A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gàgnu , nm Definitzione torracontu, benefíciu chi si ndhe tenet de calecuna cosa / su male de su g. = asuria, susuncúmini Sinònimos e contràrios badagnu, gadagnu, gualanzu, ingogna, lucru, profetu, torracontu Frases Semèstene si godit, malu gagnu!, de custa bellesa giuta a notu (P.Mossa) Ètimu cdh. gagnu.

gài gàe

gaichí , cng Definitzione gai chi…, de una manera chi…

gaíci, gaíe gàe

gaigastólu , nm: galgastolu Definitzione sa canna de su gúturu inue passat su papare de buca a s'istògomo Sinònimos e contràrios aghentolu*, argatolu, bilguzu, gorga, gorguzu, ingollidosu, ingrastolu, ingurtidórgiu, valgastolu / alguena, garguena Terminologia iscientìfica crn.

gaína , nf Definitzione est sa beste de un'aina segante Sinònimos e contràrios bàina Ètimu itl. guaìna.

gaínche , avb Definitzione de cussa manera, de cussu tanti Sinònimos e contràrios aggae, aici Frases sos pitzinnos como naschent mannos, peldindhe gainche su gustu po sa vida ◊ fuint gainche bellos chi pariant istedhos! ◊ s'olia zughiat su truncu gainche russu! Ètimu srd.

gàita , nf Definitzione samunóngiu chi si faet a is istentinas Sinònimos e contràrios cristele, servissiale Ètimu spn. gaita Tradutziones Frantzesu clystère Ingresu enema Ispagnolu clistel, clister Italianu clistère Tedescu Einlauf, Klistier.

gaítza , nf Definitzione papada manna (candho bochint su mannale) Sinònimos e contràrios abbentrada, atatamacada, satzada.

gàja , nf Definitzione in sa camisa, aciunta a is coedhas de ananti; dhu narant fintzes a is lobos chi si parent a fora in su crebedhu: in s’orrobba o bestimentu, piega Sinònimos e contràrios gajedha, nésiga 1 / tórronu / incrispa, pínnica Frases poni is nàdias e tessi a gajas! Sambenados e Provèrbios smb: Gaia, Gaias Ètimu ctl. gaya Tradutziones Frantzesu soufflet de chemise Ingresu gusset Ispagnolu nesga Italianu gheróne della camìcia Tedescu Zwickel am Hemde.

gajèdha , nf Definitzione min. de gaja Sinònimos e contràrios gaja, nésiga 1.

gajólu , nm Definitzione gàbbia de miniera, ascensore, genia de cabbina in is putzos de is minieras po calare e artzare gente, minerale e ferramentas e àteru.

gajòne , nm Definitzione genia de gaja, de pinniga manna Sinònimos e contràrios ghilone.

gajòne 1 , nm Definitzione genia de lóriga de pedhe, in su giuale, ue si faet intrare sa punta de sa timona Sinònimos e contràrios agione*, cajone 1, sesuja.

gàju , nm: aggaju Definitzione cuntentu, sentidu de gosu Sinònimos e contràrios cuntentesa, gódiu, gosa, gosura Frases totu su gaju meu a íscios dono, su coro iscioro de cussu si prenet (A.Mariani) Ètimu ltn. gaudium.

gàla , nf Definitzione cosa chi si ponet o chi si faet po bellesa, po èssere prus bellos (e fintzes po divertire o divertindho); manera de fàere prexaos a bàntidu / bestire de g. = ponniri bestimenta bona, bella, de festa Sinònimos e contràrios bantu, festa / blaga Frases no apu disigiau ni òru, ni prata e ni sa gala de atrus ◊ su rei e sa regina fuant benius cun grandu gala ◊ vaidiche dereta, ca non prango po gala! ◊ gei ti ant a passai is galas puru! 2. cun sas retas a pala, fatendhesindhe gala, Pep'Iscedhu si aviat a piscare ◊ fit gala su de mi dispretziare, invece de mi agiuare! ◊ no mi ndhe birgonzo: antzis de su coju ndhe fato gala (Limbudu) Sambenados e Provèrbios smb: Gala Tradutziones Frantzesu faste, luxe, fête Ingresu pomp, party, luxury Ispagnolu pompa, fiesta, lujo Italianu pómpa, fèsta, lusso Tedescu Pracht, Pomp, Fest, Luxus.

gàla 1 , nf: cala 1, galla Definitzione medicamentu in forma de candeledha, genia de píndula longhita cun meighina fata adata po s’iscagiare, de fichire in su pertusu Ètimu spn. cala Tradutziones Frantzesu suppositoire Ingresu suppository Ispagnolu supositorio Italianu suppósta Tedescu Zäpfchen, Suppositorium.

gàla 2 , nf: gara Definitzione cantada a poesia o a chiterra chi si faet mescamente in is festas, prus che àteru a bínchidas, a chie arrennescet a arrespòndhere méngius a s'àteru; calesiògiat cosa fata a bínchidas, a chie ndhe faet prus o méngius Sinònimos e contràrios perfia Frases ca poeta che Pedru no che ndh'at, lu sunt chirchendhe dae dogni ala pro dogni festa chi bi faghent gala ◊ tandho ses tue su chi cheret bínchere su pannu in custa gala?! ◊ prite sos Sardos no faghent a gala a difèndhere sa Sardigna? ◊ no penso de aer fatu gara fea pro ch'istada no siat tropu bella!(Mura) Tradutziones Frantzesu comepétition poétique improvisée, compétition Ingresu improvised poetry contest, competition Ispagnolu certamen Italianu gara poètica estemporànea, competizióne Tedescu Wettgesang, Streitgesang.

galabbói , agt, nm Sinònimos e contràrios ballalloe, innóchidu, scimpri, scioncu / ttrs. santunnoce.

galabèra , nf: galavera Definitzione gala bera, meda, cuntentesa manna ma coment'e a bàntidu, a braga Sinònimos e contràrios blaga Maneras de nàrrere csn: rídere a galabera = a befe; g. de ingannos = isciala de ingannus Frases no ti ndhe luchet prus de galabera: ses che anzone in bratzos de sa morte ◊ sas campanas che las ant antziadas a campanile chin duos zubos totu galavera 2. chercos cranucaos a galabera froghedhant dae nobu ◊ sas balentias de sa zoventude las contant a betzos a galabera ◊ totu s'oro de su mundhu, a galabera l'aia trasformau in onestade! (F.Satta)◊ duas ebbas che pannera campiones de su munnu las amus a galavera Ètimu spn. calavera Tradutziones Frantzesu enthousiasme, joie, vanité Ingresu enthusiasm, mirth, vainglory Ispagnolu entusiasmo Italianu entusiasmo, gàudio, vanaglòria Tedescu Begeisterung, Freude, Überheblichkeit.