A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gotigóti , nm: gotzigotzi Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet segundhu su tretu de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, chighirighitu, chilighili, chitirighítili, corigori, sintzirigu, tzintzirighilli Ètimu srd.

gotilòni , nm Definitzione gurtedhu po fàere is bicos e is pitzicorrus a is cocòis innanti de dhos inforrare; arresojedha de mari, genia de cóciula a papu longu, de sabore piberudu, chi is cociulajos bendhent a matzos Sinònimos e contràrios arrasoa, gragalloni Terminologia iscientìfica ans, crx.

gótulu , nm Definitzione genia de istregighedhu unu pagu diferente de sa cíchera, po bufare Sinònimos e contràrios cicaroni, dischedha Frases su fremmentarzu est unu bículu tundhuriju de cumassu chi si arribbat in su gótulu dai su suetu innanti Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. gotto.

gotzigótzi gotigóti

gòtzos gòcius

govàciu gavàciu

govàrdu gavàrdu

govínu , nm Definitzione genia de iscartedha de pértigas po cassare ambidha Frases sos piscadores ant paradu govinos, óbigas e nassas. Terminologia iscientìfica stz.

góvu , agt Definitzione its, bovu? Frases est una fémina grassota, lègia e gova, apuntziada ma unu pagu smodia.

grabbàda , nf Definitzione su crabbare Frases faghendhe de su letu sa grabbada a coguzu li ponet sa banita, a istèrrere li ponet sa fressada! Ètimu srd.

grabbàre , vrb: aggarbai* Definitzione pònnere a postu, illichidire, agiustare, adatare.

grabbédhu , agt Sinònimos e contràrios grabbosu.

grabbèlla , nf Definitzione genia de pigione: de custa calidade, est sa conchiruja Sinònimos e contràrios ammuntedhada, mantedhàdile, passariàngia, pitigrussa, pitilongu, sinnora Terminologia iscientìfica pzn, lanius senator badius.

grabbósu garbósu

gràbbu gàrbu

grabéllu , nm: cravellu, gravedhu, gravellu, gravégliu, graverzu Definitzione genia de erba bella po su frore de nuscu forte e delicau, nau fintzes de unu po istima forte: calecuna calidade est ingespiada, a marcos o pintirighinos de diferente colore / calidades diferentes de gravellos: gravelledhu aresti (Petrorhagia prolifera), gravelledhus = lampajoni 1 (Saponaria vaccaria), gravellinedhu de campu = tzacarredha (Silene coelirosa), gravellinu = niedhone (Silene gallica), gravellinu de campu (Silene flos-cuculi), gravellinus (Dianthus armeria, D. chinensis), gravellinus de seda (Lampranthus coccineus, L. vernalis, Mesembryanthemum croceum), gravellinu vellutau (Tagetes patula), gravellu de mari (Silene sericea), gravellu de mesadí (Carpobrotus acinaciformis), gravellu de Orri = setembrinas (Symphyotrichum novi-belgii), gravellu giaponesu (Tagetes erecta)/ unu schésciu de gravellu = unu tudhu, unu bullone; píbiri gravellu = itl. chiodi di garòfano (una de is saboridas po druches e papares) Sinònimos e contràrios caróvulu Frases est ruju che portzedhu de grabellu ◊ no fit gravégliu e ne rosa su chi giughia in sas manos ◊ ite bellos gravèglios chi ti vatunt sas damas!… 2. po amai a tui, gravellu, su coru portu in pena! ◊ luna, luna, donamí fortuna po mi cojai, po mi fai bella, po andai a sa capella cun gravellu adorau! Sambenados e Provèrbios smb: Gravellu Terminologia iscientìfica frs, Dianthus caryophyllus Ètimu ctl. clavell Tradutziones Frantzesu œillet Ingresu carnation Ispagnolu clavel Italianu garòfano Tedescu Gartennelke.

grabíglia , nf: graíglia, gravíglia, gravilla, grivilla Definitzione trastu de ferru a pònnere po orrostire cosa cun sa braxa asuta; parte de su giuale, ossiedhus, oto in su mannu, bàtoro in su minore, ue passant is loros po istare firmos: in cobertantza, cosa chi faet arrèschere, troboit Sinònimos e contràrios cadriga, grèglia / ttrs. grabíglia Frases bi teniat una graíglia chi aiat tratadu pagas boltas pro arrustire calchi bículu de peta ◊ in sa gravíglia ponzeint a santu Larentu…◊ coghent sa frissura in sa gravíglia 2. su mundu est prenu de grivillas! Tradutziones Frantzesu gril Ingresu grill (e) Ispagnolu parrilla Italianu gratèlla, gratìcola Tedescu Bratrost, Rost, Grill.

gràcia , nf: gràscia, grassa, gràssia, gràtzia 1 Definitzione genia de praxere, de meràculu, de donu chi Deus e santos faent a chie dhos invocat, o fintzes iscontu de pena chi un'autoridade faet a unu cundennau; segundhu sa dotrina católica, su èssere in amighéntzia, in paghe cun Deus; si narat po arrengratziamentu po calecunu bene o agiudu arreciu; nau de sa manera de fàere o de si mòvere, crabbu, galania / númene de fémina: Gràssia, Grassiedha Sinònimos e contràrios donu, meràculu, perdonu, piachere / anagràtzias, ringratziamentu / cumpoltura Maneras de nàrrere csn: gràscia ’e Deus = (nadu de css. cosa), bene bundhante, cosa bona; no àere bidu mai gràssia ’e Deus = no àere bidu mai alimentos, cosa de bonu; èssere in gràssia ’e Deus (nadu de cosa, de unu fàghere) = èssiri bèni fatu, bonu, acomenti andat bèni; fai gràtzia a unu presoneri = aggrassiare; fai mala gràtzia (nadu de carchi cosa) = fai malu sànguni, fàghere istògomo malu, dispiàghere; donai o torrai gràtzias = ringratziare; torrare malas gràssias = torrare male pro bene, èssere isconnóschidos, malebortzedidos; e de gràssias chi…, a gràscias chi… = e biadu e chi…; in gràssia! = po prexeri! (ma fintzas innanti de pregontai cosa a ccn., in su sensu de "iscusit!") Frases de gràssias ses sa vena e sa currente ◊ bivent a gràssias de chie ndhe lis cheret dare ◊ si adduras ispetendhe sas gràtzias anzenas ti ses iscavendhe sa losa! ◊ portant gràtzias e consolu po allebiai dogna mali ◊ bidant onzi gràssia acansada cantos patint penas e tristura 2. biadu chie morit in sa gràssia de Deus! ◊ no bi ndhe at una in gràssia de Deus de cussas domos, totu malegontzas! 3. no torris mala gràtzia a Deus po su chi ses o tenis! ◊ gràssias ndhe apat Deus, su pacu nostru nos est fintzas meda! ◊ torraus gràtzias a totus is chi ant crétiu in custu ◊ de binu no ndhe bufo: gràtzia, coment'e retzidu! ◊ – Gràtzia de s'azudu! – No b'at de ite! 4. sa gana mi picabat a dellírios, pariat chi no aia bidu mai gràssia de Deus ◊ e de gràssias chi la tenimus, sa cosa, aite a ndhe comporare? ◊ a gràscias chi l'avio cuverau, cussu pacu de cosa si l'at gramuzau su becu! ◊ in gràtzia, de ue sezis? Tradutziones Frantzesu grâce Ingresu grace, mercy Ispagnolu gracia Italianu gràzia Tedescu Gnade.

gràda , nf Definitzione donniunu de is pianos de un'iscala / pesare sas gradas = artziai Sinònimos e contràrios iscaberi, iscalina Frases apo pesau sas gradas pro isculpire in sas nues su bisu chi no morit (G.Brocca)◊ sas féminas fint postas una grada prus in bassu de sos ómines Ètimu spn. grada.

gradài , vrb Definitzione crèschere de grados, pigare grados de calecuna sustàntzia Frases segundu comenti est pudau, su sermentu àxina ndi bogat pagu ma su troni dh’ammadurat e su mustu gradat de prus (P.Caredda).