A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afiotulàda , nf Definitzione gente meda totu impare, acudia, aunia a cambarada manna Sinònimos e contràrios atrumada, apubulada, atrupamentu, atutina Ètimu srd.

afiotulàre , vrb Definitzione fàere, aunire a fiotu, a chedha, nau de bestiàmene e de gente Sinònimos e contràrios afiotae, apubulare Ètimu srd.

afirinedhài , vrb Definitzione fàere a firinas, a farinos Sinònimos e contràrios ifriare, ifrighinare, irfarfaruzare, scirfinai, spimpirallai Ètimu srd.

afiriolàe , vrb Definitzione fàere o bogare orrobba téssia a firiolos, a pendhiligiones Sinònimos e contràrios ifilognare, ilbulzare, irburgiulae, isfilitare, istramai.

afirmadúra , nf Definitzione su afirmai Ètimu srd.

afirmài, afirmàre , vrb Definitzione arrespòndhere, atrogare o nàrrere chi emmo, chi eja, nàrrere cosa arrespondhendho a una pregonta o fintzes solu po nàrrere su chi si ndhe pentzat de calecuna cosa, su chi unu bolet o àteru; mantènnere una decisione, un'idea cun firmesa, mantènnere firmu Sinònimos e contràrios atorgare, nàrrere, giurai | ctr. necare, denegare Frases issu mi afirmat ca totu custa cosa chi narat sa cantzoni est totu berus ◊ nemus at a pòdiri afirmai su contàriu de su chi s'apu nau dèu! ◊ b’est chie afirmat chi Núoro prommore de Satta e Deledda devet èssere cunsiderada sa "Atene sarda" 2. ndhe càmbias partidos… no ndhe afirmas unu! ◊ fiat frastimendi po incoragiri is débbilis e afirmai s’autoridadi cosa sua ananti de totus Tradutziones Frantzesu affirmer Ingresu to affirm Ispagnolu afirmar Italianu affermare Tedescu behaupten.

afirmassiòne , nf Definitzione su afirmai Sinònimos e contràrios afirmadura Tradutziones Frantzesu affirmation Ingresu affirmation Ispagnolu afirmación Italianu affermazióne Tedescu Behauptung.

afirmàu , pps Definitzione de afirmai, -are Sinònimos e contràrios nadu 1.

afisciadòri , nm Definitzione chie ponet manifestos Ètimu srd.

afisciadúra , nf Definitzione su afisciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affichage Ingresu billposting Ispagnolu fijación Italianu affissióne Tedescu Anschlagen.

afisciài , vrb Definitzione apicigare paperis, pònnere manifestos Sinònimos e contràrios apodhai Ètimu spn. afijar Tradutziones Frantzesu afficher Ingresu to post up Ispagnolu fijar, pegar Italianu affìggere Tedescu anschlagen.

afisciàre , vrb Definitzione serrare un'apertura a crae Sinònimos e contràrios acràere.

afíssa , nf Definitzione su afíere / min. afidedha Sinònimos e contràrios aggatada, astrinta, imprentzadura, incalcadura, strecada, supressura, trupiada | ctr. illargada, illascada Maneras de nàrrere csn: àere un'afissa = cosa in contràriu, àere dannu, istrobbu; dare un'a. = fàghere dannu, arruinare a unu, dare banzu Frases dare un'afissa a sos isportinos ◊ a s'ainata si li daet una bella afissa pro ndhe fàghere essire totu su mústiu 2. e chie no ndh'at, de afissas, in sa vida?!…◊ sa maladia li at dadu un'afissa!…◊ bella afissa at àpidu: che li ant furadu su bestiàmine! ◊ li ant dadu cuss'afissa ca istat sempre inchestendhe sa zente! ◊ si mi giogat suta li do un'afissa chi si ndhe ammentat pro cantu durat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compression, étreinte Ingresu compression, press Ispagnolu compresión, apretón Italianu compressióne, strétta Tedescu Druck.

afissàre , vrb: fisciai Definitzione fissare, firmare, mantènnere Sinònimos e contràrios afíere, prèndhere Frases poite non ti afissas a su númeru chentu?! Ètimu srd.

afissiài , vrb: afitziai, avisciare, avissiare, avitziai, fissiare, vissiare Definitzione pònnere o pigare vítzios, abbitúdine ibballiada, mala Sinònimos e contràrios addengae, imbissiare, infitziai, malavisciare | ctr. averturai Frases no as a èssiri afissiandudedhu, a nebodi tuu, cun su dinai?! ◊ como chi la tenes avisciada pretendhes chi ti criet dae nou?! (A.Fiori)◊ sa crupa est sa tua, ca dhus tenis avitziaus a fillus tuus!◊ tui megas de mi afitziai: mi portas su cafeu puru!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gâter Ingresu to spoil Ispagnolu mimar Italianu viziare Tedescu verwöhnen.

afissiàu , pps, agt: avisciadu, avissatu, avissiadu, avissiatu, visciadu Definitzione de afissiai; chi est prenu de vítzios, chi dhi ant postu o s’at pigau vítzios, abbitúdines malas Sinònimos e contràrios fisciosu | ctr. benacostumadu, birtudosu 2. pòberu e afissiau puru! ◊ custu burrincu est tropu afissiau: de cantu in cantu si corcat candu movit carriau a sartu ◊ s'ómine potet èssere puru malu e male avissatu ma dispostu a ne leare su chi ne benit dae su malu fàchere suo Tradutziones Frantzesu gâté Ingresu spoilt Ispagnolu mimado Italianu viziato Tedescu verwöhnt.

afíssu , pps, agt Definitzione de afíere; chi est meda in pagu logu, chi no faet giogu, no movet / istare in afissu = in tropu in pagu tretu, a cracu Sinònimos e contràrios calcu, ispremu, sizidu, sízigu, sucicu | ctr. làschiu, sciagu Frases cussa cosa est lasca ca bi l'as afissa male ◊ apo afissu sos bullones 2. est unu bellu gurdoni afissu ◊ sa domo est minore, nois semus in medas e istamus in afissu ◊ sa mossa muntenet sa cosa afissa, frimma de no si mòere Ètimu ltn. affixus Tradutziones Frantzesu pressé, serré Ingresu pressed Ispagnolu apretado Italianu strétto, comprèsso, pigiato Tedescu Zusammengepreßt.

afíssu 1 , nm Definitzione paperi iscritu, pruschetotu de un'autoridade, cun órdines o àtera cosa de fàere ischire e de pònnere in logu púbblicu Sinònimos e contràrios manifestu Frases s'afissu cantat giaru chi faghes sas alvas pro tres sodhos! Ètimu itl. affisso.

afíta , avb Definitzione apresu (e che totu is avb. de posidura leat is agt. possessivos) fintzes in su sensu de su tempus Sinònimos e contràrios acanta Frases torrao a dommo de tiatia e mi secio afita sua su merie intreu ◊ is sorres suas sunt innoe afita nosta ◊ batieminnedhu afita! 2. canno su cammitedhu bogat sa fògia cumprenneis ca est afita su tempus de sa caentura.

afitadòre , nm Definitzione chie giaet calecuna cosa, mescamente domos o terrenos, in afitu Sinònimos e contràrios apesonadori, pesoneri | ctr. allocateri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu locateur Ingresu land-lord Ispagnolu arrendador Italianu locatóre Tedescu Vermieter.