. babbu e mamma lis cheriant pònnere calchi pacu chin casu, sartitza, pódhine e àteras cosas a manigare in viazu Sambenados e Provèrbios smb: Poddine, Poddini Terminologia iscientìfica pne Ètimu ltn. polline(m) Tradutziones Frantzesu fleur de farine Ingresu superfine flour Ispagnolu harina de flor Italianu fior di farina Tedescu Auszugmehl.

poltantàre , vrb: aportantai, portantare Definitzione fàere andhare su cuadhu a portante Frases su cadhu de babbai poltantat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire prendre l'amble Ingresu to amble Ispagnolu marchar en paso de ambladura, portante Italianu dare l'àmbio Tedescu den Paßgang geben.

postàle, postàli , nm, agt Definitzione mezu prus che àteru púbblicu chi faet trasportu de gente; chi pertocat su servítziu de sa posta Sinònimos e contràrios purma, sita Frases leo su postale e tuco a bidha ◊ insaras po andai a Castedhu no nci fiant in postalis ◊ est ghiratu Torraddomo: como deretu at apedatu dae su postale ◊ irveto su postale pro andhare a s'uspidale 2. at mandhadu su dinari in contu currente postale Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu autobus, postal Ingresu mail boat(train, plane) Ispagnolu coche de línea, postal Italianu postale Tedescu Postbus, postalisch, Post.

prammarítza, prammarítzia , nf Definitzione su fedu minudu o trotischedhu (upm) de sa canina, ma fintzes sa canina manna bona de pòdere papare (cantu una manu) Sinònimos e contràrios cania 1 Frases cussus candu benint a pigai pisci circant sempri prammarítzia 2. sa cania… candu est matuca cantu sa manu dhi naraus prammaritza e candu est prus piticu dhi naraus caniotu Terminologia iscientìfica psc Tradutziones Frantzesu alevin de la daurade Ingresu gilthead bream alevin Ispagnolu alevín de dorada Italianu avannòtto dell'orata Tedescu Fischbrut der Goldbrasse.

pratòri , nm: pretore, pretori Definitzione giúdice chi cumponet pretos prus che àteru in primu gradu, tenet cumpeténtzia in su mandhamentu e solu po unas cantu chistiones / fàchere dimandhas cun sa cara de unu pretore = che unu chi imbístigat chirchendhe sa curpa Frases calchi cosa no la naraia comente cheriat issu: tandho si bi atacaiat che pretore ◊ seu isprichendidhu sa cosa po chi su pratori dha potzat isprobugai! Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu juge de première instance Ingresu lower court judge Ispagnolu juez de primera instancia Italianu pretóre Tedescu Amtsrichter.

pruèllas , nf Definitzione duas genias de erba bellas po frore chi narant fintzes isprone de cavaglieri Terminologia iscientìfica rba, Consolida ajacis, Consolida orientalis Ètimu itl. spronelle Tradutziones Frantzesu pied d'alouette, dauphinelle Ingresu forking larkspur Ispagnolu espuela de caballero Italianu speronèlla Tedescu Rittersporn.