A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gherdòne gardòne

gherdonèdha , nf Definitzione its, berda? Frases su prantzu fit fatu de minestra chin recotu e chin cantedhos de gherdonedha brujata chi si pasaiat in su funnu de su pratu.

gherdósu gherdiósu

gheretzàre , vrb: aggheretzare Definitzione pònnere bene; cumenciare o imbucare a…, fintzes conchinare, cumbínchere a calecuna cosa Sinònimos e contràrios acodomai, aconciai, adaretzai*, assantai, assetiai, indritare / imbucare, inghitzai 2. sas féminas si los gheretzaiant, sos canes, a corpos de iscopa 3. s'àinu aiat gheretzatu a cúrrere pariat chi giuchiat ifatu totu sa giustissa ◊ s’amore nche l'at gheretzatu a furare pro sa fémina.

gheretzàre 1 , vrb Definitzione giare a pitzu a unu o ccn. cosa po iscúdere o àteru, lòmpere, betare is manos a iscúdere o fàere àteru de male Sinònimos e contràrios afarcai Frases azicu fint reséssitos a ojare una tropedha de balentes chi cheriant gheretzare a bidha pro arrecatare a mussegnore ◊ sas pragas in palas àteru non fint petzi sos mossos chi l'aiat picatu Napoleone canno si l'aiat gheretzatu.

gherétzu , nm Sinònimos e contràrios adderetu, sétiu Frases est unu ballalloi, chene gheretzu perunu! ◊ sos sónnios no ant gheretzu: su niedhu si vortat a biancu e su biancu a niedhu Ètimu srd.

ghèrgia , nf Sinònimos e contràrios belda, gedra, sedra.

gherilítzu , nm Sinònimos e contràrios lígiu Frases su gherilitzu fiat bellu froriu e su pabaule si bidiat de aillargu (E.Madeddu) Terminologia iscientìfica frs.

ghèrja ghèrda 1

ghérju , nm: aerzu* Sinònimos e contràrios aerada, aeramentu, bisura, chígia, crilta.

ghermàllu , nm Sinònimos e contràrios fermàlliu* Frases túnicas fioridas e zipones, de coradhu ghermallos e collanas, bratzaletos, chintorzas e butones.

ghermàna , nf Definitzione sorresta segunda, de segundu gradu (fígia de tziu fradile o de tzia sorresta de su babbu o de sa mama) Terminologia iscientìfica ptl Tradutziones Frantzesu cousine germaine Ingresu second cousin Ispagnolu prima segunda Italianu cugina di 2° grado Tedescu Base oder Cousine zweiten Grades.

ghermanítu germanítu

ghermànu germànu

ghèrme , nm: greme Sinònimos e contràrios belme*, gemme, lolloi, merme, solde, tilingione Frases at lassau a brente bóida sos ghermes de sa terra ◊ su greme a cannedha ndhe dhi boghent, furunca!

ghermèdha germèdha

ghermedhànte , nm Definitzione s'ispina o ferritu inue s’infrissit s'esca in su sorigàrgiu o arretonera (latzu po is sórighes) o àteru deasi po cassare animaledhos Ètimu srd.

ghermédhiche , agt: cremédhiche, gremédhiche, gremédhicu Definitzione chi est naschiu allobau, de sa matessi bentre, de su própiu partu cun àteru frade o sorre, frade mughedhu Sinònimos e contràrios copiolu, cróbinu, cropàgliu, médhighe, médhile, mughedhu Ètimu ltn. *gemellicus Tradutziones Frantzesu géminé Ingresu double Ispagnolu gémino Italianu gèmino Tedescu Zwillings…

ghermicàre , vrb Definitzione nau de is linnas, púnghere, essire totu papada de su greme Sinònimos e contràrios arnai, bermigare*, bermire, ifermicare, imbremigai.

ghèrra , nf: guerra Definitzione trumentu mannu e trebballosu po campare sa vida; iscórriu mannu, briga de chie s’iscudet e si faet male, ma pruschetotu su chi si faet cun sordaos, armas e armamentos tra duos o medas istados faendho disastru mannu, distrutzione de òperas, cosas e gente Sinònimos e contràrios cadha, cumbata, matana / aciocu, afarratóriu, certu Maneras de nàrrere csn: pesare gherra = fai nàsciri sa guerra, fai sa guerra, fai certu mannu de si atripai puru; èssere a gherra = èssiri difícili, trabballosu a fai una cosa, èssiri a gherrígius Frases s'ómine apenas bénnidu a sa terra at chircadu su pane: dae tandho narbonendhe, arendhe e semenandho at cumintzadu custa eterna gherra (A.Casula)◊ est totu a fortza de gherra cun cussos fiados! ◊ sa vida de su póveru est a gherra ◊ credia de mòrrere pro sa gherra chi apo picau chircandhe a issu! 2. sa gherra de sos zogadores a botza est fintzas bella! ◊ sa gherra nostra fit unu giogu antigu (F.Masala) 3. sos cannones, mitràglia e carabbina, totu sas armas pro fagher sa gherra chi siant reduidas a chijina! (P.Masia)◊ su ch'in sa gherra ferramenta impitat li dant medàglia ma no ndhe meritat (Piras)◊ su sardu est balente in gherra in sas trinceras de sa patria italiana e bandhidu in paghe in sas galeras de sa pàtria sarda Ètimu ctl., spn. guerra Tradutziones Frantzesu guerre, lutte Ingresu war Ispagnolu guerra, lucha Italianu guèrra, lòtta Tedescu Krieg, Streit, Kampf.