A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coàtza coàcia

coàtza 1 , nf: cobatza, covàcia, covatza, cuatza Definitzione genia de pane grussu, modhe, prus che àteru cogone de patata (fintzes cun berdas) cota in d-una fògia de càule Sinònimos e contràrios abbifache, civraxa, cocatza, farrighingiada, fogatza Frases mi ponet manu a m'ispilujire cun dimandhas chi mi arriviant a barras che covatzas de pane caente ◊ assenno a una covatza e in d-unu patrefíliu mi la mànnico Sambenados e Provèrbios smb: Covazza Terminologia iscientìfica pne Ètimu itl. cofaccia Tradutziones Frantzesu fouace Ingresu focaccia Ispagnolu hogaza Italianu focàccia Tedescu Fladen.

coatzína , nf Definitzione in su letu de su carru, is úrtimos duos taulones, a parte de asegus; foedhandho de laore in s'argiola, parte de coa, prus metzana, sa genina, su coale; gente de pagu contu, metzana Sinònimos e contràrios iscoatzina Ètimu srd.

coàtzu , nm Sinònimos e contràrios alzenina, cerfa, coale, coalina, genina.

coatzúdu coaciúdu

coàvigu coàrviu

coavrucidhàda , nf Definitzione cugurra furcaxada, genia de bobboi pitichedhu e longhitu, in colore de castàngia, chi portat sa coa frochidhada coment'e a tonàgia Sinònimos e contràrios forchidhàdile, isparraguatza, isperragoa, isperravórtighe, malavurcidha, tzintzicorra / cdh. codifúlciula, fulchídhula Frases una pariga de coasfrucidhadas bandant e torrant in s'ortigu de su suérgiu Ètimu srd.

coàxu , agt Definitzione chi benit o lompet a úrtimos, chi che faet a tempus prus apustis, nau de cosa prantada o de animales Sinònimos e contràrios coàinu, coinàlgiu, redadiu, sagotzianu, tricadibu / taldiu | ctr. cabidraxu, premediu Frases is angionis coaxus si bocint a Pasca manna ◊ de pira dhoi nd'at cabudraxa e coaxa Ètimu srd.

cobacàre cavacài

cobàcu cavàcu

cobadhínu cabadhínu

cobàdhu cabàdhu

cobagòba , avb: colagola Definitzione nau de cosa isciusta meda, chi est perdendho s'abba, iscolandho; nau de istrégiu, chi est totu istampau Sinònimos e contràrios batíssia, conacona, tilchiatílchia, tiritiri Frases seu sudau colagola ◊ portu su nasu colagola 2. li at fatu a puntolzu totugantu su colzu che unu ratagasu colagola! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempé Ingresu soaked Ispagnolu mojado, empapado Italianu fràdicio, intriso Tedescu durchnäßt.

cobài , vrb: colai, colare, colari Definitzione andhare o portare o fàere passare de una parte a s'àtera, fintzes bènnere; andhare prus ainnanti de un'àteru, fintzes in su sensu de bínchere, èssere méngius, prus àbbile; fàere un'intrada un'essia lestra a unu logu in camminu; su andhare o acabbare, iscadire, de su tempus; fàere calecuna òpera de fatura longa (línias, istradas e àteru); seberare sa malesa de is lícuidos cun d-unu orrugu de orrobba (colai cun pannu) o calecuna aina adata; su istare de salude, su campare; prnl., pretènnere arrexones tenendho neghe e acusandho s'àteru Sinònimos e contràrios acabulare, barigai, campare, iltare, isigolare, istampare, passae, probassai, sciadhie, scoitai / sensai / grilliare Maneras de nàrrere csn: colendhe colendhe = in colada, candho unu colat andhendhe a carchi àteru logu; àere coladu una maladia = àere tentu o passadu una maladia; colaresichela gai = chentza fàghere nudha, chentza azuare, chentza pagare o chentza fàghere su chi si depet; colàreche una cosa dae conca = iscarèsciri una cosa; faedhare o fàgheresi a parte colada = antibitzaresiche dèndhesi resone chentza ndhe àere, pigaisí sa parti manna; colare s'ozusantu = pònnere o únghere s'ozusantu; colare istiu, atunzu, zerru, beranu = passai su tempus de istadi, e gai; colare die, note, zerru, beranu, e gai, bonu, malu = istendhe bene, istendhe male; colare a ccn. in sedatos fines, in culu de sete agos = fàere a farinedhos, fine che filu (genia de frastimu) Frases in sa carrela bi est colendhe sa portessione ◊ in s'abbertura astrinta si colat male ◊ colade a intro ca bos cómbido! ◊ Burica, cola a innoghe pagu pagu! ◊ cola a su malcadu a leare pane! ◊ si naro totu su chi colat in conca finas sas predas si ponent a ríere! (G.Ruju)◊ s'ant coladu s'ampulla de su binu s'unu cun s'àteru ◊ coladu calicunu b'at, oe, a domo de mamma? ◊ inoghe che at coladu zente, in cue bi at coladu fogu ◊ inoghe che est coladu su fogu ◊ làssannos colare in su locu tuo pro lòmpere a su nostru! 2. che lassas colare su tempus chentza fàghere unu nudha ◊ cheret pagada sa lughe, ca su tempus che colat! ◊ colau ndh'est su mese chene bíere a coro ◊ ite die de tristura apo coladu! ◊ colo sas dies imbentàndhemi isperas ◊ si est postu cun sa conca in mesu de is manos po dhi colare s'atzíchidu 3. si illónghio su passu mi che colo addainanti ◊ cussa màchina est currindhe prus de nois, lómpidas a noche colare ◊ su frade minore che at coladu su mannu, in iscola ◊ sa peràula chi ses chirchendhe in su vocabbolàriu che l'as colada ◊ che amus coladu a Sàrdara 4. in cue bi ant coladu s'istrada, sas fognas, sos tubbos de s'abba, sa currente, su telèfono ◊ cola!… in su culu de sete agos chi ti colent! 5. su crabaxu portat is pannixedhus po colai su lati ◊ a colare sa cosa si ponet su colu o unu cantu de robba ◊ s'abba de sa chera la colant pro fàchere s'abbatu 6. chi colet… a balla chi lu colent! ◊ s'abba ca fit meda mi at coladu fintzas s'úrtimu pizu ◊ si s'oju nostru fit balla nos colaimus che sedatu! ◊ custa próida manna at coladu carchi prammu de terra 7. fut a colare comente potiamus: candho boliamus, peri cassolas nosi faiamus! ◊ si la francas cun sos ómines, no ti che la colas de Deus ◊ ocannu sa robba si la colat male, ca est paga s'erba ◊ bae chi no ti che la colas gai, custa, ca mi la pagas! 8. unu chervu limbudu si est brigadu cun d-unu crabolu e, sentza la pensare, si che est coladu e nadu li at "Corrudu!" ◊ in cantu a fàulas, a isse no che lu colades bois! ◊ no ti che coles, ca resone no ndhe as etotu! 9. mi che est coladu dae conca, deo puru, pessendhe in àteru, e fatu no l'apo su chi mi aias nadu! Sambenados e Provèrbios prb: abba colada no tirat mulinu Ètimu ltn. colare Tradutziones Frantzesu dépasser, filtrer Ingresu to pass Ispagnolu colar Italianu passare, transitare, trascórrere, sorpassare, filtrare Tedescu vorbeigehen, verbringen, überschreiten, durchschlagen.

cobàrdu , agt: covardu, cuvaldu, cuvardu, gavardu Definitzione nau de ccn., chi tenet bregúngia e fintzes pagu coràgiu o atza, chi si dha timet, chi istat a chígia bàscia (e fintzes chi est pagu sintzillu) Sinònimos e contràrios bergungiosu, cacaredhosu, timarosu, vile | ctr. assudu, coragiosu Frases mi paret cordozosu chin sa cara cobarda, su sole ◊ cobardu mi che torro a pistorjare versos inchietos Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu timide, couard Ingresu shy, coward Ispagnolu cobarde Italianu tìmido, codardo Tedescu schüchtern, feige.

cobàtza coàtza 1

cobbàltu , nm Definitzione elementu chímicu de símbulu Co, númeru atómicu 27, pesu atómicu 58,94; minerale e metallu chi s'impreat ammesturau cun àteros metallos po fàere materiales de duresa forte e dura manna Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu cobalt Ingresu cobalt Ispagnolu cobalto Italianu cobalto Tedescu Kobalt.

cobbànu cabbànu

cobbàta , nf Definitzione parte de su frunimentu de su molente po dhu giúnghere a sa mola Frases a prima sa cobbata: si li falant ambas alas in tuju e poi deves prèndhere sos cabos.

cóbbula , nf, nm: cóbbulu, copla, cópula, góbbulu Definitzione genia de pesada in poesia, chi no est sa matessi in totue Sinònimos e contràrios cantone, crobba*, mutu, pesada 1 Sambenados e Provèrbios smb: Copula Tradutziones Frantzesu strophe Ingresu composition Ispagnolu copla Italianu stròfa, componiménto in vèrsi Tedescu Strophe, Versdichtung.