A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afinigài, afinigàre, afinigàri afinicàre

afinighedhaméntu , nm Definitzione su afinighedhare, su trebballu chi si faet po fàere prus fine meda una cosa Sinònimos e contràrios afinigonzu, irfiniadura, issutilicadura | ctr. ingrussadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amincissement Ingresu thinning Ispagnolu adelgazamiento Italianu assottigliaménto Tedescu Verfeinerung.

afinighedhàre , vrb Definitzione fàere fine meda, trebballare meda po insutiligare sa cosa Sinònimos e contràrios afinai, afinicare, assilingare, assutighilare, conciumire, infinigae, insutiligai, irfinighedhare, isgumentare | ctr. ingrussai Ètimu srd.

afinigónzu , nm Definitzione su afinare, su fàere prus fine Sinònimos e contràrios irfiniadura, issutilicadura | ctr. ingrussadura Ètimu srd.

afínigu afínicu

afiníu , agt Sinònimos e contràrios acabbau, fatu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu complet, fini Ingresu complete, well-finished Ispagnolu rematado, acabado Italianu complèto, rifinito Tedescu vollendet.

afinónzu , nm Definitzione su afinare, fàere méngius Sinònimos e contràrios afinamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affinement Ingresu refining Ispagnolu refinamiento Italianu affinaménto Tedescu Verfeinerung.

afinósu , agt Definitzione chi afinat, chi faet a afinamentu, nau de ccn., chi portat o est sufrendho congòscia, axiore, afinu Sinònimos e contràrios angultiosu, congosciosu Ètimu srd.

afínu , nm Definitzione genia de fàmene, de apititu forte, ma fintzes una genia de suferéntzia de s'ànimu, pistighíngiu, pentzamentu Sinònimos e contràrios afinamentu, fàmene, francusina, isaminamentu, issilicamentu, sfinighimentu / angultia, annógiu, congòscia Frases m'intendu afinu: pigheus unu buconi! ◊ pràngius de lissa e anguidha arrustia chi solu a nci pensai benit s'afinu! (L.Cocco)◊ s'ora est intardendisí e cumentzaus a tenni afinu ◊ si fuiant cun s'afinu in su gúturu 2. un'afinu, unu prantu benit de tantu in tantu ◊ intzandus totu s'afinu si tramudat in d-unu gosu ◊ est in afinu prangendi su maridu mortu ◊ sas féminas biviant in poesia finas sos afinos de fitianu (P.Tzilla) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu langueur Ingresu languor Ispagnolu apetito Italianu languóre Tedescu Schwäche, Gefühl der Leere im Magen.

afiocadúra , nf Definitzione cuncordu de frocos, de fetas, po bellesa Frases afiocadura bi cheret, abberu, pro fàghere bella a issa!… Ètimu srd.

afiolàre , vrb: afiorare Definitzione acostire sa terra a calecuna cosa prantada; apretare su fàmene, unu bisóngiu, bènnere fàmene o bisóngiu forte Sinònimos e contràrios assacarrare / apretai, sighire Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to be hot on s.o.’s Ispagnolu apremiar, acuciar (hambre, otro) Italianu incalzare (della fame, di altro) Tedescu bedrängen.

afioncadòri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a trebballare male, a fàere sa faina a improdhu Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciapinadori, aciaputzadore, aciorodhosu, ciaputzeri, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Frases no sias afioncadori: si dhu fais, faidhu bèni! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâcleur Ingresu cobbler Ispagnolu chapucero Italianu abborracciatóre Tedescu Pfuscher.

afioncadúra , nf Definitzione su afioncai, su fàere sa faina a improdhu, male / fai una cosa a afioncadura = a coredhu, a indróvigu Sinònimos e contràrios imprastuladura, intzodhinadura Ètimu srd.

afioncài , vrb Definitzione trebballare a sa grussera, fàere male su trebballu, cun pagu incuru o cun pagu arte, nau mescamente de unu maistu Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, acoredhai, allarodhai, ammangiucai, apunghedhare, inciapugliare, indrovigare Frases afionca, afionca… e apustis beni a ti pagai!… Tradutziones Frantzesu ravauder d'une façon grossière Ingresu to patch up Ispagnolu chapucear Italianu rinfrinzellare Tedescu verpfuschen.

afioncaméntu , nm Sinònimos e contràrios afioncadura Ètimu srd.

afióncu , nm Definitzione acónciu, cosidura o tzapuladura totu fata male, trebballu fatu a improdhu, a afioncadura Sinònimos e contràrios aciorodhu, impiastru, improdhu, inciapudhu, indróvigu / impipadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ravaudage grossier Ingresu patch Ispagnolu chapuza Italianu abborracciaménto, frinzèllo Tedescu Pfuscharbeit.

afioràre afiolàre

afiorizàdu , agt: afrorigiau Definitzione fatu a frores, totu froriu (nau de pintadura) Sinònimos e contràrios froreadu Frases custa chiterra est tota afiorizada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orné Ingresu adorned with flowers Ispagnolu floreado Italianu infiorato Tedescu mit Blumen geschmückt.

afiotàdu , pps, agt Definitzione de afiotare; a fiotu, fatu a chedha Sinònimos e contràrios ammolojadu, atrumau 2. giughiat a inghíriu persones afiotadas ◊ sos betzos sunt sempre afiotados in piatza, arrejonendhe ◊ sa zente afiotada in sa festa fit rebbotendhe.

afiotàe, afiotàre , vrb Definitzione fàere a fiotu, a chedha, pònnere impare duas o prus personas o animales Sinònimos e contràrios apubulare, atropare, atropedhare, atrumai | ctr. ispàlghere, ispartzinai Frases fint sete famíllias chi si sunt afiotadas in su matessi zassu e fatu ant una bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grouper, réunir Ingresu to group, to gather Ispagnolu agrupar Italianu raggruppare, riunire Tedescu gruppieren, versammeln.