A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

sciarodhéri , agt, nm Definition nau de ccn., chi est amantiosu de su sciarodhu, chi istat de una festa a s'àtera Synonyms e antonyms festajolu, festàrgiu, festulanu, scialeri Scientific Terminology ntl Etymon srd.

sciaródhu , nm Definition tréulu mannu o briga, ma fintzes isciolóriu, isciala, festa / totu custu sciarodhu!…, gei no fut nudha su sciarodhu!… = totu custu illériu!…, bi aiat cosa meda, a tropu.

sciarrancadúra , nf Definition sa faina de sciarrancai is macarrones, s'efetu de su sciarrancai Etymon srd.

sciarrancài , vrb Definition passare is macarrones fatos a manu (malloredhos) in istrégiu de fenu po dhis fàere una genia de errigas, de no abbarrare lisos; fintzes aungare, iscarrafiare.

sciarràni sarràgna

sciarrocàda , nf: isciarrocada*, sciorrocada Definition su isciorrocai, distrúere totu, orrúere, betare o calare a terra de mala manera, pentzau mescamente coment'e movimentu; surra de cropos; tzàcurru mannu (es. de tronu) Synonyms e antonyms ilbarriada, irzarriada Sentences chi mi torras a atacai candu seu in prucissioni ti giau una sciorrocada de gruxi a conca! ◊ custu merí de ierru stramudiu calat cun sciorrocadas de àcua ◊ chi no nci andais si giau una sciarrocada de fusti! ◊ ch'istentat ancora dhi giau una sciarrocada de ferru de prenciai! 2. at fatu una sciarrocada de arrisu Translations French effondrement, écroulement English discharge Spanish derrumbamiento, descarga Italian scàrica German Entladung, Hagel.

sciarrocài , vrb: isciarrocai*, sciorrocai Definition nau prus che àteru de fràigos, muros o àteru deasi, betare o orrúere a terra, distrúere totu cun fragassu e tzàcurru mannu Synonyms e antonyms destrui, idarrocai, ifàghere, irrainare, isconciare, scioscionai / derrúere, iscalabrare, isciusciai, istrossare / betare, fuliai, imbolare Sentences cun sa gherra nd'ant sciorrocau una citadi de fundu de arréxini ◊ ndi sciarrocaus totus a terra, de su letu ◊ ndi ant sciorrocau su muru de Berlinu ◊ candu fiat cabau cudhu lampu nd'iat sciarrocau su campanibi ◊ suat su bentu e ndi sciorrocat totu sa domu 2. intendat comenti proit: est torrendi a sciarrocai bèni! ◊ su celu ndi fiat sciarrochendi àcua de si ndi ammachiai ◊ chi no mi pigat a pobidha mi nci sciorrocu a funtana! ◊ sciorrocu una butíglia de àcua, ma s'ollu fritedhat peus! Translations French effondrer, écrouler, démolir English to demolish Spanish derrumbar Italian crollare, diroccare German zusammenstürzen.

sciarrocaméntu , nm Definition su isciarrocai Synonyms e antonyms irdorrocadura Sentences s'isbandonu at portau sciarrocamentu a is murus e a sa crabetura de sa cresiedha Etymon srd.

sciarrócu , nm: isciarrocu, sciorrocu Definition su isciarrocai, betare a terra, nau de cosas mannas (domo, muru), o orrúere totu de mala manera, mescamente sa moida manna o tzàcurru chi si faet betandho a terra cosas deasi o iscopiandho calecuna cosa (es. mina); cosa sciorrocada, su chi abbarrat de un'òpera distruta / pròiri a sciorrocu = a strossa, de bírridu Synonyms e antonyms destrossa, isdobbiada, isolocu, sderrocu / smuroni / arruinali Sentences a comporai cussa cosa fait sciorrocu in su portafógliu! 2. sa temporada nd'est arribbada a sciorrocu ◊ no dhus intendis prus a cida santa is sciorrocus in crésia ◊ s'intendit sciorrocu de màchina ◊ su sciorrocu de unu tronu at incuriosiu su pipiu ◊ acant'a sa spéndula s'intendit su sciorrocu de s'àcua ◊ si est inténdiu su sciarrocu de sa mina 3. is domus bècias funt unu sciorrocu (G.Mura) Translations French écroulement, fracas English downfall, loud noise Spanish derrumbamiento, fragor Italian cròllo, fragóre German Einsturz, Knall.

sciàsca , nf Definition fasca po pipios piticos, panníciu Synonyms e antonyms benda, fasca*, fascada, fasciola Sentences is sciascas dhas ponint a is pipius de nascidroxu.

sciasciadúra , nf Definition su sciasciai / còiri a sciasciadura = a irfaghidura, bene meda (che a totu is cosas de bonu cotu) Synonyms e antonyms irfaghidura Etymon srd.

sciasciài, sciasciàri , vrb: isciasciai* Definition fàere sa cosa a crantos ma coment'e a crepadura, a istrecadura, a orrughedhos piticos e a farinos Synonyms e antonyms destrui, idarrocai, ifàghere, ifasciare, isciusciai, isconciare, isordulare, sculai Sentences sa cosa tropu cota si sciàsciat ◊ is messajus marrant sas terra po sciasciai e iscirinai sa léura ◊ cussu est cument'a una cubidina: chi arruit si sciàsciat! ◊ chi pigu una pedra ti sciàsciu! ◊ tenit su carru totu sciasciau ◊ su lióngiu de is mànigas si sciàsciat in s'argiola Translations French écraser, briser, mettre en pièces English to shatter Spanish romper, destrozar Italian sfasciare German zerbrechen, zertrümmern.

sciasciàu , pps, agt Definition de sciasciai; chi est totu bogau de pare Synonyms e antonyms iscónciu, isorduladu, sciusciau 2. carru sciasciau torrat a dèpiri su chi at pagau! Translations French brisé English smashed Spanish destrozado Italian sfasciato German zerbrochen, zertrümmert.

sciàscinu , nm Definition cosa chi si faet po no pitzigare a fatúgios, coment'e meighina Sentences una meixina po sa timoria fut su sciàscinu:poniant sa pressona a lumburari tres vias, alluiant un'istiàrica e si dha passànt a ingíriu narandhodhi is pregantus Etymon ltn. *ex fascinus.

sciascionài , vrb Definition isconciare, distrúere Synonyms e antonyms isciasciai, isciusciai, sciuscionai Sentences sciascionandi cuss'arrogu de muru, innantis chi ndi arruat! Etymon srd.

sciàsciu , nm: [scià-sciu] Definition su sciasciai, su distrúere totu Synonyms e antonyms arruinu, desacatu Sentences eis biu totu su sciàsciu chi ant fatu is Tedescus in custa guerra? ◊ eus a intendi su sciàsciu: sàbudu dhus depint interrogai in tribbunali ◊ it'est su sciàsciu chi as fatu andendi a su buju a cicai cosa? ◊ agabbadha, deghinou sutzedit caincunu sciàsciu mannu! ◊ candu at a sutzedi totu su sciàsciu de sa fini de su mundu? Etymon srd. Translations French destruction English ruin Spanish destrucción, ruina Italian distruzióne, rovina German Zerstörung, Zerfall.

sciàscu , nm: ciasca* Definition fàere una cosa a s. = a brulla Synonyms e antonyms befa, bischíglia, brúglia, ciacota, ciascaria.

sciasolài , vrb: sfasolai Definition nàrrere isciolórios Synonyms e antonyms scassolai, sciolloriai Etymon srd.

sciasolaméntu , nm Synonyms e antonyms iscasciolu Etymon srd.

sciàtica , nf: (sci-à-ti-ca) seàtica seàtiga, siàtica, siàtiga Definition maladia chi benit a dolore forte tra s'ischina (a oru de is errigos) e su lumbu, in su tretu prus in artu de sa nàdiga ue dolet su nérbiu Synonyms e antonyms carruca Scientific Terminology mld Translations French sciatique English sciatica Spanish ciática Italian sciàtica German Ischias.