A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gortédhu , nm: gurtedhu, gutedhu Definitzione genia de aina segante a un'atza de pigare a una manu, mescamente impreau in coghina, in mesa; in is ògronos po magiare su linu, genia de màniga fata cun duas tàulas chi calant de atza in is imbagas de sa càscia / partes de unu gurtedhu: sa màniga, s'atza, sa punta, su tolu; genias de gurtedhos: de buciaca, de mesa, de iscroxai animalis, de crastai, de innestai; gortedhu sbucau o ingurdu = irmarradu, totu marras, chi no segat; g. assarretau = cun s'ata a dentighedhas Sinònimos e contràrios boltedhu, leputzedhu Frases est abboxinendi che animali tocau de gortedhu! ◊ su pani dh'at segau a gortedhu ◊ sciadau, una giovunedha boit: gei no boit mancu un'istichida de gortedhu, no!… Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. cultellus Tradutziones Frantzesu couteau Ingresu knife Ispagnolu cuchillo Italianu coltèllo da tàvola Tedescu Tischmesser, Küchenmesser.

gortíciu , nm: corticru*, gurtíciu Definitzione su de duos corgiolos de su suérgiu bonu po isolante, tapos e àteru; a logos, fintzes sa mata chi dhu faet, su suérgiu Sinònimos e contràrios boltígulu, boltiju, forticru, oltígiu, urtiche, vrustica / subérgiu Frases at fatu mesichedhos de gurtíciu pro sèdere ◊ sa bajone est de gortíciu.

gortogòrto , avb Definitzione nau de sa manera de camminare, a pampas, a s'acucacuca, a baubbau 1, ponendho is manos e is benugos in terra, a s'istichi istichi, ma fintzes mudu mudu, chentza si fàere intèndhere Sinònimos e contràrios imbàtoro Tradutziones Frantzesu à quatre pattes Ingresu on all fours Ispagnolu a gatas Italianu carpóni Tedescu auf allen vieren.

gòsa , nf, nm: gosu Definitzione su gosare, su tènnere soddisfatzione, su abbarrare o istare cuntentos, alligros / pro unu gosu = po unu gustu Sinònimos e contràrios ajubore, arrecreu, biadesa, biadia, contentu, cuntentesa, dícia, gaju, gódiu, prégiu / allibbiamentu, gosamentu, gosura, isciúscia, ispaju, lobru, reconsizu | ctr. patimentu, patiscione, tormentu Frases su gosu abbramidu l'incontras donzi die in s'umbra de custu chercu! (A.Serra)◊ cantu trista mi paret custa vida cun pagu gosu e meda patimentu! ◊ gei dh'est passau su gosu, de candu est mortu su pobidhu, scerada! ◊ chiterra mia cara, regàlami istasero cudhu gosu chi mi fureit una note giara Sambenados e Provèrbios prb: su tramposu at pagu gosu Ètimu spn. gozo Tradutziones Frantzesu plaisir, jouissance, joie Ingresu pleasure, mirth Ispagnolu placer, gozo Italianu godiménto, gàudio Tedescu Genuß, Freude.

gosadòre , agt Definitzione chi o chie gosat, godit de calecuna cosa, chi est gosandho Sinònimos e contràrios goseri | ctr. patidore Ètimu srd Tradutziones Frantzesu bénéficiaire Ingresu user, consumer Ispagnolu usuario Italianu fruitóre Tedescu Nutznießer.

gosàe, gosài , vrb: gosare Definitzione su provare praxere, cuntentesa, pigare gustu in calecuna cosa, istare bene, no àere perunu male e ne pentzamentos / gosai unu bèni = serbiresindhe Sinònimos e contràrios bodire, godire | ctr. patire, sufrire Frases gosaizis e gosao in mesu a tantu alimentu ◊ a si gosai custu fillu cun alligria! ◊ como chi ses in su chelu gosendhe su reposu e sa paghe meritada, prega pro custa zente chi est restada! (S.Canu)◊ gosaisí saludi! Sambenados e Provèrbios prb: chie no patit no gosat Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu se réjouir, jouir Ingresu to enjoy Ispagnolu disfrutar, gozar Italianu godére, usufruire Tedescu Freude haben, nießbrauchen.

gosài 1 , vrb: gusare Sinònimos e contràrios atrevire Ètimu ctl. gosar.

gosaméntu , nm Definitzione su gosare, su godire Sinònimos e contràrios allibbiamentu, gódiu, gosa, gosura, isciúscia, ispaju | ctr. patimentu, sufrimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaisir, jouissance Ingresu pleasure Ispagnolu gozo, placer Italianu godiménto Tedescu Genuß, Freude.

gosàre gosài

goséri , agt, nm Definitzione chi o chie gosat, est godindho Sinònimos e contràrios gosadore Tradutziones Frantzesu bon vivant, jouisseur Ingresu hedonist Ispagnolu que goza Italianu gaudènte Tedescu genießerisch, Genießer.

gósi, gosíe gòe

gosillànimu , agt Definitzione nau de ccn., chi no portat face, no tenet atza Sinònimos e contràrios bergungiosu, cocode, timiditu | ctr. atreviu, coragiosu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu timide, pusillanime Ingresu shy, cowardly Ispagnolu tímido, pusilánime Italianu tìmido, pusillànime Tedescu schüchtern, scheu, feig.

gosínche gòe

gosínu , nm: cosinu* Definitzione chie no bestit in costúmene, gente chi istat bene, errica, istat in bidha, est istudiau, bestit che segnore Frases bi aiat príntzipes e gosinos ◊ nóbbiles sunt, gosinos, sos chi in domo su passu bi ant arressu ◊ cavaglieris e gosinos a dispréssiu tenent su fresi Sambenados e Provèrbios smb: Gosinu, Gusino, Gusinu.

gosónzu , nm Definitzione su gosare Sinònimos e contràrios godimentu, gosa, gosura | ctr. patimentu, sufrimentu Ètimu srd.

gòsos gòcius

gosósu , agt Definitzione de gosu, chi tenet o provat gosu, cuntentesa Sinònimos e contràrios goseri, pregiau Frases fei chi sa genti naviganti lompat a terra gososa! ◊ osatrus seis prus gososus serbendi s'Onnipotenti ◊ in su primu mistériu gososu eus a cunsiderai comenti Gesugristu si fiat incarnau in is intragnas de Maria Santíssima Ètimu srd. Tradutziones Italianu gaudióso

gòspo , nm Definitzione pane de órgiu Sinònimos e contràrios cadospe, godospe Ètimu srdn.

gósu gòsa

gosúra , nf Sinònimos e contràrios gosa, gosonzu | ctr. patimentu Frases che a sa zente sighides sa nàschida, gosura e patimentu Ètimu srd.