imbefàre , vrb Definitzione pigare o fàere a befa Sinònimos e contràrios abbefare, befulare, bufonai Frases sos parentes etotu los imbefaiant e los cunsideraiant animales ◊ sos dominadores faedhant de nois imbefendhesindhe Ètimu srd.
imbefaxólu , agt Definitzione chi costumat a pigare a befa Sinònimos e contràrios imbefaditu Frases cussu est buglista e imbefaxolu.
imbegiàre imbecràre
imbegràdu , pps, agt Definitzione
de imbegrare; nau de linna, chi est begra, bècia giai in sa mata
Sinònimos e contràrios
imbetzau
| ctr.
noàdile
Tradutziones
Frantzesu
vieux
Ingresu
old
Ispagnolu
añoso
Italianu
annóso
Tedescu
alt.
imbegràre, imbejàre imbecràre
imbeladúra , nf Definitzione su imbelare; genia de velu chi si parat ananti de is ogos Sinònimos e contràrios annapadura, impannu, incheladura Ètimu srd.
imbelàre , vrb: invelare Definitzione
pònnere velu o impannu in ogos: nau in cobertantza, no atuire bene, coment’e pigare sa conca cun calecunu sentidu forte / i. a ccn. o calecuna cosa che peta púdida = arròsciri che petza pudéscia
Sinònimos e contràrios
abbelare,
afuscai,
annapai,
impannare,
inchelare,
infuscai,
intelai
/
abbaradhare,
abbelare,
inamorai,
indeosare
Frases
sas làcrimas li ant imbeladu sos ocros ◊ zuchiat sos ocros imbelaos, chene luche ◊ sos aranzolos ballant in pipiristas imbelàndhemi sas pupias chin tadharanos ◊ l'at inveladu e non vidiat nudha
2.
sa carre ch'intendhiat in petus, su sinu nudu in foras de sa camisa isbardelliada, l'at imbeladu (L.Pusceddu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
voiler,
brouiller,
offusquer
Ingresu
to veil,
to dim
Ispagnolu
velar,
ofuscar
Italianu
velare,
offuscare
Tedescu
verschleiern.
imbeleàu , agt Sinònimos e contràrios imbeladu, incantadu Frases Mallena si l'aiat pompiau in ocros, a Elias, e fit abbarrada gai, imbeleada (S.Spiggia).
imbelecàre , vrb: imbellecare Definitzione
pigare a ingannu, a trampa, cun trogas
Sinònimos e contràrios
abbovai,
abbuvonare,
arrebbusai,
coglionai,
colovrinare,
corogliare,
imbaucare,
imbusterai,
imbuvonare,
impastociare,
improsae,
ingannai,
mariolare,
scafai,
trampai
Frases
isse nos cheret imbellecare!
Ètimu
spn.
embelecar
Tradutziones
Frantzesu
embobiner
Ingresu
to cheat
Ispagnolu
embaucar,
trampear
Italianu
raggirare
Tedescu
betrügen.
imbelécu , nm: imbellecu Definitzione
cosa chi si faet a ingannia de s'àteru [Salis, Orgòsolo… 184: ostinazione, comportamento ostinato, idea fissa]; ispàssiu?
Sinònimos e contràrios
abberintu,
cumpoltura,
estremagiogu,
imbovu,
ingànniu,
intrània,
mangalofu,
màngana,
tarasca,
tràglia,
tramòglia,
trampa,
trapassa,
transa,
troga
Frases
libberade sos fideles de totu sos imbellecos! ◊ cussas addescant s'amore cun imbelecu
2.
s'imbellecu prus mannu fit unu ajanedhu chi tiu Bore aiat aproverzadu "Su ritardatàriu"
Ètimu
spn.
embeleco
Tradutziones
Frantzesu
escroquerie
Ingresu
cheat
Ispagnolu
estafa
Italianu
truffa
Tedescu
Betrug.
imbelédhidu , agt Sinònimos e contràrios
addeleadu,
ifadosu,
imbeléschidu,
nischitzosu,
pibincosu
Tradutziones
Frantzesu
lassant,
agaçant
Ingresu
sickening,
boring
Ispagnolu
empalagoso,
fastidioso
Italianu
stucchévole
Tedescu
langweilig.
imbelescàdu , agt Definitzione chi est de cumportamentu coment’e imbeléschidu, arestosu, chi si giàgarat Frases cudhas crabas imbelescadas de s'assustu si fuint che pressighidas Ètimu srd.
imbelèschere , vrb: imbilèschere Definitzione essire imbeléschidu, ifadosu; su si lassare pigare sa conca de unu sentidu forte mescamente po ómine o fémina / imbilèscheresi a fàchere ccn. cosa = leare un’imbitzu, un’abbitúdine Sinònimos e contràrios imbelare, indeosare / imbisciare Frases su tempus est colandhe e su male imbeleschendhe! 2. tue ses imbeléschiu de Mallena e Mallena est imbeléschia de tene! Ètimu ltn. in + vilescere.
imbeléschidu , pps, agt: immeréschidu Definitzione
de imbelèschere; nau de unu, chi giaet ifadu meda, botosu, malu a peleare
Sinònimos e contràrios
addeleadu,
apigonau,
ifadosu,
imbelédhidu,
nischitzosu,
pibincosu
2.
as tanta imbeléschida mania de fàghere su chi no ischis! ◊ finindhela, imbeléschidu! ◊ pisedhu imbeléschidu: no istat mai frimmu! ◊ no pensao a símiles rigores de males imbeléschidos gasie, bàtimu túsciu e tales marigores (P.Casu)◊ si li giompo la boco: est imbeléschida! ◊ zòvanu immeréschidu, apenas cojuadu l'at lassadu sa muzere
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
lassant,
insupportable
Ingresu
boring,
insufferable
Ispagnolu
fastidioso,
pesado
Italianu
noióso,
insopportàbile
Tedescu
langweilig,
unerträglich.
imbèlghere , vrb: imbèrghere,
imbrèghere,
impèrghere Definitzione
intrare a mesu de s’abba o de àtera cosa un’istrégiu (o fintzes is manos, sa pàlia) po ndhe pigare a umpridura a meda, o fintzes intrare un’àtera cosa; andharesindhe, essire a calecunu logu a manera de no si pòdere bíere, nau fintzes de su sole chi si che intrat su merie, e fintzes lòmpere, imbàtere a unu logu o a un’iscopu; pigare in su sensu de fàere andhare; in cobertantza, papare, pigare a meda (e coment’e aprofitandho), ingòllere calecunu male / pps. imbérghiu, imbertu, imbértidu
Sinònimos e contràrios
aciufae,
aputare
/
aciurrufae,
collire,
ingòllere,
úmprere
/
cuare,
dogare,
frànghere,
infusilare,
intrae,
intzudhire,
iscumpàrrere,
ispígnere,
sparessi
Maneras de nàrrere
csn:
imbèrghere sa mesura medindhe trigu, olia, àteru; imbèrghere su zuo, sa robba, unu fiadu a unu pàsculu, imbèrghere su pugnale; imbèrghere su malu = collire male, bundhos
Frases
allughie sos sírios de sa pache pro che imbèrghere a fundhu sa píchida fiaca de su ghenese! ◊ si est imbérghidu in mesu de cussu mare ◊ dhue fut su lanne a imbrèghere a pala!
2.
inoghe tocat a s'imbèrghere, sinono est male pro nois! ◊ abbellu abbellu su sole si est imbertu ◊ su fizu si li fit imbertu dae sos poderes de campagna e no bi cheriat torrare ◊ sa luna chin s'istedhu a prope si che sont imberghendhe supra de su monte ◊ dae su die chi si che sunt imbertos in cussos calancones no si sunt bidos piús ◊ ti chirco e no ti acato: ube che ses imberta? ◊ sa sue si ndhe pesat e s'imberghet in mesu de sa malesa
3.
sa mama che l'aiat imbertu a malaboza a intro de s'iscola, ma su pitzinnu no bi cheriat andhare!
4.
it'est su male chi as imbertu? ◊ ndhe fit imberghendhe maladia ◊ arratza de cristianu chi as imbertu!…◊ currendhe a tota fua si at imbertu sa malasorte sua (Grolle)◊ sas cantones de como parent irfumentu de majarzas pro zente chi at imbertu ària mala!
5.
za imberghet, como, cun totu cussos milliones chi li ant dadu!…◊ sos chi naro deo intro de una pischina imberghendhe sa luna no bi afogant ca che pisches de vàglia restant frantos (P.Giudice Marras)
6.
pigat a letu a palu fatu che molente in maju e comintzat a imbèrghere cun sa muzere!
Ètimu
ltn.
immergere
Tradutziones
Frantzesu
se plonger,
disparaître,
se dissiper
Ingresu
to plunge,
to fade away
Ispagnolu
sumergir,
hundir,
desaparecer
Italianu
immèrgere,
dileguarsi
Tedescu
tauchen,
verschwinden.
imbéliu , nm Definitzione burdellu, tzarra, chistionu de medas ifadosu.
imbellecàre imbelecàre
imbellécu imbelécu
imbelleitàre, imbelletài , vrb Definitzione
giare o pònnere su belletu; pònnere belleis, prendhas, carrigare de belleis, ammontare cun arte ccn. cosa po dhi giare un’àtera apariéntzia
Sinònimos e contràrios
arrossetai
2.
sacrificada note e die che teraca, pagos mamentos li restaiat pro si pòdere imbelleitare
Tradutziones
Frantzesu
farder,
orner de clinquant
Ingresu
to make up
Ispagnolu
maquillar,
engalanar
Italianu
imbellettare,
inorpellare
Tedescu
schminken,
beschönigen.
imbelletaméntu , nm Definitzione su imbelletare, nau fintzes in su sensu de cambiare sa cosa a manera de pàrrere prus bella a ingannu.