A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incrispidúra , nf: ingrispadura Definitzione su èssere totu a pinnigas, a tzirbisas Sinònimos e contràrios fringidura, frunzimentu, incrivida / incrispa, pighizone Tradutziones Frantzesu ridement, froncis, frisure Ingresu wrinkling Ispagnolu fruncido Italianu increspatura Tedescu Kräuseln.

incrispíre , vrb Definitzione fàere a fròngias, a pinnigas, a gajas, fintzes fàere crispu faendho fortza Sinònimos e contràrios afrangillonai, afrascillonai, aggranchizonare, aggruncipire, aggrunciulire, apigiare, arruntzai, atavellai, crispare, frongire, granculai, iscrafangiai Frases altzèndhesi su collete de su gabbanu e incrispendhe sos codhos mazados dae su tribàgliu, aiat leadu sa falada de su caminu ◊ cun sas manos incrispidas, ma cun delicadesa, at leadu sa cara mia e mi narat comente depia fàghere ◊ at dadu sa móvida a sos ciclistas cun d-unu mucaloru ruju, totu incrispidu Tradutziones Frantzesu rider, froncer Ingresu to wrinkle Ispagnolu fruncir Italianu increspare Tedescu kräuseln.

incrispíre 1 , vrb Definitzione essire o fàere prus crispu, prus cràdiu, prus forte, de prus, nau de unu fàere, de movimentu Sinònimos e contràrios acadriare, afortiai, apretai, incrispai, infruscare | ctr. abbacai, abblandai Frases sos parentes incrispint su piantu Ètimu srd.

incrispòre , nm Sinònimos e contràrios annuamentu Frases incrispores de nues truvadas in s'aera colant una rosina.

incrissài, incrissàre, incrissàri incrisàre

incrissidúra , nf Sinònimos e contràrios eclissamentu Ètimu srd.

incrissíri , vrb Sinònimos e contràrios aclisare Ètimu srd.

incristàda , nf: incristida, ingristada Definitzione su s'incristare, su fàere sa cara coment'e arrennegada, trista, abbaidada mala, de arrennegu Sinònimos e contràrios bisura / inchizada, incristadura Frases zughiat un'incristada pariat chi teniat cosa de mi rifatzare ◊ faghet incristada mala: dae naris, dae buca, mucu e bae fala fala! ◊ ndhe connoschet sos manizos suos dae s’ingristada Ètimu srd.

incristadúra , nf Definitzione castiada mala Sinònimos e contràrios aggristadura, incristada Ètimu srd.

incristàre increstàre

incristàu , agt Definitzione arrennegau meda Sinònimos e contràrios achizadu, acristadu, inchizadu, incilliu Frases est incristau che unu sirboni.

incristedhài , vrb Definitzione incasciare, pònnere firmu in mesu o aintru de ccn. cosa Sinònimos e contràrios incasciae, incastare, incastrai 2. at pigau de s'oreri tres anedhus cun pedras incristedhadas.

incristída incristàda

incritzíri , vrb Definitzione its Frases nàrami candu ti ant incritziu.

incrivíre , vrb Definitzione calare unu cropu, giare su cropu abbaidandho bene innanti comente iscúdere, pigandho sa mira Sinònimos e contràrios isciúdere, tzacai Tradutziones Frantzesu frapper Ingresu to deal a blow Ispagnolu asestar un golpe Italianu assestare un cólpo Tedescu einen Schlag versetzen.

incroaméntu , nm Definitzione elementu chi serbit coment'e po allobare, a poderare impare duos muros Sinònimos e contràrios ammontadorzu, croimentu, travone Frases is tumbas de giganti funt aposentedhus longus, bàscius, istrintus, cobertus a incroamentus mannus Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu architrave Ingresu architrave Ispagnolu arquitrabe Italianu architrave Tedescu Architrav.

incroàu , agt Definitzione chi portat incroamentu Ètimu ctl. encroar Tradutziones Frantzesu architravé Ingresu architraved Ispagnolu dotado de arquitrabe Italianu architravato Tedescu mit einem Architrav versehen.

incrobài , vrb Definitzione bènnere apare andhandho unu a cara a s'àteru, atobiare; pònnere is petzos o bigas faendho teulada Sinònimos e contràrios addopare, adobiai, azobiare Ètimu srd.

incrobistàre , vrb Definitzione acapiare sa perrunca (manada) de su laore messau cun acapióngu (canna) de laore etotu.

incrocàre , vrb: ingrocare Definitzione acapiare o fàere a ingrocu (genia de lobu) Frases no so pótidu mai resessire a l'ingrocare trobea peruna ◊ faghindhe sa cannita incrocant su troneu, o filuverru, in sas cannas piús russas postas de traessu ◊ a su cadhu sunt in chirca de l'ingrocare fune noa 2. a sos furones los at ingrocados dae susu: los salarzat e fuidos sunt rajendhe Ètimu srd.