A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gétidu , nm: ghétidu, zétidu Definitzione materiale impastau modhe meda (cimentu, arena, giarra) o àteru chi si faet a betadura; su tanti de sa cosa betada, nau mescamente de su dinare chi si arregollet cun is pagamentos a un'istadu, su chi si ndhe bogat de unu trebballu coment'e badàngiu Sinònimos e contràrios ghetada / intrada, resa Frases a fundhamentu bi cheret gétidu ue no est terrinu meda frimmu ◊ sa bòveda est fata a gétidu Terminologia iscientìfica mrd Tradutziones Frantzesu coulage, coulée, rendement Ingresu casting, yield Ispagnolu fraguado, ingresos Italianu gètto, gèttito Tedescu Guß, Aufkommen, Ertrag.

getósu , agt Definitzione chi andhat bene, chi faet po calecuna cosa o iscopu Sinònimos e contràrios adatu, adecuadu Frases custu est unu logu prus getosu po is pegos.

gétu , nm: ghetu Definitzione su betare, su fàere a betadura, ma inditat prus che àteru sa manera o fintzes su gradu o gravidade de unu fàere: foedhandho de laore, su sèmene chi si betat Sinònimos e contràrios bessu, betu, manera, puntu 1, tretu Maneras de nàrrere csn: colare a ghetu, bènnere a ghetos = colare a betu, a manera o acurtzu de andhare bene a fàghere carchi cosa; a su ghetu… = a su chi parit…; èssere a ghetu malu = a malu tretu, a malu puntu, istai mali; a ghetu meu, tuo, suo = acomenti andat bèni a mimi, a tui, a issu, e gai; muncadore de ghetu = mucadore tanadu a fiores pro die de festa (= de ghetai in conca?); fàiri una cosa a getu de… = a zisa de…; fae su getu de… (+vrb.)= fàghere a manera de… (+vrb.) Frases aiat imparatu a connòschere sos fómines e a cale ghetu los potiat tòrchere ◊ si sichimus de custu ghetu, de sa Sardigna petzi nos abbarrat unu desertu de chisina ◊ sas cosas las videt a ghetu suo ◊ sas cosas no andhant sèmpere a ghetu deretu 2. caentabamus sos crapitos fintzas a candho no fint a ghetu de poder súghere ◊ su criedhu s'est illascau a prànghere, a ghetu de nche li falare sa matichedha ◊ est ghetandhe fritu a ghetu de astragare s'àlinu ◊ po fàiri su carrúciu si segat una canna a getu de furca, a una parti ◊ aus fatu su getu de atobiae su veterinaju 3. chirco sos pilos tuos in sos ghetos e in sos ghentinos de sos ispuntones ◊ Bantonedhu, no de nepode, li pariat fizu de cantu si assimizabat de coloriu e de ghetos 4. sos massajos fint avertitos de semenare solu su ghetu comporatitzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu façon Ingresu way, reverse Ispagnolu manera Italianu manièra, vèrso Tedescu Art.

gèu gèo

geunàda , nf Definitzione su geunare Sinònimos e contràrios dejunu, giaugnu | ctr. papada, sassada Frases za l'at fata sa geunada, duas dies chentza assazare! Ètimu srd.

geunàre , vrb: ageunare, giaunai, giaunare, giaunari, giunai, zaunare Definitzione abbarrare o istare chentza papare Sinònimos e contràrios deinare 1, irgeunzare | ctr. ilgiunare, manicare, papae Frases medas bortas giaunàt, candu no agatàt nemus de dhi donai unu strónciu de pani ◊ dónnia cenarba depes giaunare po su Cristu, morte e passione Ètimu ltn. jejunare Tradutziones Frantzesu jeûner Ingresu to fast Ispagnolu ayunar Italianu digiunare Tedescu fasten.

geúnu , agt, nm: ceunu, giaunu, giunu, zeunu Definitzione chi no at papau, chi est chentza papare; su abbarrare chentza papare, a istògomo buidu / musca giauna = (in suspu) fiadu, cristianu ifadosu meda Sinònimos e contràrios augiunu, dejunu, gigunu / gigunzu, irgeunzu | ctr. irmurzadu, pràndhidu, chenadu, satzau Frases bi faghes mala figura che berveghe tenta a ruos, chi finit a sos concluos totu imbrutada e geuna! (G.A.Cossu)◊ issu geunu benit e geunu si che andhat Ètimu lat. jejunus Tradutziones Frantzesu jeûne Ingresu fast (ing) Ispagnolu ayuno Italianu digiuno Tedescu nüchtern, Fasten.

geúnzu , nm: giaugnu Definitzione su istare chentza papare / su g. de su giumpu = de su trapassu Sinònimos e contràrios dejunu, geunu, irgeunzu, zeunonzu Frases sa die de chenàbura santa su geunzu fit diai rigorosu chi no si podiat bíere mancu abba fora de su bustu e de sa chena ◊ su geunzu de su giumpu incomintzaiat sa gioja santa pustis de sa missa truncada e duraiat finas a su mesudie de su sàpadu santu chena manigare Ètimu ltn. jejunium.

gève, gèvi , agt Definitzione modhe, prus che àteru nau de erbas, ma in cobertantza (po cosa chi praghet) fintzes de gente Sinònimos e contràrios coramedhosu, latucarzu, ledreledre, modhe | ctr. dolau 1, tostadu, tostu Frases cussu est pascendu a fura e benemindi, e si betat peri a s'erba gevi! ◊ sa làtia, su fasolu, su cugúmburu funt gevis ◊ sa punta de su sarmentu est gevi 2. conc'a sa fossa, però, corpu de balla, dhi praxit sa cosa gevi! ◊ is pipius pitichedhedhus funt gevis gevis Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu weich, zärtlich.

gévuli, gévulu , nm Sinònimos e contràrios lissa, mughedhu, músulu, muzaldu Frases in s'erriu ant piscau unu gévuli a frúscina ◊ nci nd'at una pariga de calidadis de gévulu ◊ ita ndi fadiast de unu gévulu mannu mannu? seus in duus! Terminologia iscientìfica psc Ètimu itl. cefalo.

gèxere , vrb Definitzione su andhare bene, èssere adatu, bellu, de una cosa o de unu fàere Sinònimos e contràrios dèchere.

ghedhatòne godhetòne

ghelàda , nf Definitzione su ghelare, su fàere a astrau de s'abba, su abbeladinare o cagiare àteru Sinònimos e contràrios belada Terminologia iscientìfica tpm.

gheladína galadína

gheladinósu , agt Definitzione nau de cosa cagiada, chi paret gheladina Sinònimos e contràrios lecuedhosu Tradutziones Frantzesu gélatineux Ingresu gelatinous Ispagnolu gelatinoso Italianu gelatinóso Tedescu gallertartig.

ghelagghèla , avb Definitzione coment'e ghelandhe, nau de cosa cagiagàgia de cantu dhue ndh'at meda Sinònimos e contràrios cagiagàgia Frases sa cuchina est ghelagghela de fumu ◊ zuchet duos ocros istracos, ghelagghela de annos ◊ est ghelagghela de sonnu ◊ su locu fit ghelagghela de sonos Ètimu srd.

ghelàre gelài

ghelèa , nf Definitzione brulla mala, befa, giogu de martzocu; su burdellu chi si faet in logu de festa; genia de trumentu po ccn. cosa / a ghelea = in ziru Sinònimos e contràrios befa, belea, bergugna, gherda 1, isfrorígiu / carralzu / matratamentu Frases ant fatu sa ghelea de lu bèndhere a sa zustíssia, su bandhiu ◊ si, comente tzapadu ant sa manta, tzapadu aiant sa pessone mea, za mi l'aiant fata sa ghelea! (A.G.Solinas)◊ fit una ghelea chi li fint fachendhe pro illudratzare su lumen suo ◊ sas gheleas fràzicant su mundhu de malidade ◊ li apo cumbinau una ghelea chi si ndh'at a ammentare pro cantu durat! 3. Elias si l'intendhiat cun sa connada, ma custa ghelea no podiat istare sèmpere cubada Tradutziones Frantzesu plaisanterie de mauvais goût Ingresu bad joke Ispagnolu broma pesada Italianu brutto schérzo Tedescu schlechter Scherz.

gheléstia , nf, nm: gheléstiu Definitzione genia de gana lègia chi si sentit po calecuna cosa chi no praghet, su èssere ghelestiosu, gravellosu, su àere ischifu Sinònimos e contràrios afàstiu, àscamu, aschiore, dilgéniu, grisu, ischifera, ischifu, noscu Frases apustis de su godimentu probabat petzi gheléstiu ◊ Sennore meu, s'abba custa borta est diventada brodu e pro cussu a issa postu apo gheléstia e no ndhe bibo! (A.G.Solinas) Tradutziones Frantzesu répugnance, dégoût Ingresu repugnance, fussiness Ispagnolu repugnancia Italianu ripugnanza, schifiltosità Tedescu Ekel, Zimperlichkeit.

ghelestiàre , vrb Definitzione fàere o provare àscamu, ischifu, crisare Sinònimos e contràrios abborrèschere, afeai, aschiai, grisai 1, irdinzare, surreschiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu répugner Ingresu to disgust Ispagnolu repugnar Italianu ripugnare Tedescu anekeln.