A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incrócu , nm: ingrocu Definitzione incropada, genia de lobu o nodu chi si faet cun sa fune, cordiola; genia de armigodhu chi si ponent is piscadores po tirare a terra arretzas mannas Sinònimos e contràrios grocu* Frases prima li faghet su nodu porchinu, poi li mintet un'àteru ingrocu ◊ su cadhu si at isortu s'ingrocu de su runchile.

incròfiri , vrb Definitzione intrare in su grofu, in su coro, própiu in mesu (prus che àteru de unu tempus) 2. a noti incrófia si ndi pesant de su letu ◊ incrófia s'istadi, su soli fiat altu e faiat callenti Ètimu srd.

incròga , nf Sinònimos e contràrios mandronia, preícia, pritzosia Tradutziones Frantzesu apathie, indifférence Ingresu apathy, indifference Ispagnolu apatía Italianu apatia, indifferènza Tedescu Gleichgültigkeit.

incroía , nf Definitzione su incroie Tradutziones Frantzesu insertion, inclusion Ingresu inclusion Ispagnolu inclusión Italianu inclusióne Tedescu Einschluss.

incroíe , vrb Definitzione pònnere in mesu de àteru o de àteros, totu impare, pònnere in su contu Sinònimos e contràrios | ctr. escluiri, istagiai Frases frastimàt a totus incroindhodhoe peri is animales censa curpa Tradutziones Frantzesu inclure Ingresu to include Ispagnolu incluir Italianu inclùdere Tedescu einbeziehen.

incròiri , vrb: incrori Sinònimos e contràrios importai, interessai Frases bandit comenti bolit andai, no mi nd'incroit nudha de issu! ◊ su chi incroit est a ligi, in calisiollat língua chi siat.

incròja , nf Definitzione interessamentu, atentzione, importu chi si giaet Frases si non fit istadu pro su rispetu chi apo a isse non ti avio mancu dadu incroja! (N.Rubanu)

incronucàre incannugài

incropàda , nf Definitzione su incropare, pruschetotu lobu o inghíriu de fune (o de àteru acapióngiu) chi si passat a sa cosa chi si acàpiat, ma fintzes solu inghírios o lobos de cosa longa a bisura de lóriga Sinònimos e contràrios crobu 1, lantu / inghíriu, tortóigu, ziru 1 Frases prendhindhe dàeli duas incropadas pro agguantare de prus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu spire Ingresu coil Ispagnolu lazo, hélice, espira Italianu voluta Tedescu Windung.

incropàre , vrb Definitzione acapiare passandho s'acapióngiu a inghíriu de sa cosa, coment'e faendho unu lobu Sinònimos e contràrios acapiae, incropilare, incropire, trogai Ètimu srd.

incropilàre , vrb Definitzione giare una passada de fune a inghíriu de calecuna cosa coment'e po dh'acapiare, giare o fàere un'incropada Sinònimos e contràrios incropare, incropire Ètimu srd.

incropíre , vrb Sinònimos e contràrios incropare*, incropilare.

incròri incròiri

incrosidàu , agt Definitzione nau de ccn., chi dhi praghet a ischire, chi bolet ischire Sinònimos e contràrios crosidadosu, grusirosu, incuriosiu Frases tanti fia incrosidau chi una dí nd'apu pregontau a mammai po isciri sa chistioni Tradutziones Frantzesu intéressé Ingresu made curious Ispagnolu curioso Italianu incuriosito Tedescu neugierig.

incrosirài , vrb: ingrusirai Definitzione fàere bènnere disígiu de ischire Frases no fiat dógnia chistioni chi arrennesciat a ingrusirai o fai arriri Tradutziones Frantzesu intéresser, intriguer Ingresu to make curious Ispagnolu despertar la curiosidad Italianu incuriosire Tedescu neugierig machen.

incrosirài

incrostadúra , nf Definitzione crosta, pígiu de cosa chi si apicigat a sola o fintzes chi si ponet apostadamente (es. ischedradura, màrmuri in is muros, pígiu de calecuna cosa prus forte chi si ponet a sa linna) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu revêtement, plâtre Ingresu plating Ispagnolu revestimiento Italianu rivestiménto, placcatura Tedescu Verkleidung, Plattierung.

incrostài, incrostàre , vrb Definitzione pònnere, fàere sa crosta, unu pígiu de cosa, fintzes de ischedradura, de màrmuri o àteru chi si ponet a is muros Sinònimos e contràrios acrostai, aradhare, ingrumai / aforrai Frases a fortza de bufare binu fintzas s'istògomo de feghe incrostas, tue! 2. sa cuba est totu incrostada de feghe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaquer Ingresu to plate Ispagnolu chapar Italianu placcare Tedescu plattieren.

incróstula , nf Definitzione cosa chi si narat coment’e iscusa po no adduire o no giare arrexone a s’àteru Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu.

incroxài , vrb Definitzione fàere sa crosta; ischedrare, betare unu pígiu de impastu a is muros Sinònimos e contràrios arrabbussai, impalitai, ingrostare, irrustigare 2. cussa domu portat s'afaciada incroxada a carcina cun arena ◊ funt murus fatus a pedra e terra arrúbia, chene incroxai Ètimu srd.