Abbreviations Legenda | Symbols Legend

imbalsamài, imbalsamàre , vrb: imbargimai, imbartzamai, imbartzimai, imbrassamare Definition pònnere su bàlsamu, pònnere una genia de meighina a su mortu (o fintzes animale) a manera de no s’isfàere, de durare chentza si pudrigare; in cobertantza, istare o agguantare firmu coment’e mortu Synonyms e antonyms brassamare Sentences in domu tenit unu mangoni imbartzamau ◊ beneus a isciri ca su mortu ingunis fiat istétiu imbartzimau 2. pariat arrósciu de castiai cudhas piciocas imbartzimaras e sidhias ◊ cudh'istria parit imbratzimada, apatada in sa nai Translations French embaumer English to embalm Spanish embalsamar Italian imbalsamare German einbalsamieren.

imbaltzài, imbaltzàre , vrb: imbartzare 1, imbratzare Definition pònnere in sa bartza, nau mescamente de sa crachina rude chi si ammesturat cun s’abba po dha pòdere impreare po impastu o àteru; pònnere a modhe in abba in bartza o fintzes in paule / i. sos pes de sa robba = fai passai is brebeis in sa bàrcia cun sa mexina po dhas curai de su mali a is peis Synonyms e antonyms imputare 2, impogiare Etymon srd. Translations French empoter English to pot Spanish poner en un pilón Italian invasare German in ein Gefäß tun.

imbarài , vrb: imbarare, imbarari, immarare Definition istare firmos, abbarrare fintzes ibertandho; pònnere acanta, in pitzu o coment’e acostiu a calecuna cosa o logu po pausare o àteru; incrubare, abbasciare coment’e orruendho a un’ala Synonyms e antonyms abarrai, abertai, addurae, afrimai, arremai 1, aturai, tratèniri / acotzai, afacai, arrambare, imbarrigare, pònnere / ispendhentare, parangai, tambulare Idioms csn: imbarare sa zanna = serràrela ma no dereta, a manera chi istet pagu pagu iscanzada o a donzi modu chentza la friscare; i. de assentu = abarrai de acórdiu Sentences nàrali ch'imbaret a candho passat sa fioca ◊ a imbaras un'iscuta? ◊ su pisedhu fit duos meses imbarendhe su fúbbaru de pedhe ◊ s'imbaraiat in faedhadas longas (A.Paba)◊ o un'iscusa o s'àtera, fateit imbarare a tiu Nigola finas a su sero ◊ su catziadore isparat e su puzone imbarat mortu ◊ no cherjo èssere unu trastu imbarau in mesu de cosas betzas ◊ sa cumpagna tua ti est imbarendhe cun su coro allutu 2. su carru si ch'est imbarau a su parapetus ◊ semus imbaratos a su muru ◊ dhi fut beniu un'iscimíngiu e si fut imbarau a su marroni ◊ fut sétziu, cun is manus imbaradas a is còscias ◊ candho ibbabbu istentavat a ghirare, immamma s'imbaravat a su canterile, cun sos òcios in sa mina ◊ pigat su pitariolu, si dh'imbarat a lavras e cumènciat a sonare ◊ fut imbara imbara ca no si poderàt prantau po su binu chi s'iat bufau 3. su càrrigu est imbarau a una parti ◊ su mururdu lu peso imbarau ca aguantat de prus 4. sos poetas lis dant su chi emmo imbarendhe de assentu de si presentare su sàpadu pro sa festa Surnames and Proverbs prb: a chie li dolet sa dente sa limba s'imbarat Translations French appuyer English to lean, to lay Spanish apoyar Italian appoggiare German lehnen.

imbaratíre , vrb Definition calare de prétziu, abbasciare is prétzios Synonyms e antonyms abbaratai, abbaratire, abasciai, arrebbasciai, ibbalorie, imbaratare | ctr. incarie Sentences sa cosa no imbaratit, no! Etymon srd. Translations French baisser les prix English to reduce prices Spanish rebajar Italian ribassare il prèzzo German herabsetzen.

imbarchinài , vrb: imbrachinai, imbrachinare, imbranchinai Definition passare o frigare su late de crachina, o àtera tinta, a is muros ischedraos e allisaos Synonyms e antonyms albinare, argidhai, illatare, illatinare, incalchinare, tunicare Sentences seu aici totu biancu ca mi seu imburrussau in d-unu muru apenas imbarchinau ◊ ant imbranchinau is tabbicus a carcina Etymon ctl. emblanquinar Translations French badigeonner English to paint Spanish encalar Italian tinteggiare German anstreichen.

imbarcionài , vrb Definition serrare un'apertura cun s'alcione Synonyms e antonyms acràere, afriscare, creari Etymon srd. Translations French verrouiller English to bolt Spanish atrancar Italian chiùdere con chiavistèllo German den Riegel vorschieben.

imbardulàre , vrb: imburdulare Definition imbuscinare in su pane tratagasau, nau de cosas de papare de còere prus che àteru fríssias; imburdulare in forma rfl. si narat fintzes po imbrutare Synonyms e antonyms imbultare Translations French paner English to thread Spanish rebozar Italian impanare German panieren.

imbargài, imbargàre , vrb: imbragai Definition leare sa cosa a unu comente faet sa giustítzia; impedire, no lassare fàere calecuna cosa, custrínghere cun sa fortza a fàere una cosa, a óbbrigu o fintzes èssere de istrobbu, pigare logu chi serbit po àteru Synonyms e antonyms aprensionai, escecutare, issucutare, istajire, preare / imbarratzare, impiciai Sentences sa giustítzia dh'imbraghit! ◊ ant imbargau is alàscias a unu depidori ◊ "Si nd'ant imbargau is sacus de sa patata!" - tzerriàt una fémina, prangendi a sa disisperada 2. imbragandedhus a innòi, cussus giòvunus, ca s'agiudant 3. custos barduletes petzi nos imbargant su logu chentza cabu Etymon spn. Translations French mettre sous séquestre, mettre l'embargo English to seize, to impose an embargo Spanish embargar Italian sequestrare, staggire, pórre l'embargo German beschlagnahmen.

imbarjadúra , nf Definition su imbarjare, imbraxai de unos cantu frutos chi lompendho càmbiant colore, si intinghent (àghina, olia, figu, pira, àteru) Translations French véraison English to turn dark coloured Spanish envero Italian invaiatura German Färbung.

imbarjàre , vrb: imbargiai, imbarzare, imbraxai Definition essire de colore murru, cambiare colore cumenciandho a còere, foedhandho de frutos, e àteru puru (olia, àghina, figu, pira, tamatas) / imbraxai is ogus = furriai is ogus in biancu Synonyms e antonyms incoloritare, pínchere Sentences s'olia a úrtimos de santuaini est totu imbarzendhe ◊ abbàida si bi at imbarzadu pira e bàtindhe! ◊ sa fruta imbraxendi cumentzat a èssi lómpia 2. de su feli, a su sennori dhi fiant imbraxaus is ogus che pisitu acorrau ◊ si si ammurràt, imbraxàt is ogus: no nci fiat giogus po mi consolai! (C.Saragat) Etymon srd. Translations French commencer à mûrir (agric.) English to turn dark coloured Spanish enverar Italian invaiare German sich dunkel färben.

imbarratzàre , vrb Definition pigare logu cun imbarratzos, trastos, prènnere su logu de cosas fintzes chentza serbire, bècias Synonyms e antonyms imbargai, impaciai, incarramacinai | ctr. irbarratzare Etymon itl. imbarazzare Translations French encombrer English to hamper Spanish estorbar Italian ingombrare German verstellen.

imbarrigàre , vrb: imbarrugare Definition pònnere e incracare o pesare apitzu de ccn. cosa (o de ccn.), èssere coment’e a càrrigu, a pesu / i. unu burdu a ccn. = nàrriri a bodheta chi est fillu cosa sua Synonyms e antonyms abbarrigare, asubai, imbarare, incarrutzai Sentences si ch'est imbarrigadu subra azummai l'aiat ischitzadu! ◊ imbarrigados s'unu a s'àteru, ca pagu reziant, che esseint a fora ◊ no ti che imbàrrighes cue ca bi at cosa chi si pistat! ◊ no ti che imbàrrughes apitzu! Etymon srd. Translations French s'appuyer English to put on Spanish ponerse o apoyarse encima Italian méttersi o appoggiarsi sópra German sich hinauf stellen.

imbasàre , vrb Definition torrare apare de duas cosas, coment’e una aintru de s’àtera o incasciada in s’àtera; serrare (un’apertura) unu pagu Synonyms e antonyms incasciae / apigiai, crosai / irganzare, iscadangiai, sucunzare, tambai 2. imbasare sa gianna ◊ calecuna fémina si est incarada de is portellitos imbasados Etymon srd. Translations French joindre, correspondre English to tally Spanish compaginar Italian combaciare German zusammenpassen.

imbasciài , vrb: (im-ba-sci-a-i) imbassiare, immassare Definition portare a bàsciu, prus acanta a terra, fàere prétziu prus bàsciu; rfl. incrubare, abbasciare sa conca a cara a terra, pònnere coment’e cicios, prus bàscios; nau in cobertantza, acuntentare, dignare de fàere ccn. cosa chi paret de menguare s’importàntzia de chie dhu faet / i. sa cigirista = menguare is pretesas; imbasciai is boges = abbasciare is tzérrios, sas boghes, foedhare prus abbellu Synonyms e antonyms abasciai, abbacare, ancrucare, apiadare, grusare, incrunai, ingruxare / imbaratire | ctr. artziai Sentences at imbassiadu sas naes pro lòmpere a sa figu cota 2. imbàssiadi ca sinono ti podent bídere! ◊ pro collire cosa dae terra tocat a s'imbassiare 3. a fàghere triballedhos de campu cussu no s'imbàssiat, no perdat sos grados, puru!… 4. ci bolet biri gente in crésia depet cumenciai a imbasciai sa cigirista! Etymon srd. Translations French baisser, abaisser English to lower, to humble Spanish bajar Italian abbassare German niedriger machen.

imbastardài, imbastardàre , vrb Definition fàere areste, malu, pèrdere in calidade, nau de erbas, de su cumportamentu, de arratzas e àteru Synonyms e antonyms agrestare, imburdiri Translations French abâtardir English to bastardize Spanish bastardear Italian imbastardire German entarten.

imbàtede, imbàtere, imbàti , vrb: imbàtiri Definition lòmpere, arribbare a unu logu (prus che àteru atesu e fintzes chentza dhu bòllere, coment’e candho unu no ischit su logu) o fintzes giare a pitzu a unu, lòmpere a unu tanti, fintzes ingòllere o portare cosa a unu logu / a cantu imbatit s’oju = a cantu imbatit vista, fintzas aundi si arrennescit a biri Synonyms e antonyms afèrrere, andhare, assuprire, bènnere, iferire, imbatire, impròdere, infèrrere, lòmpere, revèrtere Sentences custus pagus sintzigorrus mancu a su gúturu imbatint! ◊ imbàtiu a domu e mortu at fatu! ◊ mi ndi ant furau is caboniscus: ma chi imbateus paris!…◊ fiant imbàtius in d-una rafineria ◊ unu no imbatet a sos otant'annos sentza sufrire nudha ◊ assumancu tres oras nci bollit po imbati a Masudhas ◊ su preju che imbatiat a ses milliones ◊ che aiaus postu totu sa note po che imbàtede a inie 2. dhi fuant imbàtius apitzus, dh'iant pigau e portau in tribbunali 3. a cantu imbatiat vista bidia totu su mare ◊ sas campagnas cantu imbatit sa vista sunt totu brusiadas ◊ che at imbàtiu su pipiu mortu a dommo ◊ lah ca ti apu imbàtiru muregu e modhici po su forru! Etymon itl. imbattere Translations French arriver English to arrive Spanish llegar Italian arrivare German ankommen.

imbatiàre , vrb: ingatiare Definition abbarrare chentza pobidhu o chentza pobidha po sa morte de s’unu o de s’àtera (tempos cumpostos cun aus. èssere e àere) Synonyms e antonyms agatiare, ifiudare, sciudai, sviurai Sentences de candho aiat imbatiadu no li fit mai mancada de manos sa ruca e su fusu ◊ custu li fit capitau apustis chi si fit ingatiaa Etymon srd. Translations French être veuf English to be left a widow (er) Spanish enviudar Italian restare védovi German verwitwen.

imbaucàre , vrb Definition pigare a ingannu, a trampa; fintzes meravigliare, ispantare Synonyms e antonyms abbovai, arrebbusai, coglionai, colovrinare, corogliare, imbusterai, imbuvonare, improsae, ingannai, ingregai, istusciare, mariotare, piocai, scafai, trampai Sentences est in debbadas chi bi ponzas contivizu: tantu no mi lasso imbaucare! ◊ unu padronu ricu cun fiaca at imbaucadu su giualzu ◊ s'istintu connoschet bene s'arte de imbaucare s'ómine Etymon spn. embaucar Translations French embobiner English to take in Spanish engañar Italian infinocchiare German betrügen.

imbeciài , vrb: imbeciare, imbetzare, immetzare Definition fàere béciu, a béciu, antzianu, pèrdere is fortzas e is calidades de su giòvono, de sa cosa noa Synonyms e antonyms annosigai, assenecare, imbedustare / abbrecare, imbecrare, imbetzire | ctr. annoai 1, apitzinnare, impisedhire, ingiovanèssiri Sentences in duos meses ti ses imbetzada ◊ giaghi est tanta s'antua chi mi dant, de imbetzare mi benit sa gana ◊ si nch'est imbeciau ◊ t'imbèciant is malis allenus ◊ una domo non restat noa, ma s’imbetzat e si derruet che a totu sas cosas ◊ in cuss'ambiente soe nàssiu, créssiu e imbeciau ◊ megu de m'imbeciai dogna dí de prus! Surnames and Proverbs prb: su male continu imbetzat sa zente Etymon itl. Translations French vieillir English to make old Spanish envejecer Italian invecchiare German alt werden.

imbedustàre , vrb Definition intrare in tempus, bènnere bedustu, mannu de annos Synonyms e antonyms annosigai, assenecare, imbeciai, imbedustire | ctr. impisedhire, ingiovanèssiri Etymon srd. Translations French prendre de l'âge English to age Spanish envejecer Italian attemparsi German alt werden.

«« Search again