fantocínu , nm Sinònimos e contràrios sodrau Frases chie fit su disertore, su fantocinu o chie l'at mandhadu a mòrrere in sa gherra?
fàntu , nm Sinònimos e contràrios fancedhu.
fantzèdha fancèdha
fantzedhadúra , nf Definitzione su èssere o fàere a fancedha / a f. = che is fantzedhos, a sa manera de is amigaos Frases su zòvanu biviat cun d-una fémina a fantzedhadura.
fantzedhía , nf Definitzione
su èssere o istare a fantzedhinu, nau de ómine e fémina chi bivent impare che pobidhu e pobidha ma chentza èssere cojuaos, mescamente si unu, o ambaduos, at lassau sa pobidha o pobidhu chi teniat
Tradutziones
Frantzesu
concubinage
Ingresu
concubinage
Ispagnolu
concubinato
Italianu
concubinato
Tedescu
Konkubinat.
fantzedhínu , agt Definitzione de su fancedhu, de sa fancedha / avb: èssere a f. = èssiri afancedhaus, amigados.
fànu , nm Definitzione
cundhutu de fogna
Tradutziones
Frantzesu
cloaque,
égout
Ingresu
sewer
Ispagnolu
cloaca,
alcantarilla
Italianu
cloaca,
fogna,
fognòlo
Tedescu
Abzugskanal,
Kloake.
fànua, fànuga, fànuva, fàona fàniga
fàra , nm: vara* 1 Definitzione chie tenet s'impreu de andhare a portare calecuna cosa de unu logu a s'àteru; ómine chi faet de regista in is crufessones Sinònimos e contràrios curreu Terminologia iscientìfica prdc, prf.
farabbútu , agt, nm Definitzione chi o chie si cumportat male meda, malebortzedidu, arga de muntonarzu Sinònimos e contràrios argamile, ascamile, mascartzone, titulosu, trebiali Frases cussa est sa pobidha de cussu farabbutu de s'interramortus ◊ farabbutu, ses tui chi nci dh'as ghetau a sa coreta!
faràndholu , agt, nm Definitzione chi o chie istat in giru orrolliandho chentza giudu Sinònimos e contràrios arroliadori, garroneri, rundhajolu, rundhanu.
faràre , vrb Definitzione apustis de sa prep. a a logos dhis andhat méngius a fàere cumenciare su foedhu arare cun sa /f/ Sinònimos e contràrios arai* Frases fit preparandhe zuale e sochitos pro zúnghere su zuu e comintzare a farare carchi tula de terra (G.Farris).
faràstigu , agt, nm, nf: foràstia,
foràstigu,
foràstiu Definitzione
coment'e calidade, chi est areste, chi no est cosa prantada, chi no est tenta contu; genia de erba a cannàile longu, in terra, a fògias mannas largas, chi in s’istade faet unu frutu mannu meda, tundhu o unu pagu longu, a còrgia grussa, orrúbiu in mesu candho est cotu e abbosu meda: melone foràstiu
Sinònimos e contràrios
agreste,
buldu
/
pateca,
síndia
Frases
mi est capitau de ai bistu unu foràstiu chi si no fut chimmanta chilus fortzis dhus superàt!
Terminologia iscientìfica
rbzc, frt, Citrullus lanatus
Ètimu
ltn.
*forasticus
Tradutziones
Frantzesu
sauvage,
pastèque
Ingresu
wild,
watermelon
Ispagnolu
salvaje,
silvestre,
sandía
Italianu
selvàtico,
angùria
Tedescu
wild,
Wassermelone,
Arbuse,
Zitrulle.
faratzósu , agt Definitzione nau de una cosa a su chi paret passandhodhi sa manu apitzu, chi arreschet unu pagu, aspru chi paret farra grussa Sinònimos e contràrios arràspidu, arraspinosu, arraspiosu, rafiganzosu, raspitzu | ctr. lísiu Frases gito sas manos faratzosas Ètimu srd.
fàrca , nf Sinònimos e contràrios fasche Frases leat e faghet pònnere tres farcas de linna in sa carrela a brujare.
fàrca 1 , nf Definitzione genia de lampadina po piscare in mare a denote.
farcài , vrb: afracai* 1,
flacai,
fracai 1 Definitzione
fàere pisca de pische o cassa de pigiones a lughe de fogu o de lantione o farca
Frases
candu su stàinu est abertu no fait a fracai ◊ a fracai bollit nai a allui sa làmpada e pungi su pisci chi si aciapat
Terminologia iscientìfica
pscd.
Tradutziones
Frantzesu
pêcher à la lanterneu
Ingresu
night fishing or chasing with a lamp
Ispagnolu
cazar con candil
Italianu
frugnolare
Tedescu
mit der Blendlaterne fischen o. jagen.
fàrcana , nf Definitzione genia de aina segante, acancarronada in sa punta, a màniga longa Sinònimos e contràrios càvana, cirradroxa, faltzone, fústina, luatorja, orostazu, rultàglia Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. falcula.
fàrce, fàrche fàlche
farchiàre , vrb Definitzione segare, messare a frache Ètimu srd.