A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

béxu bécru

bi , prn Definitzione prn. de 3ˆ pers. (= a isse/issu, a issa, a issos, a issas) impreau candho si agatat cun àteru prn. (lu, la, los, las, lis) abbandha postu innanti de su vrb. o fintzes totu a unu postu apustis: in nuoresu narant liu, lia = bi lu, bi la, si dhu, si dha; a logos dhu ponent a solu e faent fintzes su pl. bis = dhis, lis, a issos/a issus, a issas (bi chis = che lis) Sinònimos e contràrios li, si 3 Frases e ite pro bi l'àere ischidu!…◊ bi lu naro, a compare, si mi azuat ◊ daebbilu su chi li cheret! ◊ custa cosa bi lis torro, a issos ◊ mandhabbilis a fizas tuas unu saludu! ◊ bendhebbilis barata sa cosa! ◊ aiat lassadu sos boes a unu bighinarzu pro bi los tènnere contu (S.Patatu)◊ su frade pòberu andhaiat a su frade ricu a bi pedire pane, ma no bi zaiat nudha ◊ a su frutu de su rú nois bi namos "mura"◊ a issu bi dhu naro zeo ◊ narabbis ca za bi torro! ◊ dàbbila cussa cosa! ◊ zàbbidha! ◊ semus andhaos paris a bi chis leare s’immurzu ◊ poite bis ant lassau fàere totu cussu degollu? Tradutziones Frantzesu lui Ingresu him (to), her (to) Ispagnolu le, les Italianu gli, le (a lui, a lei) + lo, la, le, li (cumpl. og.) Tedescu ihm, ihr, ihn, sie, es.

bi 1 be

bía , nf: bie, via Definitzione su logu inue si passat; su tretu chi unu portat ananti o a sa bandha chi est abbaidandho (a/c. nau meda cun s'elisione: ’ia – apustis de vocale –, ma de iscríere cun firmesa sèmpere cun sa cuns. de cuménciu; in is cumpostos podet istare fintzes chentza sa /b-/: mesuia)/ Bielogu (Bia de Logu) = s'istrada chi de sa capitale, Aristanis, colaiat in totu s'istadu (Logu): in Sa Costera bi est abbarradu a númene de una leada; Bia de sa palla = su Cordu de sa pàgia, sa galàssia ue si agatat fintzes su Sole, ue in s'aera is istedhos si parent prus cracos e si pentzat coment'e una cosa andhada a ormina, lassandho s'arrastu, Carru ’e sa paza, Caminu ’e Deu, itl. Via Làttea Sinònimos e contràrios arruga 1, caminu, carrela, istrada, sia 2 / ala, cola 1 Maneras de nàrrere csn: bia majore = carrela mazore, itl. córso; zúghere, àere, pònneresi imbia (in +bia) = in dainanti, in mesu, a istrobbu, ma fintzas pro difèndiri a ccn. o fintzas trabballendi; in mesuia (mesu 'ia) = própiu ananti aundi si passat, in mesu; sa bia de domu = in carrela mia, nostra; bia de…, abbia a… (a bia a…), a bie de… = a cara a…, faci a…; biecue (bia de cue)= a bia de cue, cue, in cue; bia de mesudie, bia a merí = faci a mesudí, a parte de sero (e deosi fintzes iscritu "bie" e fintzas cun su significau de "agiummai, in s'oru de…" + agt. numeràriu = itl. circa); ingruxada de bias = ue si abbojant duas carrelas, istressiada; a bias de… (tempus) = a sa bandha de…; donai bia = fàghere colare; ghetaisí a bia = a meda, a filera, a portessione; bogare a bia ccn. cosa = bogare a pizu, agatai; fai a bias fadhitas = fai moris fadhitus, fàere a fadhitas, andhare s'unu a cara a s'àteru faghindhe forchidhos, chentza si abbojare Frases in caminu deretu e bia mala ti lu nant chi ses puzone mala ◊ istamus in bia majore ◊ pigaisí sa bia in mesu de cambas e andaisindi! ◊ est in mesuia rutu e fuliadu ◊ giras totu su mundu, no bis mancu is bias!◊ dèu e mamma eus fatu a bias fadhitas e no si seus atobiadas 2. béntula como chi as su bentu imbia! ◊ sa morte si li est posta imbia ◊ essimiche da'ia! ◊ no mi ponzas sa cosa imbia ca so colendhe ◊ de inoghe cussu logu no lu bidimus ca bi at unu monte imbia 3. dae bennarzu in cudha bia, fritu, fàmene e caristia ◊ su trenu ch'est isérghiu bia a cue ◊ fua erribbau bia de cussas partis ◊ a bias de mesaustu, sos zovanedhos passizant a prufessones ◊ fit apompianne abbia de s'ala mea ◊ coment'e columbedhos passidores current bia de su mere candho los giamat, betendhe sos granos (S.Lay Deidda)◊ si sediant sèmpere in biecue, in su muredhu ◊ is procàrgios portànt bie duamilla procos 4. sas làcrimas li falabant a bias 5. est ca mi so postu imbia deo, sinono sa mama l'aiat mazadu 6. custu curridori si firmat e a totus donat bia prima chi dha domandint, ca bollit èssi s'úrtimu 7. ocannu sa musca si ghetat a bia, nc'est de dh'ischivai! 8. apo cricau sas arbeghes totue ma no dhas apo bogadas a bia! Sambenados e Provèrbios smb: (Deias, Devias) / prb: carru chi bandat bia fait Ètimu ltn. via Tradutziones Frantzesu rue Ingresu street, road Ispagnolu calle, carretera Italianu strada Tedescu Straße, Weg.

bía 1 , nf: via 1 Definitzione su foedhu inditat una parte de su tempus pentzau pruschetotu coment'e momentu chi si faet o acontesset una cosa e chi podet bènnere torra Sinònimos e contràrios bolta Maneras de nàrrere csn: fàghere una cosa a duas bias = a duas bortas, o, nadu a murrunzu, in nudha; èssere duas bias una cosa = a su dópiu (sèmenant a duas bias de orzu chi no de trigu); figu de duas bias = figu chi lompit in duus mesis diferentis (làmpadas e austu) Frases madixedha de su coru, cantus bias de is alas tuas mi lassàst tantis pinnias! ◊ a bias andhat bene e a bias male ◊ funt giai duas bias chi ndi apu fatu notóriu 2. - Fatu l'at cussu triballu? - Ello nono… a duas bias!… Tradutziones Frantzesu fois Ingresu time Ispagnolu vez Italianu vòlta Tedescu Mal.

biabbà , nm Sinònimos e contràrios bóciga Frases no ischit mancu su biabbà! Ètimu ctl., spn. beabá.

biabbólica , nf Definitzione furriotu, giru a egaseogas, nau fintzes de inghírios de foedhos / fàchere biabbólicas = andhare a biraorba Sinònimos e contràrios biraorba, biraorta, cabagosta, ghirigori, giraolta, inghiriotu Frases fit unu caminu prugherosu totu a biabbólicas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pirouette, détour Ingresu twine Ispagnolu piroeta Italianu giravòlta Tedescu Drehung.

biàca , nf Sinònimos e contràrios biancheta.

biàciu , agt: biassu, biatzu Definitzione nau de unu, chi est a mesu tempus, unu pagu biu, biu e sanu, chi no istat male Sinònimos e contràrios abióciu, biutzu, sanu Maneras de nàrrere csn: a biatzu mannu! = a largos annos!; fatzat a biatzu! = itl. stia bene! Frases - Biàciu ses? - Ei… biacedhu! ◊ tengassí a contu, fatzat a biatzu! ◊ tenit otanta annus ma est ancora biatzu ◊ mammas biatzas ant a ingennerai beranus cumprius ◊ su lizu tuo est biatzu ◊ su lardu dhos faet crèschere prus biatzos.

biacóncu , nm Definitzione sa carre comente si ndhe artzat a giúmburu, ufrada, candho at pigau cropu, mescamente in conca Sinònimos e contràrios abbugnadura, biocu, borrutone, giumbu, tzoedhu, tzulumbone Frases si sunt giogados a sa pedrada e a isse l'at essidu unu biaconcu in chizos.

biacúe , avb Definitzione bia a cue, bia a cussas partis = a cara a cuss'ala, faci a cussa parti Sinònimos e contràrios | ctr. biannoje Frases su trenu ch'est isérghiu biacue.

biàda , nf Definitzione foedhandho cun arrespetu, fémina morta (ma si narat fintzes de ómine: sa biada de Antoni, sa biada de tziu Pera = sa bon'ànima de Antoni, de tziu Pera) Sinònimos e contràrios bonànima Frases sa biada de babbu tou andhaiat a catza 2. dèu fiu andau a bí sa satíglia, che biada! ◊ dinnanti, che biada, iaus dispostu de andai a sa festa ◊ babbu tuu est aspetendi a tui, che biada!

biàda 1 , nf Sinònimos e contràrios aena Frases fintzas a tzapu ant semenadu trigu, orzu e biada.

biadài , vrb Definitzione pigare che biau, diciosu, fortunau Frases Giampàulu est de biadai: tenit is ainas e iscít ita ndi fai ca tenit ideas! (L.Atzei)

biadèsa , nf Definitzione su èssere biaos, su àere sa méngius cuntentesa, su istare bene meda Sinònimos e contràrios ajubore, biadia, cuntentesa, dícia, gosa, prégiu / cdh. biatesa Frases sa biadesa de s'ómini in cumpangia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu béatitude, félicité Ingresu beatitude Ispagnolu beatitud Italianu beatitùdine Tedescu Seligkeit.

biadía , nf Definitzione su èssere biaos, cuntentos meda Sinònimos e contràrios ajubore, biadesa, cuntentesa, dícia, gosa Frases ascultant cun biadia cantones e mutos ◊ lis auguramus onzi biadia! ◊ chi Deus ti fatat gosare s'eterna biadia! ◊ como sento in su coro tanta biadia e aggradessu chi no agato essu a ti lu nàrrere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bonheur, félicité Ingresu happiness Ispagnolu felicidad Italianu felicità Tedescu Glückseligkeit.

biàdu beàdu

biagàrru , nf Definitzione bia de carru: ficada de carru, logu inue in terrenu mescamente de monte podet passare unu carru, ma chentza èssere unu camminu Ètimu srd.

biàgiu , nm: biaxi 1, biaxu, biazu, iazu, viàgiu* Definitzione su andhare de unu logu a s'àteru, un'andhada e una torrada carrandho o faendho cumandhu; su càrrigu chi si pigat, o su tanti de portare, de unu logu a s'àteru; biaxi si narat fintzes po meda, muntone, tantu mannu Sinònimos e contràrios fiazu, giazu / biaxada, càrrigu, isàsinu, meda Frases mi at acumpangiau totu su biaxi de sa torrada ◊ su mere dhis donat 25 francos a biàgiu 2. dónzia tantu andhat giutèndhesi unu biazu de fozas ◊ tzia Pepinedha si carriàt su biaxi in conca e caminendu caminendu filàt puru (G.Caredda) 3. a Bidhegrésia dh'ant tzerriada de aici po cussu biaxu mannu de bellas crésias chi dha cuncordant ◊ in giru nc'est unu biaxu de ignoràntzia.

biaitínu , agt, nm Definitzione colore e prúere po giare su coloredhu (biaitu meta iscraricatu, craru) a is trastos samunaos Sinònimos e contràrios asuleta, asulinu Maneras de nàrrere csn: lavare in b. = moda de lavare chi a s'assutata sos pannos istant friscos e netos, profumatos; pònnere in b. = pònnere sa robba samunada in abba cun su b. Frases su colore biaitinu de su chelu ◊ su chelu fit netu chi pariat postu in biaitinu Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd.