A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bianchíxi , agt Definitzione de colore unu pagu biancu Sinònimos e contràrios biancàciu, bianchisinu, bianchixedhu, nibídinu | ctr. niedhudu Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blanchâtre Ingresu whitish Ispagnolu blancuzco Italianu biancastro Tedescu weißlich.

bianchixínu bianchisínu

biancòre, biancòri , nm Definitzione su èssere biancu de sa cosa Sinònimos e contràrios bianchesa, nitore Frases su biancore de su nie leat a ogros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blancheur Ingresu whiteness Ispagnolu candor Italianu candóre Tedescu blendende Weiße.

biàncu , agt, nm Definitzione su colore chi assumat totu is àteros colores, su colore naturale de su nie, de su late Sinònimos e contràrios àbriu 1, àrbidu | ctr. niedhu Maneras de nàrrere csn: b. niu, nidu, càndhidu, che dente de cane; su b. de s'ou = sa giara de s'ou, s'arbu; su b. de s'oju = sa túnica de s'ogu, itl. còrnea; donai in su b. = inzertare; tirai a su b. = èssere unu pagu biancu; frimmare in b. = pònnere sa frimma in pabilu chi no bi at iscritu nudha, in cosas chi no ant pertzisadu / erba bianca = Diotis maritima, Filago gallica; fàere sos ogos in b. = furriai is ogus deundudotu de no si biri is pipias (e de no biri) Frases muru biancu, pabilu biancu, carchina bianca ◊ bolit fai biri su biancu po niedhu ◊ no distinghet su biancu de su niedhu 2. de s'asciuconu fit biancu chei sa tela ◊ comenti dh'ant fertu a conca si fiat fatu biancu che su casu ◊ est biancu che nie, che late Sambenados e Provèrbios smb: Biancu Terminologia iscientìfica clr Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu blanc Ingresu white Ispagnolu blanco Italianu bianco Tedescu weiß, Weiße.

bianculínu , agt, nm Definitzione de colore biancàciu Sinònimos e contràrios bianchedhu, bianchitu Terminologia iscientìfica clr.

biancúmene , nm Sinònimos e contràrios biancore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blancheur Ingresu whitish colour Ispagnolu blanco Italianu biancume Tedescu Weiß.

biancúra , nf Definitzione su èssere biancu, netu, craru de colore Sinònimos e contràrios bianchesa, bianchiória, nidesa, nidori Frases custa biancura de cara l'ant formada cun su nie ◊ bàsciu cussa biancura restat su corpus sagrau ◊ medas prétziant cussa picioca po sa biancura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blancheur Ingresu whiteness Ispagnolu blancura, albura Italianu bianchézza Tedescu Weiße.

biannòje , agt Definitzione fache a custa parte, faendho cara a innoghe Sinònimos e contràrios | ctr. biacue Frases seo beniu a bíere su oltigu ci ne depeus tirare biannoje.

biapílu , nf Sinònimos e contràrios chirra 1, crincera, crinza, scrima Ètimu srd.

bíara , vrb Sinònimos e contràrios bídere*.

biaràva , nf: biarraba, biarrava, piaraba Definitzione ispétzia de arraighina grussa, chi cota si papat a insalada Sinònimos e contràrios abrabbiètola, aeda, cea 1 Frases ses bellu, biancu e arrúbiu coment'e una biarrava Terminologia iscientìfica rbzc Ètimu itl.p biarava Tradutziones Frantzesu betterave Ingresu beetroot Ispagnolu remolacha Italianu barbabiètola Tedescu Rübe.

biaronàre , vrb Definitzione pònnere su biarone, tupare a biarone is tzacaduras (de is muros, de sa linna) Sinònimos e contràrios imbiaronare, stochiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mastiquer Ingresu to stucco Ispagnolu enmasillar Italianu stuccare Tedescu verkitten.

biaròne, biaròni , nm: bierone, bieroni Definitzione genia de impastu cun crachina (o àteru materiale) modhe meda po tupare zacaduras in is muros, in sa linna, e àteru; crachina iscagiada in abba meda po tínghere is muros Ètimu itl. beverone.

biarótu bialótu

biarràba, biarràva biaràva

biasciài , vrb Definitzione andhare, essire, segare a trotu, a sbiàsciu Sinònimos e contràrios sbiasciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu biaiser Ingresu to go sideway Ispagnolu andar a sesgo Italianu andare obliquaménte Tedescu schief gehen.

biàsciu , agt Definitzione trotu, chi andhat de una bandha a s'àtera, unu pagu a istúturu, a piliesse, chi no est deretu coment'e candho est in tira, lenu Sinònimos e contràrios abboe, achibboe, achifilu, acorrimboe, calembru, imboe, isbésciu, isgretzi, sbiàsciu* 2. de sa lentza biàscia su piscadori si est sapiu chi su pisci fiat girendu Tradutziones Frantzesu biais, oblique Ingresu oblique Ispagnolu oblícuo Italianu oblìquo Tedescu schief.

biàssu biàciu

biatzería , nf Definitzione su èssere biatzu; fatura de biatzos, mescamente in su sensu de cumportamentu esagerau Sinònimos e contràrios càdara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fanfaronnade Ingresu boasting Ispagnolu fanfarronada Italianu spacconerìa, smargiassata Tedescu Aufschneiderei.

biatzèsa , nf Definitzione su èssere biatzu, biu e sanu; fatura de biatzos, nau coment'e una cosa bona Sinònimos e contràrios biatzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vitalité Ingresu vitality Ispagnolu vitalidad Italianu vitalità Tedescu Vitalität.