A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bestígnu , nm Sinònimos e contràrios beltimenta Frases Giuanni Batista si poniat bestignos de pilu de cammellu ◊ ne dhi ant tirau sa púrpura e dhi ant bestiu is bestignos suos Ètimu srd.

bestimènta, bestiméntu beltimènta

bestinàda , nf Definitzione genia de arretza po piscare.

bestínu bastínu

bestínzu , nm Definitzione genia de cuntratu de pastoriu: su cumpàngiu mannu ponet 2/3 de su bestiàmene e sa metade de s'ispesa de is pàsculos; su cumpàngiu minore ponet s'àtera metade de su pàsculu, su tresunu de su bestiàmene e totu su trebballu; su cuntratu durat 5 annos e dónnia annu s'ispartzit su frutu (bestiàmene puru) a mesapare Ètimu srd.

bestiólu, bestióu bastiólu Tradutziones Frantzesu âne

bestíre, bestíri beltíre

bestíu , pps, agt Definitzione de bestire; chi giughet su bestimentu postu in dossu Sinònimos e contràrios chintu 1 | ctr. ischintu, nudu, spollau.

béstiu , nm Definitzione númene chi si narat po su dimóniu; est fintzes su molente / s'acorru de su ’éstiu = sa domo de su dimóniu (númene de carchi nuraghe) Sinònimos e contràrios demóniu, diàbulu / àinu, molente Frases su béstiu no s'iscít biri sentza de fai giogus ◊ curriat cun sa faci spriada pariat chi iat biu su béstiu ◊ at ghetau unu tzérriu stramutiu po dhu timi su béstiu.

bestivòcos , agt, nm Definitzione chi o chie est sèmpere in crica de brigas, costumat a fàere o pònnere a brigare Sinònimos e contràrios aferradore, circabretus, insulladori, mintevogu, piliseri, supuzeri, trebuleri, truvutzeri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu querelleur, chicaneur Ingresu quarrelsome person Ispagnolu pendenciero, buscapleitos Italianu attaccabrighe Tedescu streitsüchtig, Kampfhahn, Streithammel.

bestòni bastòne

bestràle , nf: biltrale, bistrale, estrale, istrale Definitzione aina manna, po segare o isperrare linna, a lama a forma de triàngulu cun s'ogu in d-una punta, ue intrat sa màniga de pigare prus che àteru cun ambas manos / min. bistraledha, iltradizona, istrazone; is partes de una bestrale: ogru (sa codocra), ata (o frama), mamidha (su bicu de sa frama a s'ala de sa màniga); bistrale pichina = zenia de b. chi zughet sa frama prus longa, azummai totu de un'andhare de largúria e coment'e unchinada a sa bandha de sa màniga Sinònimos e contràrios àscia 1, destrale*, fistrale, ghistrale, segura Maneras de nàrrere csn: tochedhare a b. = iscúdiri (seghendi) cun sa seguri; intrare bistrale a un'àrbure = segaindedha; èssere fatu a bistrale = a sa grussera, èssere de maneras pagu fines, fatu a càvana Frases chi'est afrituridu benit cun bistrale e ti tzochedhat dogni tantu ◊ armados de serrones e bistrales sunt arrivados sos continentales in custos buscos pro fàghere isegu (C.Longu) 2. fit tzilimbecandhe, su sonnu li fit falandhe che bistrale (Q.Falchi) Sambenados e Provèrbios smb: (Fistrale) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu cognée, hache Ingresu axe Ispagnolu hacha Italianu scure Tedescu Beil, Axt.

bestuàriu bestiàriu

besudúlci , nm: vesudulche Definitzione basolu písiri, pisucre Sinònimos e contràrios pisedhu 4, pisuci, pisu 2, písulu, presúrtzisi / cdh. fesudulci Terminologia iscientìfica lrs, Pisum sativum.

bèta , nf: bita 3 Definitzione s'angione de sa crabola, su craboledhu; fintzes crebu fémina Sinònimos e contràrios bètu*, bítalu / madrina Frases femu cassadori e tenemu iscupeta e mai una beta emu pótziu cassai (E.Pintor Sírigu) Sambenados e Provèrbios smb: Bitta Terminologia iscientìfica anra Tradutziones Frantzesu faon Ingresu fawn Ispagnolu cervato Italianu cerbiatto Tedescu Hirschkalb.

bèta 1 , nf: feta*, veta Definitzione tira de orrobba po apicare una medàllia Sinònimos e contràrios bita 1, frisu Frases custas sunt tramas de sa beta de Nostra Sennora de Gonare Tradutziones Frantzesu extra-fort Ingresu ribbon Ispagnolu cinta, cordón, galón Italianu fettùccia Tedescu Band.

bèta 2 , nf Sinònimos e contràrios ispéssia 1, uta Frases cuforma li tirat sa beta fachet ◊ oje est de beta mala.

bèta 3 bèda

betàda , nf Definitzione su betare; logu chi faet andhandho e calandho prus a bàsciu Sinònimos e contràrios abbasciada, achirradorzu, acirrada, cabada, caladògia, falada, faladorza, ghetada, pendheu | ctr. alciada, pigadorza Maneras de nàrrere csn: logu, caminu, cabertura in b.; èssere a b. de manu = bènnere a betu, andai bèni a…; b. de manu = manu de agiudu, agiudu, su fai calincuna cosa de trabballu, trabballu: segundu comenti si narat, abbilidadi; b. de sa buca = zúdigu, crítiga, bodheta Frases dare consizos gratis, giudigare sunt a betada de manu de sas pessones, però àtera cosa est su operare! (Z.Zazzu)◊ bi ndhe cheret, betadas de manu, pro fàghere domo! 2. in custas betadas za curret sa màchina! 3. arratza de betada de manu chi zughet, cussu zòvanu: faghet totu in lestresa e bene! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pente Ingresu slope Ispagnolu pendiente Italianu pendìo, china Tedescu Abhang.

betadólzu , nm Definitzione tretu, in errios minores, inue faet a passare betandho funes o cosas deasi de una parte a s'àtera, po si agiudare / èssere a boghes che in b. = fuedhai a tzérrius mannus, coment'e in logu aundi tocat a tzerriai po si fai intendi Sinònimos e contràrios giampadolzu Ètimu srd.