A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

irbertulài, irbertulàre irbersulàre

irberzàdu , agt: irgherzau Definitzione nau de ccn., chi est chentza berza, chentza faina, chentza it'e fàere Sinònimos e contràrios arreulau, disabbutu, disimperau, disocupadu, ibbàidu, ibbautu, irjannalau, irverganzadu, perduleu, sfainau | ctr. impitzadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désœuvré, inactif Ingresu idle Ispagnolu desocupado Italianu sfaccendato, inoperóso Tedescu unbeschäftigt, untätig.

irberzinadúra , vrb: irverzinadura Definitzione su irberzinare Sinònimos e contràrios svirginamentu Tradutziones Frantzesu défloration Ingresu defloration Ispagnolu desfloración Italianu deflorazióne Tedescu Defloration.

irberzinàre , vrb: irverzinare, isverzinare, isvirginai, isvirginare, svirginai Definitzione leare sa verginidade, tocare o cumenciare calecuna cosa ancora ínnida, mai tocada, nau mescamente in su sensu de tocare sa fémina chi no at mai provau ómine Sinònimos e contràrios sciortari Tradutziones Frantzesu déflorer Ingresu to deflower Ispagnolu desflorar Italianu sverginare Tedescu entjungfern.

irbéscia , nf Sinònimos e contràrios bocadura, ilmànchinu, irbiescidura, irbíssiu, scordogadura, sdollocadura Ètimu srd.

irbesciài, irbessiàre , vrb: irbissiare, irvessiare, isbesciare, isbessare Definitzione furriare o tròchere a un'ala nau mescamente de un'arremu chi a s'ifortzu si che movet de s'annoigadórgiu Sinònimos e contràrios bocare, ilgiogare, illogare, innoigare, irbièscere, irdroghillae, isconzare, isgioghedhare, scadrogai, sciadhie Frases giuto su pè drestu isbesciadu ◊ dh'iat tirada finas a cantu dh'iat irbesciau is brassus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se fouler, se luxer Ingresu to dislocate Ispagnolu dislocar, torcer Italianu slogare Tedescu verrenken.

irbessiàu , pps, agt: irbissiau, isvessiadu Definitzione de irbessiare; nau de un'arremu, de un'ossu de sa carena, chi est móviu de s'incàsciu suo, fortzau Sinònimos e contràrios irgiotuladu, stradhigau Tradutziones Frantzesu déboîté Ingresu dislocated Ispagnolu dislocado Italianu slogato, lussato Tedescu verrenkt.

irbetàre ibertàre

irbéulu , nm Definitzione boghe de boe, borroinu Sinònimos e contràrios irrúilu, múghilu.

irbía , nf Definitzione càmbiu de filada / fàghere un'i. = istressiai, cambiai mori Sinònimos e contràrios istrissiada Ètimu srd.

irbiadàu , agt Definitzione chi est morindho de fàmene Sinònimos e contràrios agganau, agganidu, famidu.

irbiancài , vrb Definitzione fàere biancu, prus biancu su colore de calecuna cosa.

irbianchidòre , agt Definitzione chi serbit a irbiancare.

irbianchiméntu , nm Sinònimos e contràrios ilbianchinzu.

irbianchíre , vrb: isbianchire, isbianchiri Definitzione fàere biancu, prus biancu, prus craru, essire biancu cambiandho colore: nau de su pilu, essire canu, arbu Sinònimos e contràrios ilbiadire, iscolorire / incanire Frases sa pira, candho lompet, de birde porrale irbianchit Tradutziones Frantzesu blanchir Ingresu to become white Ispagnolu blanquear Italianu imbianchire Tedescu weiß machen.

irbiàre ilviàre

irbiaridúra , nf Definitzione su irbiarire, pérdia de colore, iscoloridura Sinònimos e contràrios ilbiadida, ticadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se décolorer, de ternir Ingresu fadeness Ispagnolu descoloramiento Italianu sbiaditèzza Tedescu Abfärbung.

irbiaríre ilbiadíre

irbicàdu , pps, agt Definitzione de irbicare; nau de istrégiu, chi dhi mancat calecunu arroghedhu Sinònimos e contràrios irmossighedhadu, isorighedhadu, ispistorau 2. at bocatu unu brocale totu irbicatu.

irbicàre , vrb Definitzione segare orrughedhos pruschetotu de is oros de s'istrégiu de terra o de imbidru Sinònimos e contràrios ibbichitare, irmossighedhare, isbichillitare, isorichedhare, spisedhae, spissigorrai, spistorai / abbicai Frases irbicare una tatza, una tzíchera, unu pratu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébrécher Ingresu to chip Ispagnolu mordisquear Italianu sbocconcellare Tedescu knabbern an.