Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lescensciàre , vrb: licensiai, lissentziai, lissentziare Definitzione pònnere o giare fine a un'incàrrigu, a un'impreu; giare o pigare sa licentza o diproma a s'acabbada de is istúdios; andharesindhe, dispedire Sinònimos e contràrios dipaciare / dispedire Tradutziones Frantzesu renvoyer, débaucher, licencier, décerner un certificat d'études Ingresu to dismiss, to confer a diploma on Ispagnolu despedir, licenciar, irse Italianu licenziare Tedescu kündigen, entlassen (aus der Schule), verabschieden.

majonèta , nf Definitzione genia de fémina bècia, fata a pentzamentu, chi nanca iat a bènnere su note de Pasca de is Tres Gurrès a batire giogos a is piciochedhos… Sinònimos e contràrios befana Terminologia iscientìfica fnt Tradutziones Frantzesu "befana" Ingresu befana (kindly old witch who brings children toys at Epiphany) Ispagnolu vieja que trae regalos a los niños para los Reyes Italianu befana Tedescu Befana, alte, gerechte Hexe, die, nach der italienischen Volksüberlieferung.

marmaríscu , nm Definitzione genia de narba chi faet manna, arta, a cambu linnosu (fintzes bastoni de santu Giusepi) Sinònimos e contràrios narbaónia Terminologia iscientìfica rba, Malva olbia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lavatère Ingresu tree mallow Ispagnolu malvavisco rizado Italianu lavatèra Tedescu Angehörige einer Gattung der Malvengewächse.

matànsa, matàntza, matàntzia , nf Definitzione bocimentu, nau pruschetotu de su chi si faet piscandho sa tunina Sinònimos e contràrios degógliu, stragu Terminologia iscientìfica pscd Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu "mattanza" (pêche des thons dans les madragues) Ingresu tunny killing Ispagnolu matanza de atunes Italianu mattanza Tedescu Töten der Thunfische im Meer.

meschínu , agt, iscl: mischinu Definitzione chi istat male, chi est sufrindho, nau mescamente a làstima de su pòberu o de chie tenet o at tentu calecunu male, dannu / betàresi a sa mischina = atrogare su male fatu coment'e iscusèndhesi Sinònimos e contràrios pòberu / addolumannu!, addolumeu!, siscuru! Frases mischinu de tui: ses béciu in s'ossu, ita as a bolli fai a is piciocas!…◊ mischinu, mi nd'est partu mali: fiat tristu e annugiau ◊ mischinu su castiau! Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu poor thing! Ispagnolu ¡pobre! Italianu poverino! Tedescu arm, der Ärmste!

méu , agt, prn: miu Definitzione agt. e prn. sing. m. de 1ˆ persona sing. chi inditat possessu, istima, parentella: su chi pertocat o apartenet a mimi; si manígiat fintzes cun is avérbios; a/c dhue at númenes chi no arrechedent custu possessivu: mamma, babbu, bidha, domo si podent nàrrere a solos si no dhue at motivu de dhos contrapònnere a un'àteru / s'àinu meu = deo etotu (arrespondhendho o cunsiderandho cun tzacu su fàere o su nàrrere de s’àteru in cantu est tropu fàcile, andhat a solu) Frases in terrinu meu, si no ti dispiaghet, cumandho deo! ◊ frade meu caru, ite cheres? ◊ Deus meu de sa rughe, apenadindhe tue! 2. mellus su strintu miu chi no su largu allenu ◊ a su meu bi cherzo deo 3. a segare in russu candho bi ndh'at meda, de cosa, l'ischit fintzas s'àinu meu! ◊ baidinci de aranti miu, ciorbedhu de àcua cota! ◊ intendho su bentu alinendhe acurtzu meu ◊ intro meu che zuto su lugore de mizas de istedhos de s'aera Ètimu ltn. meus Tradutziones Frantzesu mon (adj.), le mien (pron.) Ingresu my Ispagnolu mi, mío Italianu mio Tedescu mein (Adj.), meiner, der meine, der meinige (Pron.).

mogliòla , nf Definitzione merdona de mare, genia de pische mannitu: est un'arratza de merulutzu Terminologia iscientìfica psc, phycis phycis Tradutziones Frantzesu mostelle Ingresu kind of fish Ispagnolu brótola Italianu pastènula bruna Tedescu Mittelmeerfisch, der zu der Gadidae Familie gehört.

murrúda 1 , nf Definitzione genia de pische nau deosi po su murru: assimbígiat a s'isparedha o sàragu, portat ispertiadas largas a istúturu, de colore diferente, in is costaos, e innanti est fémina ma apustis essit mascu Terminologia iscientìfica psc, puntazzo puntazzo Tradutziones Frantzesu sar à museau pointu Ingresu charax (fish) Ispagnolu sargo picudo Italianu càrace a muso acuto Tedescu Fisch, der zu der Meerbrassen Familie gehört.

oríre , vrb Definitzione fàere is oros; segare de su cumossu is panes a tèndhere, sestare su pane, cumenciare a dhu fàere Sinònimos e contràrios orivetai, orizare, orulare 1 / abbessiare | ctr. isorulare 3. sos isterzos no cherent oridos ca che ndhe ruet a terra betendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébaucher du pain Ingresu to sketch the bread Ispagnolu orillar, cortar un trozo de masa del amasijo para hacer el pan Italianu abbozzare il pane Tedescu mit der Brotvorbereitung beginnen.

orminàre , vrb: urminare Definitzione andhare aifatu de is peadas, cricare s'arrastu de bestiàmene, de gente, o fintzes cricare àteru; istare a su passa passa lassandho s'arrastu, catzigandho o imbrutandho su logu, andhare a giru fintzes chentza un'iscopu precisu, tanti po girare Sinònimos e contràrios addromare, arrestallai, atratare, ormizare, trassigiai, trateare / chilcare, girai Frases e ite bi sunt orminendhe, cussos, in su cunzadu nostru? 2. no istes orminendhe ca apo samunadu in terra comogomo! ◊ apo àpidu totu s'ortu orminadu de bestiàmine ◊ finas in sa Luna che ant orminadu ◊ proite no ti assélias, cantu chi istas orminendhe chentza cabu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traquer, laisser la trace Ingresu to leave marks Ispagnolu rastrear, dejar huellas Italianu ormare, lasciare le órme Tedescu der Fährte folgen, verfolgen, Spuren hinterlassen.

papèlla , nf Definitzione male mandhigadore, maladia mala chi s'isterret in sa carena Sinònimos e contràrios crancu / cdh. scita Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu tumeur des cellules épithéliales Ingresu epithelial cells tumour Ispagnolu papiloma Italianu tumóre delle cèllule epiteliali Tedescu Geschwulst der Epithelzellen.

paradòra, paradòre , nf, nm: paradori Definitzione mobbília chi serbit a pònnere trastos, mescamente in sa sagristia; css. móbbile chi serbit a pònnere calecuna cosa de ammostare o fintzes sa candhela o àtera lughe acanta a su letu Sinònimos e contràrios aparadore Frases in su paradore bi at unu múculu Ètimu ctl., spn. aparador Tradutziones Frantzesu crédence de sacristie Ingresu sacristy sideboard Ispagnolu cajonera de sacristía Italianu credènza di sacrestìa Tedescu Schrank in der Sakristei.

pàta , nf Definitzione su calore de sa forredha, ma fintzes sa basca Sinònimos e contràrios caentu, patera, tebidori / basca | ctr. frios Maneras de nàrrere csn: avb.: a p. a fogu, a p. de fogu = a calor'a fogu; cotu a p. = cotu in su pamentu de su foghile imbudhighinadu; p. a… = afaca a…; su fogu betat p. = mandhat caentu Frases lezindhe custu contu paret de intèndhere sa pata de su forru coghindhe su pane ◊ no caentao mancu a pata a fogu (P.Bitto)◊ fit in domo sétzidu a pata a fogu ◊ intret segura sa pata de beranu! 2. fimus sétzidos pata a tie a nos contare sos contos Sambenados e Provèrbios smb: Pata, Patta Tradutziones Frantzesu chaleur du foyer Ingresu home warmth Ispagnolu calor del hogar Italianu calóre del focolare Tedescu Wärme der Feuerstelle.

pibiòne, pibiòni , nm: pipione, pubugione, pubujone, pupione, pupugione, pupujone, pupuxone, pupuzone Definitzione su granu (upm) de s'àghina comente dhu sèberat su frore de su gurdone; genia de puntighedha tundha comente acabbat su chelu de sa buca, apalas, in s'oru de s'ingurtidórgiu; nodighedhu o lobitu de sa trama chi si faet in su tessíngiu in tapetos, fànugas, burras e àteru, po pòdere essire a figuras, ma fintzes àtera genia de nodighedhu piticu / partes de su pipione: nasedhu, fodhone o fodhe, mata o prupa, sèmene o pisu; su pupujone de sa bula = angaule, sa méndula de su gúturu, su fundu de su paladari Sinònimos e contràrios aginedhu, pubone / cdh. pupioni Frases gustant sos pubujones rujos e dorados trones ponent in sas pischezolas ◊ custos fundhos batint ua pupujoni madura ◊ custos sunt sos pupuzones de s'úrtima iscaluza 2. no ischimus si tessent a pibione overas a ranu de ogu ◊ su sudori, messendi, calaiat a pibionedhus Terminologia iscientìfica rbr, crn Tradutziones Frantzesu grume, grain de raisin Ingresu grape Ispagnolu grano Italianu àcino Tedescu Beere der Weintraube.

pistíncu , nm Definitzione cropighedhu giau in cunfidàntzia cun is pódhighes, unu pagu a ispitzuladura a trempas; tzàcurru chi si faet frigandho forte e fàcia apare su pódhighe de mesu cun su pódhighe mannu comente si lassant andhare e su primu iscudet a su figau de sa manu; móvia de botu, a cropu / in su tempus de unu p. = in d-unu sinnu, in d-una furriada de ogus Sinònimos e contràrios bidhighitada, bistínchidu, isbillongu, pillicu, pistónchina, pistóriga, spistincu, tzinchillitu / brinchitu, sàdhidu 3. Pistirinchedhu camminàt totu a pistincus ◊ cale mannu?… si l'iscudet unu pistincu che lu faghet bortulare a terra! Sambenados e Provèrbios smb: Pistincu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chiquenaude, papillotage Ingresu light blow, blink Ispagnolu chasquido, parpadeo Italianu buffétto, palpebrazióne Tedescu Schnippchen, das Aufschlagen der Lider.

prammarítza, prammarítzia , nf Definitzione su fedu minudu o trotischedhu (upm) de sa canina, ma fintzes sa canina manna bona de pòdere papare (cantu una manu) Sinònimos e contràrios cania 1 Frases cussus candu benint a pigai pisci circant sempri prammarítzia 2. sa cania… candu est matuca cantu sa manu dhi naraus prammaritza e candu est prus piticu dhi naraus caniotu Terminologia iscientìfica psc Tradutziones Frantzesu alevin de la daurade Ingresu gilthead bream alevin Ispagnolu alevín de dorada Italianu avannòtto dell'orata Tedescu Fischbrut der Goldbrasse.

prísia , nf Definitzione libbru o registru de is cuntratos e testamentos chi faent is notàrios Ètimu ctl. (a)prisia Tradutziones Frantzesu registre Ingresu register Ispagnolu protocolo notarial Italianu protocòllo degli atti notarili Tedescu Urkundenarchiv der Notare.

pudhérigas , nf pl Definitzione casus cotus, màncias orrúbias chi essint in is cambas a fortza de dhas aparare nuas a su fogu, cosa chi a logos narant casuéciu Sinònimos e contràrios càricas, chichiridhas, pudhedras Tradutziones Frantzesu taches rouges de la peau à cause de la chaleur Ingresu caloric spot Ispagnolu cloasma producido por el calor Italianu cloasma calòrico Tedescu Leberfleck (wegen der Feuerhitze).

scabidhadúra , nf Definitzione su scabidhai; sa essia de s'ispiga; su tempus chi su laore est ispigandho Sinònimos e contràrios ispicadura, ispighinzu, scavidadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épiage Ingresu earing Ispagnolu espigueo Italianu spigatura Tedescu Ährenschießen, Zeit der Ährenbildung.

scedàu , agt: iscedau, scerau 1, sciadau, sciadrau, sciodau Definitzione foedhu chi si narat mescamente po lastimare a unu po calecunu dannu, male (ma fintzes cun istima a unu pipiu), o fintzes cun ironia po cosas de bonu Sinònimos e contràrios deldiciadu, dirgrassiadu, mabassortau, malafadau, malafortunau, míseru / feritzedhu!, scurixedhu!, siscuru! Frases sciadau, pobidhu miu bellu: as a èssi fadiau, puru! 2. prenit e isbuidat corus scedaus 3. scerau, epuru dhi praxit sa cosa bella! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu poor (thing) Ispagnolu ¡pobrecillo! Italianu poverino! Tedescu der Arme!

«« Torra a chircare