A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coizàdu , pps, agt: cudiatu Definitzione de coizare; abbarrau o lassau agoa, lassau Sinònimos e contràrios scoillau Frases sa gioventura chi bos azis coizadu addasegus si torrat a ischidare prena de bozas e pistighinzos 2. faghet ispantu in tempos tziviles de che àere zente goi coizada tratandhe ancora contos de foghile! ◊ aiat dassadu in domo nostra cussa fauna, de seguru coizada.

coizadúra , nf Definitzione su coizare, sa cosa coigiada Sinònimos e contràrios codiada, codiatura Ètimu srd.

coizàre coigiàre

coizósu , agt Definitzione chi tirat a longas, chi abarrat acoa, a úrtimu Sinònimos e contràrios cagallente, coilongu, crastinadore, immajonadu | ctr. coidadosu, impressidu Frases mi perdonet su caru Diretore si tropu coizosu so istadu a rèndhere a S'Ischíglia giustu onore Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

cója cógiu

cojàda cogiàda

cojadòri , nm Sinònimos e contràrios paraímpiu Ètimu srd.

cojàdu , pps, agt, nm: cojuadu Definitzione de cojare; chi o chie tenet o at leau pobidha / su cojadu nou, sa cojada noa, sos cojados noos = chini s'est cojau sa dí etotu, o de pagu Sinònimos e contràrios | ctr. bacadibu, bachianu 2. sos amigos de su cojuadu nou ant fatu a s'àrdia Tradutziones Frantzesu marié Ingresu married Ispagnolu casado Italianu sposato Tedescu verheiratet.

cojài cogiàre

cojàna codiàna

cojancràru , nf Definitzione coja in craru: sa festa de fidantzamentu Sinònimos e contràrios acraridorzu, assecuronzu, fidantzamentu, iscràriu / cdh. palisugnu Frases sa dí de sa cojancraru fut andau cun is parentis a domu de sa fémina Ètimu srd.

cojanésu , agt Definitzione chi costumat a tirare agoa, a ibertare, a lassare a pustis pruschetotu po mandronia Sinònimos e contràrios cagallente, coizosu, dasianu, immajonadu, isandhaladu, mandrone Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lent, paresseux Ingresu slow, lazy Ispagnolu atrasado Italianu tardo, lènto, poltróne, procrastinatóre Tedescu träg, langsam, faul.

cojànscia, cojàntza , nf: cojuànscia, cojuàntzia Definitzione su si cojuare, sa festa de s'isposóngiu; is donos chi donant a s'isposa candho andhat a domo de su pobidhu / a prima c. = apenas cojuados Sinònimos e contràrios afidu, bodas, cogiuognu, coja, cójuba, cojubiu, cojuju, nunsas, isposognu Frases piciocus e piciocas si faiant promissas de cojantza 2. cosendhe sa cojuànscia ses? ◊ filat sa betza sétida in sa gianna sa cojànscia a sa de vinti netas (P.Casu)◊ is sorgus dhi ant fatu una bella cojantza ◊ a fiza mia li dao una fressada in cojuànscia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mariage, noces Ingresu wedding Ispagnolu casamiento, bodas Italianu sposalìzio, nòzze Tedescu Hochzeit.

cojànu codiànu

cojàre, cojàri cogiàre

cojèdha , nf Definitzione in is orrocas, genia de buidedhu chi si prenet de abba Sinònimos e contràrios lampatzu 1.

cojèra , nf Sinònimos e contràrios coja, cogiuognu, cojànscia, cójuba, cojubiu Frases no l'abbàides, s'ispesa, faghindhe cussa cojera! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mariage Ingresu wedding Ispagnolu casamiento Italianu matrimònio Tedescu Hochzeit.

cojètas cogliètos

cojóngiu, cojónzu cogiuógnu

cóju, cójua cógiu