A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fangòtu fagòtu

fàngu , nm Definitzione sa terra candho est tropu càrriga de abba, a mesapare de abba, a ludu, tropu modhe Sinònimos e contràrios ladrau Frases s'istrampada chi damus nos bàrriat de fangu fin'a chizos chi a nos innetare no tet bastare s'abba de su mare Ètimu itl. fango Tradutziones Frantzesu vase, boue Ingresu slime Ispagnolu lodo Italianu mélma Tedescu Schlamm.

faniàlla , nf: fenialla, finialla, firinalla, frignalla, frinialla Definitzione orrughedhos de pane, cosighedha coment'e farinedhos chi abbarrant de cosa matuca Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla, arrogalla, biculaza, chirchiza, cífrinu, fafaruza, farenàgia*, farrutza, firina, fratamuza, frataza, paparida, piciualla, pispisa, tzimuca Frases apu a pediri a is istedhus una firinalla de s'eternidadi insoru (T.Cardia)◊ a su papagallu dhi donaus unu paghedhu de frignalla de pani Tradutziones Frantzesu miette Ingresu crumb Ispagnolu miga Italianu bríciola Tedescu Krümel.

fàniga , nf: fànua, fànuga, fànuva, fàona, fàuna, vànuva Definitzione genia de ammontu de istràciu, téssiu cun cotone e fitas de àtera orrobba de dónnia colore (trastos bècios segaos a tiras); genia de ammontu grussu Sinònimos e contràrios fàmuna, frassada, manta / cdh. ànua / ammontu, coguzu Frases arratirandi sa fàniga e is lantzorus puru! ◊ padrina mi at arregalau una fànuga de villudu candu mi seu cojada ◊ no tenimus fàunas de incarrazu ◊ a su letu meu bi beto una fàuna de bàtoro impostas ◊ cantu fint modhes sas fàonas chi l'ammuntaiant!… Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. vànova Tradutziones Frantzesu couvre-lit, édredon Ingresu quilt, bedspread Ispagnolu cubrecama (m), colcha, cubierta gruesa Italianu coprilètto, piumóne Tedescu Tagesdecke, Federbett, Plumeau, Daunendecke.

fannàre , vrb Sinònimos e contràrios andai, bandai* Frases a fannare abbellu siet, no est a cúrrere chin su càmiu, no! ◊ a nch'imbolare sa grassa de Deus no fannat bene!

fannúga , nf: frannuga Definitzione matéria chi si faet a inghíriu de s'unga; filu de unga o tzudha de is pódhighes: pigighedhu o limbedhu de carre chi si ndhe artzat apresu de is ungas (is frannugas) Sinònimos e contràrios didusuisui, inghiriabódhighe, inghiriúngia, paneunga, podhighesuisui, sosoi, suisui, ungaúngiu / filinzone, filistru, filiuncu, panarighe, panaritzu, perunga, peunga, pibitzili, pilinzone, pilisungra, tanarígia Ètimu ltn. panuc(u)la Tradutziones Frantzesu envies des ongles Ingresu hang nail Ispagnolu uñero, panadizo Italianu paneréccio, pipita delle ùnghie Tedescu Fingergeschwür, Niednagel, Neidnagel.

fànta , nf Sinònimos e contràrios fancedha Ètimu itl. fante Tradutziones Frantzesu maîtresse Ingresu lover Ispagnolu amante Italianu druda Tedescu Konkubine, Kebse, Kebsweib, Beischläferin.

fantallícu , nm: fantelicu, fantellicu, fentallicu, vantelicu Definitzione genia de trastu de pònnere ananti acapiau a chintzu po no s'imbrutare faendho faina (ma fintzes orrugu de orrobba chi si acàpiat pendhe pendhe in bentre a su mascu po no improssimare is brebès fora de tempus) Sinònimos e contràrios antaledha, àntela, davantabi*, fadreta, falda, fascadòrgia, frandha, panneananti, saúciu Frases cussa est una fémmina cadhòcia, sempri cun su fentallicu brutu, totu a màrcias Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu tablier Ingresu apron Ispagnolu delantal Italianu grembiule Tedescu Schürze.

fantàllu , nm: afantallu* Sinònimos e contràrios arrosta, bentallu.

fantàna , nf: funtana, puntana Definitzione benu de abba chi essit de sa terra, in pitzu, in calecuna atza o trèmene, o fintzes in fossu fundhudu tundhu fatu apostadamente cricandho s'abba e a muru totu a inghíriu (su buidu chi abbarrat si narat incalu); càntaru de abba intubbada in bidha / erba de funtanedhas = folladedha (Glechoma hederacea) Sinònimos e contràrios antana, mígia 1, mitzadroxu, mitzarxu, orgale, orgosa, muntana / pussu Maneras de nàrrere csn: sa funtana est faenno = est boghendhe abba, s'abba de sa funtana est currindhe; bogai funtana = fàghere su putu; sa mama de funtana = zenia de fémina fata a pessamentu, a zisa de sa mama de su sole, pro fàghere a timire sos pisedhos; funtana sansa = mígia de àcua minerali; fai una funtanedha in sa farra = fàghere unu fossighedhu pro bi poder betare cosa impastendhe Frases in cuss'ata de roca bi essit una bella funtana de abba ◊ bi at funtanas chi bundhant abba a cora totu s'annu e àteras chi si che sicant in istiu 2. si nc'est ghetau a funtana ◊ s'àcua dha piscaus de funtana cun sa cracira ◊ cussa teniat gana de istudiai cantu ndi tenia dèu de mi nci ghetai a funtana! ◊ a piciochedhu m'iant portau a bogai funtana in su sartu (F.Secci) 3. che funtana mi bundhant sos ojos ◊ is làgrimas calant in is trempas che funtanedhas de arriu Terminologia iscientìfica slg. Ètimu ltn. fontana Tradutziones Frantzesu source, fontaine Ingresu spring, fountain Ispagnolu fuente, manantial (m) Italianu sorgènte, fontana Tedescu Quelle, Brunnen.

fantasía , nf Definitzione abbilesa de pentzare, de immaginare cosas chi no si agatant, chi no funt, cosas diferentes de is chi si connoschent Sinònimos e contràrios inventiva, pantasia Frases ite chircas, mente mia, chi ses tantu fastizosa, sempre bolendhe prenetosa cun s'alada fantasia? ◊ tengu alliongiaus apari bisus e fantasias ◊ sa mente truncat sa trobea de sa rejone e pesat bolu peri sos chelos de sa fantasia ◊ s'ómine chentza fantasia est che unu frascu segau! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu imagination Ingresu fantasy Ispagnolu fantasía Italianu fantasìa Tedescu Phantasie.

fantàsima, fantàsimu , nf, nm Definitzione un'èssere pentzau coment'e cosa chi faet a tímere; calecuna cosa chi no faet a bíere bene e chi faet a tímere Sinònimos e contràrios mantama, mantuma, pantama*, papàntule, pupurru / puba, úmbara Frases fit ancora sa mente in su mamentu chi apenas fit presente isparessiat, ammentu de fantàsimos e caras (S.Baldino)◊ cudhu bandhidu fit coment'e unu fantàsimu Tradutziones Frantzesu fantôme Ingresu ghost Ispagnolu fantasma Italianu fantasma Tedescu Gespenst, Hirngespinst.

fantasiósu , agt Definitzione de sa fantasia, chi pertocat sa fantasia, chi est fatu a fantasia, pentzau, immaginau; chi paret cosa de fantasia de cantu est bellu, ispantosu Sinònimos e contràrios ispantosu, meravizosu, pantasiosu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu qui a beaucoup d'imagination, fantastique Ingresu fanciful Ispagnolu fantasioso Italianu fantasióso, fantàstico Tedescu phantastisch.

fantàsticu , agt Definitzione de sa fantasia; chi est ispantosu, bellu meda, meravigliosu Sinònimos e contràrios istravanau, meravizosu Ètimu itl. fantastico.

fantelícu, fantellícu fantallícu

fantería , nf Definitzione is sordaos a pei, in s'esércitu.

fanteriài , vrb: afateriai*, fateriae, fateriai, fateriare Definitzione istare faendho calecuna cosa, a su faghe faghe, torrandho a fàere, nau siat po su mannu chi cricat de fàere calecuna cosa de giudu e siat po su piticu chi faet cosas giogandho Frases sa fémina est fanteriendi po aprontai sa cena ◊ fait e fatériat totu issu: no bollit a nisciunus!◊ fae e fatéria su ci ti paret!

fanteriàsa , nf Sinònimos e contràrios grabbella, mantedhàdile, passariàngia, pitigrussa, pitilongu, sinnora Terminologia iscientìfica pzn, lanius senator badius.

fanteriàu , pps, agt Definitzione de fanteriai; afateriau, chi istat sèmpere faendho Sinònimos e contràrios afainadu, infatzendhau Frases su procu ndi bodhit totu de su fundu de su lachitu, cun barras allurpias, de s'orbescidroxu fanteriau a papai (E.Sanna).

fantíza, fantízu , nf, nm Definitzione fastídiu mannu de dispraxere Sinònimos e contràrios ifadu, ifestu Frases a cussu malu issonu, su babbu lasseit andhare un'úrulu chi fagheit trèmere sa domo e sa mama iscancheit in utos a fantizos (P.Deledda) Ètimu srd.