cragàstas , nf pl: gragastas Definitzione is gangas de su pische, arremu po suspire s'ossígenu de s'abba che is prumones in àteros animales, a una parte e àtera de sa conca in su tretu de is gangas in àteros animales; is nàcaras chi portant asuta de sa barra de fundhu unos cantu animales Sinònimos e contràrios cragarastas*, gàgia / nàcara 1, nàidi Frases is cragastas dhas portat su pisci Terminologia iscientìfica crn.
cragazólu cracajólu
cragiotàu , agt Definitzione its Frases si bit s'arrastu in is ínnidas leas cragiotadas.
cràgu : cràcu
crài ciàe
craidúra , nf Definitzione serradura a crae Ètimu srd.
craincròa , nf Definitzione
petzu de croi, in is arcos fatos a pedra o a matone, sa pedra o matone de mesu a bisura de cotza chi serrat s'arcu, in su tretu prus artu
Sinònimos e contràrios
serràglia
Terminologia iscientìfica
dmo
Tradutziones
Frantzesu
clef de voûte
Ingresu
keystone
Ispagnolu
sagita,
sillar de clave
Italianu
chiave di vòlta
Tedescu
Schlussstein.
cràiri cràere
craíta , nf Definitzione min. de crae, crae pitica, craedha Sinònimos e contràrios craixedha.
craitàre ciaitàre
craitéri , nm Sinònimos e contràrios craeri Frases certu chi lasso a tibi craiteri, ca gai l'apo bona sa tentascione in domo!…(N.Rubanu)◊ o craiteri de su Celu, pregai po nosu! Ètimu srd.
cràitu , pps, agt Definitzione de craitare; craitadu, firmau a craos Frases su sole, custu bortaedie, est grogu e gheladu, cràitu in d-unu chelu imbridadu.
craixèdha , nf Definitzione min. de crai, crae pitica, craedha Sinònimos e contràrios craita.
crallatài , vrb Definitzione istare a chistionu, foedhandho Sinònimos e contràrios ciaciarai Frases in s'ora chi is fémminas funt crallatandu, erribant cudhus (G.C.Mameli).
cràltu , nm: crastu,
grastu Definitzione
orrugu de pedra, piticu o mannu, fintzes orroca manna; nau de is boes, sa carena; nau de unu, chi est fatu a sa grussera, pagu crabbosu e pagu educau; unu tempus fut su castedhu, chi dhu poniant in d-una de is duas partes de is monedas puru e po cussu fintzes como de una moneda de metallu si distinghent duas partes, rughe e crastos, a logos santus e crastus: in sa prima, in sa moneda sarda dhue at agiummai sèmpere una grughe pitica, in crastos dhue at in is monedas chi si connoschent agiummai sèmpere una conca e po su prus dhu'est iscritu su valore
Sinònimos e contràrios
biscacu,
cacódua,
caróngiu,
coda 2,
códua,
cogólidu,
coróculu,
ladhia,
lecucu,
lódhuru,
múngulu,
nodu 1,
roca
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere sa cosa a rughe e a crastos = ghetai a coredhu, acomenti essit; colpare a rughes e a crastos = aundi ferit ferit, a dónnia parti, a manca e a destra; ischitindhe o zoghendhe, leàresi rughe o crastos = innantis de ghetai sa muneda, nàrriri una de is duas afaciadas, iscioberai una de is duas possibbilidadis
Frases
est unu logu totu crastos ◊ una conca de crastu fata a picu comente mai intendhet poesia?! ◊ su nuraghe est una domo pesada cun crastos mannos ◊ e prite no ti filas una frundha a che los giagarare nessi a craltu?
2.
candho ti lasso, Sardigna istimada, su coro in sa petorra intendho in pena e mi pesat che crastu in sa carena
3.
a rughes e a crastos colpat forte pro che ispèrdere in presse su giudeu! (A.Dettori)◊ sunt totu a pira che truncos tortos, unu subra de s'àteru, totu a rughes e a crastos
4.
sa crastadura de is bòis si fait po cresci su crastu e po dhus fai masedus
5.
ite ti leas, rughe o crastos?
Sambenados e Provèrbios
smb:
Crastu, Crastus
Tradutziones
Frantzesu
caillou,
pierre
Ingresu
stone
Ispagnolu
piedra
Italianu
sasso,
piètra
Tedescu
Stein.
cràma , nf Sinònimos e contràrios imbreachera.
cramàda ciamàda
cramàda 1 , nf Definitzione tira birde o orrúbia de orrobba cun pèrelas e figuras, de pònnere in pilos is féminas cun su pannixedhu de trogai.
cramài, cramàre ciamàre
cramàri , vrb Definitzione
pònnere in giustítzia a unu po calecuna diferéntzia o iscórriu
Sinònimos e contràrios
carelare,
tzitare
Tradutziones
Frantzesu
citer en justice
Ingresu
to convene
Ispagnolu
citar en juicio
Italianu
citare in giudìzio
Tedescu
gerichtlich verklagen.