A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

clàmida , nf, nm: cràmida, cràmidu, cràmmida, giàmida, làmidu Definitzione su tzerriare; est fintzes su tocu de sa campana po tzerriare sa gente a una funtzione o riunione in crésia Sinònimos e contràrios boche, cérriu / ciamada Frases su sero, recuendhe a sa friscura, clàmidas no intendhet ne cantones ◊ at intesu sas cràmmidas de sa zente istriulandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appel, cri Ingresu call-up Ispagnolu llamada, grito Italianu chiamata, grido Tedescu Ruf.

clamòre , nm: cramore, cramori Definitzione lamentu, cosa chi si narat coment'e pedindho agiudu, tzerriandho agiutóriu, a boghes Sinònimos e contràrios avocascione, boche, chèscia Frases in domo nostra, pro méritu de sos mazores, no bi apo bidu mai unu cheltu, ne clamores e ne murrunzu ◊ paghe a sa Terra imbiade, a sos pópulos reposu: o Segnore piedosu, sos clamores iscultade! ◊ su trèmene fritu de sa tanca de sas ruches si los ingullit chene cramore e ne lúmene, a sos ómines de preda! Ètimu ltn. clamoris Tradutziones Frantzesu invocation, plainte Ingresu invocation, lament Ispagnolu llamamiento Italianu invocazióne, laménto Tedescu Anrufung, Klage.

clàmu , nm: cramu Definitzione su acusare una fura, giare sa chèscia; su tzerriare, pedire agiudu Sinònimos e contràrios chensa, denúntzia / agiutóriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de dénoncer un vol, réclamation Ingresu complaint Ispagnolu denuncia, llamamiento Italianu denùncia di còsa rubata, reclamo Tedescu Anzeige, Beschwerde.

clandestínu , agt Definitzione chi est o istat cuau, a s'acua.

clàre , vrb Definitzione serrare a crae / pps. clau Sinònimos e contràrios acràere, creari.

clarinète , nm Definitzione istrumentu de sonare a surbadura Terminologia iscientìfica sjl.

clàru ciàru

clarúra , nf Sinònimos e contràrios ciarura*, luche Frases una nue de clarura retzit su Verbu incarnadu ◊ abbarrant ispantaras biendi tanta clarura in sa santa sepultura.

clàsse, clàssi , nf: crasse Definitzione parte o genia chi si sèberat ispartzindho cosas, gente, animales o àteru cun calecunu critériu Sinònimos e contràrios creze, genia Frases totus is classes de is elementares unu tempus furint ispartzinadas in is domos ◊ sos pitzinnos de s'iscola média sunt cumpartidos in tres classes ◊ in tempus de feudalésimu sa sotziedari fuèt pretzia in classis peus de oi Tradutziones Frantzesu classe Ingresu class Ispagnolu clase Italianu classe Tedescu Klasse.

clàssicu , agt Definitzione chi apartenet o pertocat a una categoria fentomada; chi est de una genia de iscola ue si faent mescamente istúdios de latinu e grecu.

classífica , nf Definitzione s'órdine chi essit ispartzindho o assentandho cosas o gente segundhu unu critériu Sinònimos e contràrios graduatória Tradutziones Frantzesu classement Ingresu classification Ispagnolu clasificación Italianu classìfica Tedescu Rangliste.

classificài, classificàre , vrb Definitzione fàere una classífica, ispartzire, carculare o cunsiderare cosas o gente segundhu unu critériu Tradutziones Frantzesu classer Ingresu to classify Ispagnolu clasificar Italianu classificare Tedescu klassifizieren.

clausúra , nf: crausura Definitzione inserru, nau foedhandho prus che àteru de mòngias.

clavadúra , nf: craadura, cravadura Definitzione su cravare, su pònnere, intrare, fichire calecuna cosa / pedra de craadura = craincroa, sa pedra chi serrat e aguantat un'arcu fatu a pedra (o fintzes matone) Sinònimos e contràrios acioadura, clavamentu, intzoadura, puntzadura / fichidura Ètimu srd.

clavài , vrb: aclavare, clavare, crare 1, cravae, cravai, cravare, cravari Definitzione pònnere craos o intrare coment'e craos; fàere intrare a fortza, o intrare a fortza o in logu chi no si depet; pònnere o istare firmos coment'e incravaos (e deosi fintzes impressare); lòmpere, giare a pitzu de ccn. o a calecuna cosa, iscúdere, imbolare, trummentare, brigare / cravau! = frimmu! asseliadu! Sinònimos e contràrios ciaitare, cravitare, inciaire, inclavai, incravillai, incraitare, obbilai / criviri, fichire, intrare, istichire, tzacare / furriai, isciúdere, lòmpere 2. a Cristus dhi ponint una corona de ispina in conca, cravendidha a forti ◊ fuit cravandosiche in s'abba ◊ ube tiàulu ti nche ses cravau? ◊ cun sa picioca, comenti si seus bistus si seus cravaus apari, eus incarrerau a si basai chi no si ndi podiaus prandi! 3. s'est cravara ananti a issu ◊ cravau ingunis abarra! 4. su cani s'est cravau a su malloru ◊ po dhui acostai, cussu dimóniu si cravat che unu cani! ◊ fut unu murrúngiu de cani fertu chi fut po si cravai ◊ ant cravau perda a crobitura ◊ ant cumenciau a si pigari foedhos, a brigari e peri a si cravari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfoncer Ingresu to hammer Ispagnolu clavar Italianu confìggere, conficcare, ficcare Tedescu einschlagen, einrammen.

clavaméntu , nm Definitzione su cravare Sinònimos e contràrios cravada, clavadura Ètimu srd.

clavàre clavài

clavèra , nf: cravera Definitzione mógliu, aina po fàere craos e púncias Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu cloutière Ingresu swage-block Ispagnolu clavera Italianu chiodàia Tedescu Gesenkplatte.

clavíglia, clavílla , nf, nm: cravilla, cravillu Definitzione orrughedhu de linna o àteru chi si ponet a intradura po aguantare o arrèschere calecuna cosa Sinònimos e contràrios cabiga, cangiolu, carícia, ordigione / brocu, giau, obbibi Frases su procu uscrau dh'apicant in d-un'iscala a cravillus po dh'obèrriri a ndi bogai su matzàmini Ètimu ctl. clavilla Tradutziones Frantzesu cheville, pieu, piquet Ingresu bolt Ispagnolu estaca Italianu cavìcchia, piòlo Tedescu Pflock.

cleméntzia , nf Sinònimos e contràrios dolu, piedade.