atibbíre, atibbíri , vrb Definitzione
aferrare in su sensu de cumprèndhere su chi si narat o s’intendhet o liget
Sinònimos e contràrios
atinai,
cumprèndhere
Frases
no atibbit nudha, cussu ◊ candho fist minore no atibbias (G.Ruju)◊ sas féminas si fint atristadas, fortzis ca aiant atibbidu s'irballu ◊ no si cumprendhiat, no beniat bene a atibbire cantu nos inghiriaiat ◊ s’argumentu de su líbberu non fit tantu bonu a atibbire ◊ sa tradutzioni mi est serbia po atibbí asua de is diferéntzias de is duas línguas
Tradutziones
Frantzesu
comprendre
Ingresu
to perceive
Ispagnolu
percibir,
entender
Italianu
percepire,
comprèndere
Tedescu
wahrnehmen.
atibbisciòne, atibbissiòne, atibbitziòne , nf Definitzione
capacidade de cumprèndhere, de aferrare cun sa mente / ómine, fémina de pagu a. = chi cumprendhet pagu
Sinònimos e contràrios
atibbidura,
atinadura,
atuamentu,
cumprendhóniu,
tinnu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
perception
Ingresu
perception
Ispagnolu
percepción
Italianu
percezióne
Tedescu
Wahrnehmung.
atichèdha , nf: atighedha Definitzione min. de atza, atza minore; nau in cobertantza, atza chi no segat bene, atza manna meda, atza segante meda (dipendhet de su betu chi si narat) Frases atighedha chi zughet cussa lepa… cosa de bi fidare su pódhighe acurtzu, est!
atichíre atechíre
atichizàre , vrb Definitzione su torrare de s'ispiga a prus minore Sinònimos e contràrios torrare | ctr. crèschere Ètimu srd.
àticu , nm Definitzione s'úrtimu pianu de unu palàtziu, reduiu, prus piticu, in artu Terminologia iscientìfica dmo.
atidhài , vrb: tidhare Definitzione
brinchitare, nau mescamente de is cuadhos; caminare impresse, lestros
Sinònimos e contràrios
atidhidai,
brinchillai,
cadrabudhai,
ischeltiare,
sadhie,
subesciare
Frases
si ndi est andada atidhendi ◊ su fragu atidhat maris e montis ◊ comenti fatzu po atidhai su muru?◊ sa noti de santu Giuanni atidhastus su fogadoni
2.
s'intendint is passus de sa sciampita lébius e atidhaus ◊ su coru miu po tui at sèmpiri atidhau
3.
custas cosas faint atidhai su coru!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sautiller
Ingresu
to hop
Ispagnolu
brincar,
andar deprisa
Italianu
saltellare,
balzellare
Tedescu
hüpfen,
herumspringen.
atidhidài , vrb Sinònimos e contràrios atidhai, brincae, sadhie, seghedhare Frases atídhidu in is notis chentz’e pasu (T.Piredda) Ètimu srd.
atídhidu , nm Definitzione
genia de movimentu a cropu, a iscutuladura, brínchidu mescamente comente faent is cuadhos, is lèperes, crabas e àteru / donai atídhidus
Sinònimos e contràrios
brinchitu,
sàdhidu,
sàltidu
Frases
est unu cuadhu chi no donat atídhidus ◊ ia donau un'atídhidu e nci fui intrada in s'àteru aposentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
saut,
bond
Ingresu
jump,
jerk
Ispagnolu
bote,
brinco
Italianu
sbalzo,
salto
Tedescu
Sprung.
atidiàre atediàre
atidilài, atidilàre atedilàre
atiernàdu , pps, agt Definitzione de atiernare; chi est sentindho meda a ccn., tenendhondhe làstima Sinònimos e contràrios dolimentosu, ternurosu 2. bidendhe su púpulu sou istraxinadu in terra e chene pes si sereit atiernadu.
atiernàre , vrb Definitzione fàere su tiernu, su si ammostare carosu, de coro modhe Sinònimos e contràrios ammodhiae, internèssiri Frases l'isculteit, leeit parte acorada a su contu, ndhe apeit dolu, si atierneit Ètimu srd.
atigúsa , nf Sinònimos e contràrios apiubburdu, cugusa, giúguru, giuru, tzeligusa, tzurgusa, turgusone Terminologia iscientìfica rbz Ètimu srd.
atilchinzàdu , agt Definitzione chi tenet fritu, apibiredhau po su fritu Sinònimos e contràrios atirchinzidu, ifritoridu Frases so frimmu e atilchinzadu in custa domo frita, chena fogu (G.Canu).
atíle assíli
atilibbríu atalibbríu
atilibílche, atilibísche ateribílche
atilidàdu atedilàdu
atilighèlta, atilighèrta atalighèlte