A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbatiàda , nf Definitzione su imbatiare, su arresurtare fiudos Ètimu srd.

imbatiàre , vrb: ingatiare Definitzione abbarrare chentza pobidhu o chentza pobidha po sa morte de s’unu o de s’àtera (tempos cumpostos cun aus. èssere e àere) Sinònimos e contràrios agatiare, ifiudare, sciudai, sviurai Frases de candho aiat imbatiadu no li fit mai mancada de manos sa ruca e su fusu ◊ custu li fit capitau apustis chi si fit ingatiaa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être veuf Ingresu to be left a widow (er) Ispagnolu enviudar Italianu restare védovi Tedescu verwitwen.

imbàtida , nf Definitzione capacidade, fortza de imbàtere, de lòmpere a calecuna cosa o logu / àere, zúghere i. Sinònimos e contràrios impédhida, ispinta Ètimu srd.

imbàtidu , nm: imbàtiru Definitzione bentu friscu de mare chi movet is undhas e infriscat s’abba, pruschetotu de su Sud Sinònimos e contràrios australe, imbatu* Frases su piscadori portat sa pedhi niedha, arrecota de su soli e de s'ària salia de s'imbàtiru chi ndi benit de mari Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu brise de mer Ingresu sea breeze Ispagnolu viento marero Italianu imbatto, brézza di mare Tedescu Meeresbrise.

imbatijàre , vrb Definitzione iscimprare cun ccn. cosa o chistione Sinònimos e contràrios isbatizare.

imbatiladúra , nf Definitzione su imbatilare Ètimu srd.

imbatilàe, imbatilài, imbatilàre , vrb Definitzione betare su bàtile apitzu, pònnere su bàtile issedhandho unu pegus; betare ccn. cosa apitzu de un’àtera, o de unu, fintzes in su sensu de ndhe foedhare male, de dhi betare curpas, neghes / i. sos mojos; i. sos corros a unu Ètimu srd.

imbatíre , vrb Definitzione i. una pedra = imbolare, iscúdere atesu una pedra Sinònimos e contràrios imbàtere, imbolare, isciúdere.

imbàtiri imbàtere

imbàtiru imbàtidu

imbàtitu , nm Definitzione su imbatire / de i = a corpu Frases postu unu passu a secus de imbàtitu pro nche dare prus allargu, iscutet unu làntziu chin totu sa possa sua abbia de innantis (A.Pau) Ètimu srd.

imbàtoro , avb Definitzione nau de sa manera de camminare, a pampas, ponendho is manos e is benugos in terra / andhare a s’i. = a pampadas, a pampas, a tatas, a cuatru peis, a baubbau, a catummiau, a s'imbàtula, itl. gattonare Sinònimos e contràrios gortogorto Frases fit andhendhe a s'imbàtoro, totu irbadhinadu ◊ sos pisedhos a zogu caminant a s'imbàtoro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à quatre pattes Ingresu on all fours Ispagnolu a gatas Italianu carpóni Tedescu auf allen vieren.

imbatósu , agt Definitzione de imbàtidu, de imbatu Frases (at fatu una) iscuta de abbabbentu e isciorrocu imbatosu.

imbàtu , nm Definitzione móvia a cropu coment’e brinchidandho; su imbàtere; bentighedhu friscu de mare Sinònimos e contràrios incannada / imbàtidu.

imbàtula , avb Definitzione andhare a s’i. = a pampadas, a pampas, a s’acucacuca, a s’imbàtoro Frases dae sa fentana de su passadu intrat s'ammentu de unu pitzinnu a s'imbàtula ◊ si gruxeint fintzas a terra e leeint a arzolare a s'imbàtula.

imbatzinaméntu , nm Definitzione furriamentu de conca Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, abbatzinamentu, ammolighinzu, bacinedha, batzinu 1, loinu, luinore, insimíngiu Ètimu srd.

imbatzinàre , vrb Definitzione fàere a furriamentos de conca Sinònimos e contràrios abbadhinare, abbatzinare*, ammolighinare, atambainare, ibbadhinare, ingadhinae, scimingiai Frases su ballare a mie mi imbatzinat.

imbauài , vrb: imbaulai Definitzione su abboghinare chi faent is canes candho si sapint cosa (animales o gente) o murighíngiu Sinònimos e contràrios alloroscare, apedhae, atocare, aciaulai, baulai, inciauai Ètimu srd.

imbaucàre , vrb Definitzione pigare a ingannu, a trampa; fintzes meravigliare, ispantare Sinònimos e contràrios abbovai, arrebbusai, coglionai, colovrinare, corogliare, imbusterai, imbuvonare, improsae, ingannai, ingregai, istusciare, mariotare, piocai, scafai, trampai Frases est in debbadas chi bi ponzas contivizu: tantu no mi lasso imbaucare! ◊ unu padronu ricu cun fiaca at imbaucadu su giualzu ◊ s'istintu connoschet bene s'arte de imbaucare s'ómine Ètimu spn. embaucar Tradutziones Frantzesu embobiner Ingresu to take in Ispagnolu engañar Italianu infinocchiare Tedescu betrügen.

imbaúcu , nm Definitzione su imbaucare; fintzes giogu, divertimentu, ispàssiu 2. su mezus imbaucu nostru fut sa sonedha (Piras) Ètimu srd.