A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coimútzu , agt Definitzione nau de animale a coa longa (es. cane), chi portat sa coa mutza, chi si dh'ant immuciurrada, ispuntada Sinònimos e contràrios coellu, iscoau Ètimu srd.

coinàlgiu , agt: coinàrgiu, coinaxu, coinnarxu Definitzione nau de frutos, laores, chi lompet a trigadiu, agoa Sinònimos e contràrios coàinu, redadiu, sagotzianu, tricadibu | ctr. cabidraxu, premediu Frases cudhos frutos ci circo funt frutos prus coinàlgios, gustosos e raros Ètimu srd.

coinàrgia , nf: coinaxa Definitzione s'úrtimu frutuàriu o cosa chi si ndhe pinnigat de campu, de s'ortu: su frutu de agoa Sinònimos e contràrios coàina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fruit tardif, dernier Ingresu last fruit Ispagnolu tardano Italianu último frutto Tedescu letzte Frucht.

coinàrgiu , agt Definitzione chi est o istat o abbarrat a úrtimu, agoa; nau de cosa prantada, chi faet o lompet prus agoa in su tempus Sinònimos e contràrios codianu, cojanesu / coàinu, coinàlgiu | ctr. puntaresu / cabidraxu Ètimu srd.

coinàxa coinàrgia

coinàxu coinàlgiu

coinnàrxu coinàlgiu

cointròtza , nm Definitzione genia de ballu (su ballu de sa c.) de Aidumajore sonau cun s'organete acumpangiadu cun d-unu tamburinu e unu triàngulu.

coínu coàinu

cóinu , nm: cóniu, conu Definitzione est sa fortza chi faet s'istògomo po caciare: si narat agiummai solu su pl. Sinònimos e contràrios bómbitos, irbútida, prémidas, préntios Maneras de nàrrere csn: èssere a conos = a prentos de bómbitu; conos bagantes = irfortzu de bombitare ma chentza catzare nudha Frases custa cosa pigat a cóinus fintzas a is prus sanus de istògomu! ◊ e búmbitus e agrónius e iscràmmius e isciarrocus e currúghinus e cónius ◊ peri a cónios, totus fachiant nessi finta de l'assazare ◊ sos ingurdones mànigant torra, si passant sos conos ◊ sa còglia frisca de nuche li at postu sos conos ◊ sorri tua est a cóinus e a dolori de conca ◊ dogna tanti mi benit cóinus! 2. fit una perca ue essiat unu conu de abba frisca e bundhante Ètimu ltn. conare Tradutziones Frantzesu haut-le cœur, sursaut Ingresu regurgitation Ispagnolu arcada, basca Italianu conato di vòmito, rigùrgito Tedescu Brechreiz.

cóinu 1 , agt Definitzione bàsciu, nau de una genia de mudegu chi creschet asuta de is matas e de àteras tupas.

coinzólu coignólu

coipítu , nm Definitzione trastu, parte de su costúmene a bestire in dossu Sinònimos e contràrios coritu, colpete* Terminologia iscientìfica bst, cst.

coiràmene, coiràmini , nm Definitzione is còrgios, is pedhes Sinònimos e contràrios corjàmene Frases is catzolas fatas dai custu coiràmene non ti n'iant tocau de pè! Ètimu ctl., itl. cuiro + corame Tradutziones Frantzesu des cuirs Ingresu dressed leather Ispagnolu corambre Italianu corame Tedescu bearbeitetes Leder.

còiri còchere

coirósu coidósu

coíru coídu

coíru 1 , nm Sinònimos e contràrios coéru Ètimu ctl. cuiro.

coisàbia , nf Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios codilonga, codisàgala, isposita, madiscedha, niacoa, tzantzigadita Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

coisàda , nf Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios codilonga, codisàgala, coisàida, culisàida, madisca, madiscedha, maredha, merreschedha, niacoa, tzantzigadita 2. andhas che coisada ca ses cúmeri trota e iscrogada! Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.