A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bàncina! , iscl Definitzione foedhu chi narant pruschetotu po prexu o ispantu Sinònimos e contràrios bartzalina!, bartzas! Tradutziones Frantzesu dame! Ingresu good heavens Ispagnolu ¡caramba! Italianu càspita! Tedescu potztausend.

bàncu , nm: bangu Definitzione genia de mesa ue trebballat su maistu de linna, su maistu de ferru, su sabbateri, su macellaju, ue si ponet cosa a bèndhere, a bufare in is tzilleris; in iscolas e crésias, genia de móbbile po cicire a unos a unos o in medas e/o arrimare o pònnere cosa in pitzu o po iscríere; màchina de ferrare; in su telàrgiu a istoja funt is duos fusos, unu in pitzu e unu in bàsciu, ue s'imbodhigat s'istàmine (in artu) e su tessíngiu fatu (in bàsciu) Sinònimos e contràrios bancale / panga / banca 1 Maneras de nàrrere csn: su b. de is arreus = ue setzit s'incurpadu, in sos tribbunales; cumparre a su b. = andhare a tribbunale a dibbatimentu Frases sos berdurarjos ponent sa cosa a bèndhere in su bancu ◊ che fit mannu, in iscola, chi no cabiat mancu in su bancu ◊ a crésia bi ant fatu sos bancos noos ◊ at dépiu bendi a su bangu totu is crabas e brebeis Tradutziones Frantzesu banc, établi Ingresu work bench Ispagnolu banco, banquillo Italianu banco Tedescu Bank, Theke, Tisch.

bàncu 1 , nm Definitzione tretu de terrenu a longu a longu, sa làcana chi abbarrat in is terras de campu; sa terra prus in artu in is surcos (e deosi tra bancu e bancu arresurtat una cora) Sinònimos e contràrios làcana, trèmena Maneras de nàrrere csn: segare su b., in sa terra de unu = illacanare su terrinu; betare su b. a cosa prantada = afranzàreli sa terra de su b. Frases in is foxis de is flúminis, in mari dhoi at bangus de arena 2. a sas pumatas como ca sunt mannitas lis cheret betadu su bancu.

bànda , nf: bandha 1 Definitzione chedha de sonadores, donniunu cun s'istrumentu musicale suo, chi sonant impare Tradutziones Frantzesu musique, fanfare Ingresu band Ispagnolu banda Italianu banda musicale Tedescu Musikkappelle.

bandài , vrb: bandhare, bannare Definitzione su mòvere o istesiare de unu tretu, o de unu logu, a un'àteru po fàere calecuna cosa / ind. pres. 1ˆ p.sing. bao, bau, 2ˆ p.sing. bas, bais, 3ˆ p.sing. bat, bait, vat, 1ˆ p.pl. bamus, 2ˆ p. pl. bazes, 3ˆ p. pl. bant; impr.: 2ˆ p. sing. bae, baitindhe, 3ˆ p. sing. bandissindi, 2ˆ p. pl. bagei, bandai, baxi, baze, bazi, bazide, bazie, baxeisindi Sinònimos e contràrios andai | ctr. bènnere, torrae Frases baxi in bona sorti! ◊ bandai a si crocai! ◊ baxei e circai su pipiu! ◊ sas féminas bandheint a su molinu cun sa cota prugada ◊ prus de unu, bannau e non beniu, no s'issit mancu inube est carragiau (I.Casula)◊ bao a la chircare ◊ immoi bau a pratza ◊ bandhadiche a logos tuos! ◊ a Castedhu bandat custu pulma? ◊ bazie in bonora! ◊ sos pitzinnos si che bant a foras ◊ ainnui ses bandendu?◊ custus antzianus bant ancora a trabballai.

bandàu , agt Definitzione chi giughet sa fasca Sinònimos e contràrios fascadu.

bandèra , nf: bandhela, bannela, bandhera, pandhela Definitzione pannu cun calecunu ammostu mescamente coment'e símbulu de una natzione, de unu sótziu, de un'ente; nau a una o a unu a bàntidu; partes de su telàrgiu, fintzes de su carru (costana)/ min. bandheledha, bandhelita, bandherita Sinònimos e contràrios istangiartu, pignoni Frases sa bandhera sarda zughet una rughe ruja in mesu cun bàtoro moros, unu a cada bandha ◊ una chèscia si est pesada paxiosa chena de iscràmius e ne istrinchíllius de banderas ◊ su pòburu tenit una sola bandera: sa necessidadi! 2. fiast tui, bandhera, su primu sonnu miu! 3. aiant ammanizadu unu carru mannu cun sas bandhelas altas Ètimu spn. bandera Tradutziones Frantzesu drapeau Ingresu flag Ispagnolu bandera Italianu bandièra Tedescu Fahne, Aushängeschild.

banderílla , nf Definitzione genia de ferrada (ma podet èssere de linna puru o de àteru materiale) chi serbit po badrare sa pesada de un'iscala, un'oru perigulosu o tramesare unu tretu distintu Sinònimos e contràrios barandíglia*.

bàndha , nf: banna 1 Definitzione parte, foedhandho de logu o de tempus Sinònimos e contràrios ala, cherru, filada, leada, parte, simada Maneras de nàrrere csn: a b., a bandhas (abbandha) = itl. in disparte; fàchere b. a unu = fai is partesas a unu; pònnere, collire cosa a b. = allogai una cosa; a b. de fora, de intro = a sa parti de foras, de aintru; annare, incaminàresi banna de… = andai faci a…; pònneresi a bandha = pònneresi a contu sou; dare bandha una cosa = passai, abbacai, menguare Frases a una bandha e a s'àtera de su caminu bi sunt sos muros de sas tancas ◊ ch'est faladu a sa bandha de Campidanu ◊ a sa bandha de martis, de abrile, de mesaustu, a bandha de sas bàtoro, de mesunote ◊ li est andhau dae bandha de palas 2. su binu como fintzas in su tzilleri est postu a bandha ◊ mi at mutiu a una bandha e mi at nau cosa ◊ fia teracu ma a sos vinti annos mi ponei a bandha cun d-unu grustu de chentu porcos 3. de coro no mi poto divertire pro ca no mi dat bandha su dolore ◊ callentura furiosa male chi dat banna in lestresa ◊ sa zente at cumintzau a dare bandha a s'iscuricada, imbisitandhe su mortu Ètimu itl. banda Tradutziones Frantzesu partie, côté Ingresu side, part Ispagnolu parte, lado Italianu parte, lato Tedescu Teil, Seite.

bàndha 1 bànda

bandhàre bandài

bandhèla bandèra

bandhelàlzu , nm: bandheraju Definitzione chie leat sa bandhera, ainnanti, mescamente in is crufessones Sinònimos e contràrios bandheleri Ètimu srd.

bandhelèdha , nf Definitzione min. de bandhela Sinònimos e contràrios bandhelita, bentulicatòglia, veleta Tradutziones Frantzesu petit drapeau Ingresu pennant Ispagnolu banderola Italianu bandierina, banderuòla Tedescu Fähnchen.

bandheléri , nm Definitzione chie leat sa bandhera ainnanti Sinònimos e contràrios bandhelalzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu porte-drapeau, porte-étendard Ingresu stendard-bearer Ispagnolu abanderado Italianu portabandièra Tedescu Fahnenträger.

bandhelíta , nf Definitzione min. de bandhela, bandhera pitica Sinònimos e contràrios bandheledha, bentulicatòglia.

bandhèlla , nf Definitzione genia de ferru chi si ponet a is aperturas po intrare e girare in is grofales Sinònimos e contràrios frontissa.

bandhèra bandèra

bandheràdu , agt: abbanderau Definitzione chi est totu prenu de bandheras; postu, créschiu coment'e bandhera, che una bandhera Sinònimos e contràrios pandheladu 2. sa pudhedra est a coa bandherada Ètimu srd.

bandheràju bandhelàlzu