A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbentài, imbentàre , vrb: immentare, inventai, inventare Definitzione serbindhosi de totu su chi s’ischit e de sa capacidade de pentzare cosas chi no funt (fantasia), fàere imbentos, aparícios, màchinas, cosas noas chi no si agataiant innanti; pensare, nàrrere cosas chi no funt, contare fàulas, foedhare a pentzamentu Sinònimos e contràrios abbisai, abritiai, anaventare, ilventare, ispedientare Frases tziu Tonino in bidha at imbentau sos postalinos ◊ restàuru chin sa ruspa… lu depent àere imbentau sos impresàrios chin sos políticos! ◊ calincunu at imbentau sa manera prus indovinada po fai nai a sa “storia" is contus de sa genti ◊ imbenta calincuna cosa po is lentzas! ◊ e ite, custu si dh'ant immentau is preides e is mognas?! 2. fintzas a candho apo a tènnere bisonzu de mi lu dèvere imbentare cun su sonnu custu mundhu nou? ◊ at a èssere menzus a s'imbentare calchi fàula chi atachet! ◊ sas amoradas chi s'imbentabat Bantonedhu non resessiat a las contare Ètimu ltn. inventare Tradutziones Frantzesu inventer Ingresu to invent Ispagnolu inventar Italianu inventare Tedescu erfinden.

imbentàu , pps, agt Definitzione de imbentare; si narat fintzes in su sensu de fatu, formau Sinònimos e contràrios cdh. invintatu 2. ciai fut una càvana imbentada!…

imbentéri , agt, nm: immenteri, inventeri Definitzione chi o chie si pentzat cosas noas e bogat imbentos, fintzes unu chi costumat o dhu tenet a vítziu a s’imbentare is cosas chentza chi siant abberu Sinònimos e contràrios imbentache, imbentore, inventajolu, irventatzolu / fauànciu Frases sos poetas sunt imbenteris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inventif, inventeur Ingresu deviser Ispagnolu inventor, mitómano Italianu ideatóre, mitòmane Tedescu Ersinner, Mythomane.

imbentiàdu , agt Sinònimos e contràrios abbambanau, abbaucadu, allabentau, disatinau, irbentiadu, laredhiau | ctr. atinadu, cabosu Ètimu srd.

imbentòre , nm: inventore, inventori Definitzione chie si pentzat cosas noas e bogat imbentos Sinònimos e contràrios imbenteri, irventatzolu Tradutziones Frantzesu inventeur Ingresu inventor Ispagnolu inventor Italianu inventóre Tedescu Erfinder.

imbentória , nf Sinònimos e contràrios abbisu 1, imbentu Frases custa est s'úrtima imbentória a fragu de autonomia (A.Cannas) Tradutziones Frantzesu idée, trouvaille Ingresu trick Ispagnolu invento, idea genial, expediente Italianu trovata Tedescu guter Einfall.

imbentràda , nf: imbrentada Definitzione tzatzada, papada o bufada manna, de cosa meda / bufare a s’i. = a boixedhu, poníndhesi imbassiados cun sos murros subra de s’abba (o àteru) intro de s’isterzu mannu (o àteru, es. poju, funtana) Sinònimos e contràrios abbentrada, abbuzada, afraschedhada, atatamacada, sassada 2. bufaiat su late a s'imbentrada dae s'artzedha ◊ in sa funtana si bufat a s'imbentrada, si no bi at isterzu ◊ no creas de bufare a s'imbentrada: a nois s'abba arrivit intubbada Ètimu srd.

imbentrigonàu , agt Definitzione chi portat bentre manna, chi est ingurtone, pasteri Sinònimos e contràrios bentrudu, bentrimannu, bentrone, budhone 1, sachetone, matimannu Ètimu srd.

imbentròne , nm Definitzione avb. rúere a s'i. = a mata a terra Frases in giambu de rúere fichidu est rutu a s'imbentrone Ètimu srd.

imbentrulàre , vrb Definitzione pònnere in bentre, fintzes ingòllere a busciaca, si est dinare Sinònimos e contràrios imbusciai 2 Frases cussu dinari serbit a pagare su dépidu, no cretedas chi mi lu imbéntrule deo! Ètimu srd.

imbéntu , nm: immentu, inventu Definitzione css. cosa imbentada, fata noa e chi no si agataiat innanti (es. màchina, aparíciu, aina); fàula chi si narat a dannu de ccn.; dhu narant fintzes in su sensu de brusceria, fatúgiu / bogare un’i., imbentos Sinònimos e contràrios aparéciu, imbentória, imbentzione, ispediente / abbisu 1, trassa / afatúgiu, brusceria, fatura Frases custa terra ti mantenet pro cantu podes tribagliare cun suore e inventu 2. donzi tantu mi bogas un'inventu! ◊ Nostra Signora mia, e it’est cust’immentu? 3. sunt gai ca lis ant fatu s'imbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu invention Ingresu invention, lie Ispagnolu invento Italianu invenzióne Tedescu Erfindung.

imbentulàre , vrb Definitzione bentulare, fàere bolare atesu, fuliare Sinònimos e contràrios ibentulai Ètimu srd.

imbentziòne , nf: inventzione, inventzioni Definitzione su inventare, nau prus che àteru in su sensu de sa cosa imbentada (es. màchina, aparíciu o àteru), o fintzes de cosa chi si narat a pentzamentu o apostadamente ischindho chi est fàula Sinònimos e contràrios imbentu / cdh. invintzioni Frases cussas sunt fàulas, imbentziones de iscassiados ◊ is iscientziaus cun is inventzionis funt arrenéscius a isciri sa distantza e su pesu de is cosas ◊ s'inventzione bella issoro est su casizolu, si bos paret pagu!

imbenuciàre, imbenucràre, imbenugàre , vrb rfl: imbenugiare, imbenujare, imbenuxare, imbrennugare, imbrenucare, imbrenugare, imbrinucare, immenugare, inghenuciare, inghinuciare Definitzione indrúchere is cambas ponendho is benugos a denanti in terra Sinònimos e contràrios imbannugai, indenugiare, ingenugai, ingrenucare Frases m'imbenujo solu in dainanti de Deu ◊ ti pedo custa gràscia imbenugiadu ◊ s'inghinúciant fachendhe oratzione (T.Ziranu)◊ comente sa crufessone passat is fémminas s'imbenugant ◊ si est inghinuciau acurtzu a sa cradea de ibbabbu ◊ m'inghenúcio e li naro su rosàriu ◊ t'imbenúcias e pregas! 2. custa fémina si fiat imbenugada pedindhe perdonu ◊ inoghe est inzotosu, tocat a triballare imbrenugados! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'agenouiller Ingresu to kneel Ispagnolu arrodillarse Italianu inginocchiarsi Tedescu niederknien.

imbenugiàda , nf: imbenujada Definitzione su s'imbenugare / fàghere sas imbenujadas a unu = dimandhàreli carchi piaghere Sinònimos e contràrios imbenuxone, indrenucone, ingenugada Frases si faghet s'imbenujada addananti de s'altare mazore, in crésia ◊ a como apo fatu milli giannas e milli imbenugiadas, chirchendhe pro unu postu a fizos mios ◊ ma ite creides, chi muzeres bostras candho recuides bos ant a fàghere sas imbenujadas?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu génuflexion Ingresu genuflection Ispagnolu genuflexión Italianu genuflessióne Tedescu Kniebeugung.

imbenugiàre imbenuciàre

imbenujàda imbenugiàda

imbenujadólzu, imbenujadórzu , nm: imbenuxadolzu Definitzione logu o mobbília po s’imbenugare Sinònimos e contràrios ingenugadori, umigliaderi Frases fit de moda su de mantènnere in cheja sa cadrea privada cun imbenujadorzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agenouilloir Ingresu kneeling-stool Ispagnolu reclinatorio Italianu inginocchiatóio Tedescu Betstuhl.

imbenujàdu , pps Definitzione de imbenujare / avb.: a s'imbenuxada = postus ingenugaus, cun is genugus in terra Sinònimos e contràrios ingenugau 2. si gruxat a s'imbenuxada pro aggoglire s'abba cun sa gionedha de sa funtana Tradutziones Frantzesu agenouillé Ingresu knelt Ispagnolu arrodillado Italianu inginocchiato Tedescu kniend.

imbenujadúra , nf Definitzione su s'imbenujare Sinònimos e contràrios ingenugadura Ètimu srd.