A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbirtudàre abbeltudàre

abbíru , avb Definitzione a biru, birendhe, essindho o orruendho a terra, nau de cosa in istrégiu tropu prenu / èssere a. = biraira Sinònimos e contràrios abessu, chisciaghíscia, ghiraghira, iragunoru, tirulatírula Ètimu srd.

abbisàbbis , avb, agt: Definitzione nau de cosa de papare (pruschetotu cota), chi est a brodu, chi portat abba meda, chi portat suci, chi no est cagiau Sinònimos e contràrios isabbisabbi, suciosu | ctr. cagiau, sciutu Frases cust'arrustu est abbisabbis 2. s'ou est cotu abbisabbis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu juteux Ingresu juicy Ispagnolu jugoso Italianu succóso Tedescu saftig.

abbisabbísa , nm: bisabbisa Definitzione inghíriu o giogu de foedhos, fintzes cantzonedha, chi narat sa cosa in cobertantza po bídere bíere si s'àteru intzertat it'est Sinònimos e contràrios arroma, incertu, indevinzu, intzertintzerta, istevíngiu, istinzu Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devinette Ingresu riddle Ispagnolu adivinanza, acertijo Italianu indovinèllo Tedescu Rätsel.

abbisàda , nf Definitzione su abbisare, su fàere o mandhare s'avisu Sinònimos e contràrios avisu, tocamentu Ètimu srd.

abbisàdu , pps Definitzione de abbisare 1 Sinònimos e contràrios avértidu.

abbisài, abbisàre , vrb Definitzione imbentare abbisos, fàere s'abbiseri, nau fintzes in su sensu de pentzare Sinònimos e contràrios imbentare 2. sa bídria iat abbisau de si atrociai a becitedha (E.Musio) Ètimu itl. avvisare.

abbisàre 1 , vrb: avisai, avisare Definitzione mandhare un'avisu, un'isceda, fàere o giare a ischire; mandhare a nàrrere, tzerriare po atobiare o bènnere a ccn. logu; giare un'avertimentu, un'ammonestu / a. a unu de unu logu = cramarendhelu Sinònimos e contràrios abertire / ammonestai Frases órdine de su síndhigu, si avisat sa populatzione chi a sas tres si serrat s'abba 2. l'ant avisadu a caserma, a iscola, a sa leva, a sa comuna ◊ bae e avisandhelu, a babbu tou, ca che serbit isse! ◊ avisàtelu chi ghiret dae Continente! 3. ti apo avisadu, mih: si ti cumbinat un'àtera borta che pagas totu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu avertir Ingresu to inform Ispagnolu avisar Italianu avvisare, convocare Tedescu benachrichtigen.

abbisàri abbigiàre

abbisastràre , vrb: bisastrare* Definitzione pònnere bisestru, fàere dannu mannu a unu, a un'àrbure, a una cosa Sinònimos e contràrios abbutinare, bistrasciare, degogliai, destrossai, iscempiai, iselmorare, istropiare Frases l'ant abbisastradu a corfos de fuste.

abbiscarzàre , vrb Definitzione prènnere bene s'iscàrgiu, papare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai, sgagliubbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse, hartarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbisciàda , nf Definitzione iscutulada de abba, próida manna, a meda Sinònimos e contràrios abbísciu, bírrida, dallúviu, ischísciu, strasura, tregonada Ètimu srd.

abbisciàre , vrb Definitzione pròere a meda Sinònimos e contràrios abbusciare, apantamare, impantamare Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

abbísciu , nm: abbúsciu Definitzione iscutulada forte de abba próina; cosa chi si biet o chi benit a meda Sinònimos e contràrios abbisciada, bírrida, bissura, dallúviu, ischísciu, strasura Frases die bona o die mala de abbísciu, a bois sa paga bos benit su matessi ◊ paret sa badhe in abbísciu, tulbadu s'orizonte, paret pretzipitadu su giudísciu ◊ est totugantu iscumparidu che in d-un'abbísciu 2. at bidu un'abbísciu de papàiles rujos ◊ o mama fizolada, isolves che abbísciu intro de sas venas rios de volontade e cuntierras ◊ intendhent unu fúrridu abbísciu de boghes giamendhe a su fogu Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu averse Ingresu shower Ispagnolu aguacero, chaparrón Italianu acquazzóne Tedescu Platzregen.

abbiséri , nm Definitzione chie faet abbisos o cuncordat trassas Sinònimos e contràrios afrascadore, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, ingregheri, mànghinu, mariolu, ordinzeri, tramposu, trampisteri, trasseri Frases po difendi unu furuncu ispaciau e abbiseri at nau chi seus nosu is ladronis! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu comploteur, conspirateur Ingresu plotter Ispagnolu maquinador Italianu macchinatóre Tedescu Ränkeschmied.

abbisiòne , nf Definitzione s'arresposta chi si giaet a un'imbasciada Sinònimos e contràrios sceda.

abbisissàre , vrb Definitzione abbisitare; andhare po si fàere a bíere Sinònimos e contràrios abbisitàe / iscampiare Frases una die unu sórige chi biviat in citade ist andau a abbisissare su fradile.

abbisíta , nf: bisita* Definitzione su andhare a bíere o agatare a ccn. Sinònimos e contràrios imbisita Frases ita cosa cust'abbisita pressosa?! ◊ dónnia mengianu issa est pronta a fàere s'abbisita a domu mia! Tradutziones Frantzesu visite Ingresu visit Ispagnolu visita Italianu vìsita Tedescu Besuch.

abbisitàe, abbisitài, abbisitàre , vrb: avisitai, abbissitare, bisitare Definitzione andhare a bíere o agatare a ccn. Sinònimos e contràrios imbisitare Frases fua malàidu e in presoni e no mi eis abbisitau (Ev)◊ soe andhau a mi l'abbisitare, sa rosa mia ◊ a inie benzesit zente meda, frades e sorres a mi abbisitare ◊ bandant is pastoris po dh'avisitai candu dhu circant cudhus tres urreis ◊ ci benis a bidha po mi abbisitai mi fait pragere! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu visiter Ingresu to visit Ispagnolu visitar Italianu visitare Tedescu besuchen.

abbisitéri , nm Definitzione chie faet o est faendho abbisita (a gente, a unu logu) Frases tziu miu teniat abbisita e in is abbisiteris dhui fuant is fradilis (S.Praxolu) Tradutziones Frantzesu visiteur Ingresu visitor Ispagnolu visitante Italianu visitatóre Tedescu Besucher.