A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cascaràre 1 , vrb Definitzione istare chentza papare, àere fàmene; àere fritu, istare morindho de su fritu Sinònimos e contràrios ateterighedhare, cancarai, cancaritare 2. portàt s'àinu ma caminàt a pè pro no si cascarare de su fritu Ètimu srd.

cascàre cascài

cascàre 1 cascài 1

cascàre 2 calcài

cascaredhàre , vrb Definitzione fàere o betare càschidos, fàere sa buca coment'e cascandho Sinònimos e contràrios cascai 1, cascajare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâiller, haleter Ingresu to yawn Ispagnolu bostezar, boquear Italianu sbadigliare, boccheggiare Tedescu gähnen, nach Luft schnappen.

cascaríglia , nf Definitzione una genia de linna chi faet in s'América Terminologia iscientìfica mt, Croton eleuteria Tradutziones Frantzesu cascara, cascarille Ingresu cascarilla Ispagnolu cascarilla Italianu cascarilla Tedescu Kaskarillbaum.

cascaríu , nm: cascaviu, cascàviu Definitzione immarritzone mentale o genia de orroschimentu chi si provat a fortza de fàere a sa sighia una matessi cosa o de si agatare sèmpere de sa matessi manera, in su matessi logu Sinònimos e contràrios arroscéntzia, arroscimentu, coloviamentu / refudu Frases su cascaviu est malu, in campu, candho istas tempos e tempos chentza bídere a neune! 2. la tenzo a cascàviu sa zente irventiada! ◊ in domo sa fae l'amus a cascàviu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saturation psychologique Ingresu psycological saturation Ispagnolu agobio mental Italianu saturazióne psicològica Tedescu psychische Sättigung.

cascaròne, cascaròni , nm Definitzione giogu de cartas chi assimbígiat a su giogu dell'ombre, ma in logu de giogare in tres si giogat in bàtoro / fai cascaroni in camisa = fai una incamisada, leàrendhe totu sas cartas de su monte Terminologia iscientìfica ggs Ètimu spn. scascarón.

cascarrài , vrb Definitzione aferrare, pigare cun fortza fintzes po atripare, iscúdere Sinònimos e contràrios afarrancae, aggafai, aggripiai Frases est inchieta e dh'iat a bolli cascarrai ◊ cussu si cascarrat mússiat e incòsciat sabbateris e maistus de pannu! 2. cussu fragu dhu portu cascarrau in su sentidu

cascasína cacasína

cascasinàre , vrb Definitzione fàere cascasina, fàere de bisóngiu Sinònimos e contràrios brutare, cacare, permessare Ètimu srd.

cascavàllu , nm Sinònimos e contràrios casigiolu Ètimu itl. casicavallu.

cascavèglia, cascavégliu cascabéllu

cascavellósu , agt Definitzione chi giughet cascavellos in conca, ideas pagu giustas Sinònimos e contràrios badhinosu Frases cussa est cascavellosa che a chie la sichit a istolatzadura (E.A.Bernardini) Ètimu srd.

cascavéllu cascabéllu

cascaviàdu , pps, agt Definitzione de cascaviare Sinònimos e contràrios arrósciu, strufudhiu 2. de sas gherras bi ndh’at de ndh’èssere bómbidos, cascaviados, arróscius! Tradutziones Frantzesu ennuyé, lassé Ingresu bored Ispagnolu agobiado, aburrido Italianu annoiato, stufo Tedescu überdrüssig.

cascaviàre , vrb: cascoviare, coscoviare Definitzione tènnere cascaviu, fàere cascaviu, èssere orróschiu, pèrdere sa passiéntzia / c. s'àinu = arròsciri fintzas a chini de passiéntzia ndi tenit meda o est avesu a baliai totu Sinònimos e contràrios achigulare, aconare, afastiai, annischissai, apibiare, apurrire, arrosci, colloviare, memulare, pibincai, istomacare Frases àendhe dolu de onzi patidore, no ti cascàvies de acunnortare! ◊ candho mi cascàvio de fàghere custa cosa l'arrimo ◊ candho la cascàvias, custa cosa, làssala! ◊ cun custas lamentas tuas cascàvias fintzas s'àinu! Tradutziones Frantzesu ennuyer Ingresu to bore Ispagnolu agobiar, aburrir Italianu annoiare Tedescu langweilen.

cascavígliu , agt Definitzione chi est unu grisu, faet a dhu crisare, légiu Sinònimos e contràrios ascamosu, ascherosu, ischifosu, putzinosu Ètimu srd.

cascaviósu , agt Definitzione chi faet cascaviare, orròschere, giaet orroschimentu Frases un'òpera goi no est cascaviosa e si lezet cun piaghere meda Ètimu srd.

cascavíu, cascàviu cascaríu