A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afiliverràu , pps, agt Definitzione de afiliverrare; chi dhi ant postu su filuverru 2. su porcu afiliverradu no bi forrogat.

afillài afigiàre

afillaméntu , nm Definitzione su pigare calecunu pipiu a fígiu de ànima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adoption Ingresu adoption Ispagnolu adopción Italianu adozióne Tedescu Adoption.

afillàu , pps, agt: afizadu, afizatu Definitzione de afillai; chi tenet o chi at tentu fígiu Sinònimos e contràrios cdh. fidhatu 2. cussus funt cojaus e afillaus puru.

afillonàre afelonàre

afílu , avb Definitzione a filu: comente si tocat, comente andhat bene, a dovere, de sa manera giusta / essire afilu = bene, zustu, dritu Sinònimos e contràrios adderetu, bene Frases no ndhe faghet una afilu ◊ custa lepa seghendhe no bi andhat afilu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bien, comme il faut Ingresu well Ispagnolu bien, debidamente Italianu per bène Tedescu gut.

afílu 1 , nm Definitzione su afilare, sa manera de afilare, comente o a ue si andhat Frases depio connòschere bene s'afilu de sas crapas ◊ bi at féminas rundhanas de afilu malu e bi ndhe at remonias Ètimu srd.

afiluerrinàtu , agt Definitzione téteru che filuverru Frases sos pilos fint afiluerrinatos chi non beniat bene mancu a bi los ispizare Ètimu srd.

afilusigàre , vrb Definitzione pigaresidha a lecuancas, tropu abbellu, faendho e chentza fàere, fàere is cosas cun pagu gana, passare su tempus faendho cositedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios acociare, afrimai, aisetare, istentae, tricare | ctr. coitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter, tarder Ingresu to hesitate Ispagnolu demorar, tardar Italianu indugiare Tedescu zögern.

afiluverràe afiliverràre

afinadòre , nm Definitzione chie, o fintzes aparíciu, che finit unu trebballu, un'òpera, faendhodhi própriu is úrtimas cosas de agiustare Sinònimos e contràrios | ctr. sestadore Frases s'última chi leaiat in manu su fozolu de su pane, s'afinadora, chin pagos colpos de cannone li daiat sa fromma giusta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu finisseur Ingresu finisher Ispagnolu quien remata Italianu rifinitóre Tedescu Feinbearbeiter.

afinadúra , nf Definitzione su afinare, su fàere prus fine, fintzes prus làngiu Sinònimos e contràrios afinamentu Ètimu srd.

afinài , vrb: afinare Definitzione fàere fine, prus fine (po èssere prus acutzu, prus adatu, prus bellu); ifidigare, nau siat de grussària de sa cosa e de sa carena (illangiare), ma fintzes de s'aguantu de sa persona a sa suferéntzia, a is dispraxeres / afinai s'ànima de disígiu = cossumíresi de sa gana, de su disizu Sinònimos e contràrios afinicare, assilingare, assutighilare, conciumire, infinigae, insutiligai, isgumentare, trumentai / irromasire, slangiri | ctr. ingrussai Frases cresche, lizu delicadu, in mesu duras ispinas: piús ti altzas e ti afinas, piús ses apretziadu (P.Casu)◊ s'incapat li afinat su pessamentu candho depet fàghere una cosa de remédiu! ◊ candho istúdias afina su pessamentu! ◊ afina su pessamentu e ti as a ammentare chi issa puru fit audente 2. su pistichinzu chi li afinabat s'ànima l'aiat pessandhe a su chi depiat fàchere: su cojúbiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire Ingresu to thin Ispagnolu adelgazar, afilar Italianu assottigliare, strùggersi Tedescu feiner machen, vergehen

afinaméntu , nm Definitzione su afinai / a. de ànima, de istògumu = isanimamentu, zenia de apititu forte de pàrrere benindhe su coro mancu Sinònimos e contràrios afinonzu / afinu, francusina, isaminamentu, scinigu, sutigadura 2. custu mengianu no apu tastau nudha: seu a afinamentu de ànima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épuisement Ingresu exstreme weakness Ispagnolu agotamiento Italianu sfiniménto Tedescu Erschöpfung.

afinàre afinài

afinàu , pps, agt Definitzione de afinai, -are Sinònimos e contràrios lagnu, suspiu.

afíncu afícu

afínes , avb Definitzione a sas fines, a s'acabbu, a s'úrtimu Sinònimos e contràrios assafines, infinis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin Italianu finalménte Tedescu endlich.

afinicàre , vrb: afinigai, afinigare, afinigari, finicare Definitzione fàere fine, prus fine, fintzes sighire a trebballare una cosa po dha fàere méngius, cunsiderare is cosas bene e prus a fundhu; educare a maneras de fàere prus delicadas e atentas / afinigare sa mente = pessare in fine, a fundhu Sinònimos e contràrios afinai, afinighedhare, assilingare, assutighilare, conciumire, infinigae, insutiligai, isgumentare | ctr. ingrussai 2. como teniat bisonzu de abbarrare solu, de afinicare galu su chi aiat fatu a denote ◊ afinigadebbollu bois, como, custu chistionu!◊ sa note afínigo sos pensamentos e penas… 3. si ch'est afinigadu in sos modos de fàghere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amincir Ingresu to thin Ispagnolu afinar, pulir Italianu affinare Tedescu feiner machen, verfeinern.

afínicu , nm: afínigu Definitzione su cricare sa cosa a fine, andhandho a fundhu fintzes coment'e iscusa, arreghèscia, tropu a fine, unu fàere de pibincosos / vatirendhe s'afínicu = batírendhe su male sicu, fàere ibertare tropu po sa pibincheria Frases già ndhe faghet, de afínigu, cussu, candho faedhat!… 2. ndhe vatis s'afínicu! Tradutziones Frantzesu sophistication Ingresu sophistication Ispagnolu sutileza Italianu sofisticherìa Tedescu Spitzfindigkeit.