A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbelletàre imbelletài

imbelliàre , vrb Definitzione fàere bellos, su si fàere bellos Sinònimos e contràrios imbellichinare, imbellire Frases cudha picioca creschenno s'est imbelliada.

imbellichinàre , vrb rfl Definitzione fàere bellos, prus bellos Sinònimos e contràrios imbellire, indechidare | ctr. illegiare, illegiri, infeire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embellir Ingresu to beautify Ispagnolu embellecer Italianu imbellire Tedescu verschönern.

imbellíre, imbellíri , vrb Definitzione fàere bellu, prus bellu / casu imbelliu = agriadu, bíschidu Sinònimos e contràrios abbellire, ingalanire, mudai | ctr. afeai, illegiri, infeire Frases pesais grandus losas po is profetas e imbelleis is losas de is giustus ◊ a sa pupia li ant imbellidu su bestire cun fiocos e trinas 2. sa supa cota si fait cun fitas finis de pane tostu de crivazu, casu de arbeghe friscu imbelliu e brou de peta Ètimu itl. imbellire.

imbellitadúra , nf Definitzione su imbellitare, su chi si faet po fàere una cosa prus bella Sinònimos e contràrios abbellidura.

imbellitàre , vrb Definitzione fàere bellos Sinònimos e contràrios imbellichinare, imbellire Frases is pintaduras imbellitant is murus.

imbellutzíre , vrb Definitzione essire prus bellos Ètimu srd.

imbélu , nm Definitzione debbilesa de su caràtere, de su naturale Sinònimos e contràrios debbilesa Frases cudhu mundhu chi a Deus at traitu in nois no agatet mai imbelu! (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fragilité Ingresu moral weakness Ispagnolu fragilidad Italianu fragilità morale Tedescu Schwäche.

imbèna, ímbena ímbana

imbenàtu , agt Definitzione chi portat coment’e venas, síngias de àteru colore, nau de unos cantu materiales (es. linna, màrmuri, o de àteru) chi no funt paríviles Sinònimos e contràrios afenau 1 Frases s'arga chi catzaiat dae sos prumones fit groga, imbenata de filontzos rujos Ètimu srd.

imbenatzài , vrb Definitzione fàere a benatzu, a pantamu, a venadórgiu Sinònimos e contràrios abbenatzai, apadulare, ammodhocare Frases is terras acanta de su frúmini megant a s'imbenatzai (G.Casciu) Ètimu srd.

imbendài, imbendhàre , vrb Definitzione pònnere sa bendha, sa màscara Sinònimos e contràrios bendhare, fascai.

ímbene ímbana

imbenénu , nm Definitzione velenu, cosa chi faet male, ammesturitzu de cosas de papare pagu de bonu Sinònimos e contràrios belenu, faneu, toscu / mangiucu 2. si cheres, mi podes cumbidare a bustare, già so amedhadu a sos imbenenos tuos!

imbenidòre , nm Definitzione su tempus chi at a bènnere Sinònimos e contràrios benidore | ctr. passadu Frases auguraiant s'imbenidore prus ricu e fortunosu.

imbeniènte , agt, avb: imminiente, inveniente Definitzione nau de sa die, de su tempus, chi est benindho, chi benit luego aifatu, apustis; tempus benidore chi benit luego apustis Sinònimos e contràrios abbinente, beniente, ifatu / daboschindhe Frases s'annu, sa dumínica, su mese, su cras imbeniente ◊ sa domínica imbeniente s'ammàniat pro annare a catza ◊ Carminedhu bi at su camerone prenu de anzones pro Pasca imminiente e àteros ne li depent bature 2. fint contipizandhe una partia manna de carbone chi depiant imbarcare imbeniente (G.Piga)◊ pro s'imbeniente no voche apartedas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suivant Ingresu following Ispagnolu sucesivo, sucesivamente Italianu successivo, successivaménte Tedescu folgend, nachher.

imbéniu , nm Definitzione its, imbentu? Frases oe s'abbistesa chi ponent in s'imbéniu ti lassat semper prus meravillau.

imbènnere , vrb: invènnere Definitzione bènnere, lòmpere, pruschetotu nau in su sensu de bènnere apare, de si agatare, de si atobiare apare, fintzes de diventare; capitare, acontèssere; nau de erbas o cosas chi creschent, essire o fàere bellas, mannas, fàere bellu isvilupu / pps. imbénnidu, imbentu 1 / imbenit chi = nanca, nachi, bénzichi Sinònimos e contràrios acatare, atobiai, bènnere, coberai, coviare, fèrrere / acontèssere, costare 1, cumbinare / afasciai, afundhare 1, afundharzare, aggrighidhí, aurrire, gurrire Frases est peus a bumbare canno in s'istàmacu no imbenit mànnicu ◊ si l'imbenit cussu cantu de ferru iscutu gai lu bisestrat! ◊ candho est colata sa maghiarja ant tancatu totu pro no invènnere su ghetu de sos ocros suos ◊ custos duos in pacu tempus fint imbénnitos cumpanzos vonos 2. su mundhu de su campu e de s'istúdiu si devent imbènnere pro metzorare ◊ chin isse nos imbeniamus in domo ◊ imbenit a unu e lu arreghet pro li nàrrere cosa ◊ at imbénnidu unu putu ◊ fit cuntentu de l'àere imbénniu ◊ comente apo currézitu, "virmu" est imbénnitu "firmu" ◊ che imbenius apare a denanti de domo mia e intras puru! 3. su chi non cheriat li fit torrau a imbènnere (G.Piga) 4. su laore si est fintzas rutu de cantu est imbénnidu 5. imbenit chi ti cheres picare s'ampramau de mi pònnere su tzitu! ◊ imbenit chi punnas de abbèrrere sa gianna! ◊ imbenit chi no ischis nudha? ◊ imbenit chi ses tue su balente, veru? Ètimu ltn. invenire Tradutziones Frantzesu rencontrer, trouver, prospérer Ingresu to meet, to flourish Ispagnolu encontrar, prosperar Italianu incontrare, trovare, prosperare Tedescu begegnen, antreffen, gedeihen.

imbénnidu , pps, agt Definitzione de imbènnere; nau de erbas, matas e àtera css. cosa chi creschet, chi at fatu isvilupu bellu, chi est créschiu o est creschendho meda Sinònimos e contràrios aggrighidhiu, atrutzidu, chíbbalu, latucosu, losanu, vrassellu | ctr. agurtitu, mecianu, míseru 2. za est imbénnida s'ortiga in custa terra muntonarzina… prus arta de s'ómine! Tradutziones Frantzesu florissant, luxuriant Ingresu luxuriant Ispagnolu encontrado, lozano Italianu flòrido, rigoglióso, prosperóso Tedescu blühend, üppig.

imbentàche , agt Definitzione imbentore, chi pentzat e faet cosas noas Sinònimos e contràrios inventajolu, irventatzolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu créatif Ingresu creative Ispagnolu creativo Italianu creativo Tedescu kreativ.