A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bertulínu , avb Definitzione a b. = betadu che una bértula, parte a un'ala e parte a s'àtera Frases su mortu ndhe l'ant ghirau ghetau a bertulinu supra de su cabadhu ◊ zughiat sas botes a codhu a bertulinu Ètimu srd.

béru , agt, nm: berus, veru Definitzione chi, o su chi, currespondhet a sa beridade, a su chi est e comente est, chi no est imbentau; nau de erbas, sa prus de calidade bona, sa méngius (po dha distínghere de àteras calidades: es. folla, pramma, antunna ’era, lizu ’eru) Sinònimos e contràrios belidadi | ctr. falsu, fàula Maneras de nàrrere csn: comente est beru Deu! = zenia de zuramentu; no paret beru (nadu a ispantu) = est beru ma azummai no si bi cret; a sa beru = deabberu Frases is fatos ci si contaus funt beros o tenent unu fundhamentu de beridade ◊ sa sua fit una caratza pro cuerrare sos beros istintos de ómine rebbestu 2. no si lu fachiat beru chi su sero torrabat a corcare chin sa famíllia! ◊ berus est chi cussa cosa l'as fata tue? ◊ bidet sa cosa, ma no est berus chi si ponet a ndhe fàghere, mandronatzu! ◊ ih comente so sanada: mancu berus mi paret!…◊ e ita si fiat berus!… Ètimu ltn. verus Tradutziones Frantzesu vrai, véritable Ingresu true Ispagnolu verdadero Italianu véro Tedescu wahr, Wahrheit.

berudàdu , agt Definitzione chi portat berrudu, chi dhi essint is dentes de buca, una a una bandha e una a s'àtera (is sannas) Ètimu srd.

berúdu barrúdu 1

berumia! , iscl: abberumia! Definitzione abberu, de fide mia: manera de giurare po giare a crèdere chi su chi est naendho, unu, est sa beridade Sinònimos e contràrios devide!, gadamasta!, gadimassèstata!

bérus béru

bervecàre , vrb Definitzione pastorigare, contivigiare brebès Sinònimos e contràrios berbegarzare Ètimu srd.

bervecàrzu berbecàlgiu

bervèche barbèghe

bervechína berbechína

bervegàrzu berbecàlgiu

bervèghe barbèghe

berveghína , nf: ervechina Definitzione beste fata cun pedhe pilosa de brebè Sinònimos e contràrios aciamarra, bestebedhi Frases apo imbolau sa tasca e sa berveghina e so intrau a pàmpalas a sa ruta ◊ fint duos ómines in berveghina niedha Ètimu srd.

bérvu bèlvos

bèrza , nf: gherza Definitzione cosa, faina, trebballu de fàere, o chi si faet Sinònimos e contràrios faina, impreu, mungíliu, trabàgiu Frases za las connoschimus sas berzas suas: a fàghere male, eallu a ite est bonu! ◊ cussu faghet sa berza de su macu e in su bisonzu est de orija tosta! ◊ cussu ispilibudhas petzi faghet sa berza de prèndhere s'imbíligu a totus! ◊ si no tenes àtera berza, azua a mie! Tradutziones Frantzesu occupation, affaire Ingresu occupation, job, matter Ispagnolu ocupación Italianu occupazióne, faccènda Tedescu Beschäftigung.

bèsche , nm Definitzione cosa sicada chi leat deretu fogu, mescamente una calidade de codrolinu chi faet in truncos de mata / assutu che b. = asciutu meda, sicu bene.

besciàre , vrb: bessai, bessare Definitzione nau de cosa chi si ponet in istrégiu, essire a fora de s'oru de cantu est meda, tropu; in cobertantza, fintzes caciare / corra bessada = boe cun corramenta a punta a terra, conca a bàsciu Sinònimos e contràrios birare, derramai, gessai, ischiscionare, istrocare 1, rebbucare 1 Frases si dhu castiàt che ollu bessau in terra ◊ dona atentzioni ca bessas s'àcua! 2. a bufai binu ei, ma est légiu a benni a puntu de bessai! Ètimu ltn. versare Tradutziones Frantzesu déborder Ingresu to overflow, to pour Ispagnolu rebosar Italianu straripare, versare Tedescu überlaufen, überfließen.

besíca , nf Sinònimos e contràrios bossica, buciuca, pisica

bespàlzu , nm Sinònimos e contràrios ghespàgliu*.

bèsparu , nm Sinònimos e contràrios gésperu, pésperu.