betiànu , agt: fetianu Definitzione de dónnia die, chi est manigiau a sa sighia.
betiapàre , nf Definitzione
a bétia apare, su èssere a trivas de pare, unu contras a s'àteru o fintzes unu in crica de fàere méngius o prus de s'àteru
Sinònimos e contràrios
realia
Frases
cussu labadu de Pitzente in su negússiu est a betiapare cun su frade (G.Ruju)◊ istant in sa matessi domo e sunt a betiapare! ◊ no ndhe boghent de istibbos pro s'iscundhire: sunt a betiapare in donzi cosa!
2.
duas féminas fint suta de s'úlumu sétzidas a betiapare, a cuntierra
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rivalité,
émulation
Ingresu
rivalry
Ispagnolu
rivalidad
Italianu
rivalità,
emulazióne
Tedescu
Wetteifer.
betiàre , vrb: abbetiae* Definitzione
foedhare ancora arrespondhendho a ccn. coment'e po bòllere s'arrexone fintzes chentza ndhe àere
Sinònimos e contràrios
aconchizare,
acorrochinare,
aperrare,
briare,
certai,
reotare
/
achibberare,
acroconai,
afutare,
atediare,
collobbiare,
inchibberare,
inchimerai,
incrabudhire,
infelai,
infuterare,
renignai
Tradutziones
Frantzesu
insister,
s'obstiner,
s'entêter,
être buté
Ingresu
to insist
Ispagnolu
insistir,
obstinarse
Italianu
insìstere,
ostinarsi
Tedescu
dabei bleiben.
betigàle betecàle
betiósu , agt: abbetiosu* Definitzione chi acostumat a abbetiare / cuadhu b. = chi no ponet mente Sinònimos e contràrios acucosu, aputajolu, corriatu, pertiassu, pistilosu, puntigliosu, rebbéchinu, testarrudu Frases no fàciat su betiosu: issu immoi fait a bonu e ponit menti! Terminologia iscientìfica ntl.
betíri batíre
betixèdha , nf Definitzione crabolu fémina Sinònimos e contràrios cabriola Terminologia iscientìfica anra, cervus dama dama.
betixédhu , nm Definitzione crebu piticu chi no at ancora fatu is corros Sinònimos e contràrios arcatzu.
betízos , nm: bitizos Definitzione fígios e fígias de fígios e de nebodes Sinònimos e contràrios arénsia, arrépula Frases sos benes si los passant dae fizos a betizos.
bèto bète 1
betogàre , vrb Definitzione betare boghe, tzerriare a unu Sinònimos e contràrios abboigare, atzerriai, ciamare, giubilare, lamai, muntire, tzerriai Frases candho fint lómpidos a sa cussorza aiant betadu unu fruschiedhu pro betogare su bacarzu (Q.Falchi)◊ betogade a nois si azis bisonzu!◊ deo ti betogo e tue no benis! Ètimu srd.
betòne , agt: abbetone Definitzione chi est mannu meda, nau a ispantu Sinònimos e contràrios bete, beterone.
betonièra , nf Definitzione
genia de màchina, coment'e un'istrégiu tundhu a motore, chi ammesturat s'impastu po is maistos de muru; càmiu chi, fatu cun betoniera manna in pitzu, faet carrandho e impastandho su cimentu po is gétidos mannos
Tradutziones
Frantzesu
bétonnière
Ingresu
concrete-mixer
Ispagnolu
hormigonera
Italianu
betonièra
Tedescu
Betonmischmaschine.
bétu , nm Definitzione su betare, sa cosa betada (fintzes su sèmene); sa manera de èssere posta una cosa, posidura / genias de betu: de ata, de ladu Sinònimos e contràrios betada, ghetada / sèmene, semenóngiu / bessu, getu*, manera / dannu Maneras de nàrrere csn: bènnere, tènnere a b., colare in b. = àere s'ocasione, bènniri a bèni; pònnere b. = pònnere seju; fàghere b. = distrúere, fàghere dannu; unu ’etu de fusile = isparu; pònnere una cosa a bet'abba = de su metessi b. de sa cabertura (chi betat s'abba a un'ala); a su betu… = a cantu parit…, po comenti si podit cumprendi… Frases dae sa regolta no bi est essidu su betu ◊ a su massaju sos puzones li faghent cumpanzia dae su betu a sa messera ◊ benit a su tempus de s'incunza chi mancu giustu ndhe torrat su betu! (M.Murenu) 2. candu lompint dhus bis e ti as a arregulai, e unu betu dhis as a donai! ◊ si mi benit a betu cussa cosa za la fato deo ◊ so chirchendhe cussa forramenta: colada in betu ti est? ◊ si mi ndhe colat in betu, de cosa tua, za ti la collo 3. su matone si ponet de ata in sos tramesos, ca de àteru betu leat prus logu ◊ est un'amore chi no at ne betu e ne misura su chi leat chena mai dare! ◊ sas cosas no cherent fatas de malu betu ◊ – E a su betu muzere tua est ràida! – Ei, za est! 4. già mi l'as fatu su betu!…
bètu , nm: biti Definitzione s'angione de sa crabola, craboledhu / sa biti = itl. cerbiatto; nau de ccn., istrízile che biti Sinònimos e contràrios beta, bítalu.
bétu 1 , nm Definitzione sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios bete 1.
bétu 2 , pps Definitzione de bènnere Sinònimos e contràrios arribbau, beniu, lómpiu | ctr. andau, tucadu Frases lis est betu a conca de colare unu caminu in mesu de sa corte (S.Nanni).
bétua béltula
betuàda bertulàda
bétula béltula