A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cojuàda cogiàda

cojuàdu cojàdu

cojuadunóu , nm Sinònimos e contràrios isposu.

cojuadúra , nf Sinònimos e contràrios coja, cogiuognu, cojànscia, cójuba, cojubiu Ètimu srd.

cojuàe cogiàre

cojuànscia, cojuàntzia cojànscia

cojuàre cogiàre

cojuaríscia , nf Definitzione donos, benes o trastos chi si giaent a sa cojuada noa Sinònimos e contràrios cojànscia, doda.

cójuba , nf: couba Sinònimos e contràrios afidu, bodas, cogiuognu, coja, cojànscia, cojubiu, isposognu, nunsas Ètimu srd.

cojubàntza , nf Definitzione su si cojuare, sa festa de s'isposóngiu Sinònimos e contràrios afidu, bodas, cogiuognu, coja, cojànscia, cójuba, cojubiu, isposognu. Ètimu srd.

cojubàre , vrb: cojuvare, cozuare, cozubare Definitzione pigare a pobidhu o a pobidha, fintzes giare a pobidhu o a pobidha Sinònimos e contràrios afidare, cogiare*, isposai Frases a nos agatare candho si cózuat comente seus oe! ◊ si non poto cun tegus cozubare, si ti ndhe impudas, no so perdidore! (C.Buttu) Sambenados e Provèrbios prb: a si cozubare est comente a bíbere abba dae unu frascu Tradutziones Frantzesu épouser, marier Ingresu to marry Ispagnolu casar Italianu sposare Tedescu heiraten.

cojubíu, cojúbiu , nm: cojuviu, cujubiu, coxuiu, cozuiu, cozuviu Definitzione su cojuare, su pigare pobidha o pobidhu Sinònimos e contràrios afidu, bodas, cogiuognu, coja, cojànscia, cójuba, cujubera, isposognu, nunsas Maneras de nàrrere csn: acrarire su cojubiu = bogai in craru sa coja; a cojuvios de mese = acabbendi unu mesi e cumentzendi s'àteru Frases su cojúbiu est comente a bíbere dae sa tzuca: no s'ischit ite bi at in intro ◊ su cozuiu nostru no tenet finitia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mariage, noces Ingresu matrimony Ispagnolu casamiento, bodas Italianu matrimònio, sposalìzio Tedescu Hochzeit.

cojuèra , nf Sinònimos e contràrios coja, cojànscia, cójuba, cojubiu, cogiuognu Frases no est mancu una presone, sa cojuera, no! Ètimu srd.

cojúju , nm Sinònimos e contràrios afidu, cogiuognu, coja, cojànscia, cójuba, cujubera, isposognu Ètimu ltn. coniugium.

cojuóngiu, cojuónzu cogiuógnu

cójuva cógiu

cojuvàre cojubàre

cojuvíu cojúbiu

còla , nf Definitzione genia de cosa prus che àteru lícuida ma cagiada apicigosa po mantènnere impare materiales diferentes (o orrugos de su matessi: es. linna, orrobba, paperi, àteru); gomma chi si giaet a is telas po abbarrare istendhiadas Sinònimos e contràrios colla 1 / cadansu Sambenados e Provèrbios smb: Cola Ètimu spn. cola Tradutziones Frantzesu colle Ingresu glue Ispagnolu cola Italianu còlla Tedescu Leim.

còla 1 , nf: cora, cori Definitzione genia de surcu (solu su fossu) fatu po passare o arregòllere abba, logu ue passat abba currendho; nau de abba o suore, su chi calat coment'e chi siat passandho in cora / cora tastera, corixedha maista, cora maista = surcos chi in sas terras aradas collint sas abbas projanas, dae mesu a s'oru, pro che las bogare candho sunt a tropu Sinònimos e contràrios caraju, sucru Frases fiat orrutu in d-una cola e si fiat isciustu totu ◊ in su falare tanta abba aundhada at fatu coras in sos terrinos ◊ custa no est ora de lassai andai àcua de su cundutu, ca sa cora passat aranti de s'enna mia! ◊ s'abba in sa cora cheret abbiada pro coitare a colare ◊ abbendhe a surcu, s'abba si càssiat de sa cora a su surcu 2. su suore li falaiat a coras ◊ sas làgrimas li ant fatu sas coras ◊ candho bufat che li falat sa cosa a coras Tradutziones Frantzesu caniveau Ingresu drain Ispagnolu reguera, cuneta, cauce Italianu canalétto per tèrra, cunétta, ròggia Tedescu Rinnstein, Gerinne.