A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbenujàre imbenuciàre

imbenuxadólzu imbenujadólzu

imbenuxàre imbenuciàre

imbenuxòne , nm Definitzione su s’imbenugare / avb. pònneresi i., pònnere a ccn. i. = ingenugaisí, pònniri ingenugau; fàghere sos imbenuxones a ccn. = istare a su prega prega, pedíndheli carchi cosa Sinònimos e contràrios imbenugiada Frases su babbu de Antónia fateit un'imbenuxone in mesu chéxia.

imbenzinàre , vrb Definitzione nau in cobertantza, imbriagare Sinònimos e contràrios abbenzinare*.

imberanàre , vrb Definitzione fàere pàschere su bestiàmene in beranu in logu badrau apostadamente po tandho Frases in die de oe, prima die de làmpadas, sos bervegarzos pigaiant a su monte a imberanare Ètimu srd.

imberàu , nm Sinònimos e contràrios barau, brodau 1, ispàgaru*

imberboràre , vrb Sinònimos e contràrios incaloritzire Frases "totu a isse amus a intregare… ancu mai ndhe li falet in barras!" - si fit pesau imberborau ◊ cun parte de sa réndhida - sighit cudhe imberborèndhesi - at campadu in mesu a sos lussos!

imberdonàre , vrb: ingerdonae, ingherdonare Definitzione intzintziedhare cun berdone abbruxau, frigare su tzintziedhu de su berdone Sinònimos e contràrios infodhinai, intentiedhare Ètimu srd.

imberenàre , vrb Definitzione fàere tempus malu, de ierru Frases curret a logos chi gioghent a fura: no bi at in pardu tupa ne cresura ch'issa no chircat candho s'imberenat! (B.Sulis)

imbèrghere imbèlghere

imbérghida , nf Definitzione su imbèrghere Sinònimos e contràrios acabussada Ètimu srd.

imberghidórju , nm Definitzione logu, mescamente buidu fungudu in is orrocas, inue faet a s’imbèrghere, a si cuare Sinònimos e contràrios gruta, impercadorzu, ingurtidórgiu, péntuma Ètimu srd.

imberghidúra , nf Definitzione su imbèrghere Ètimu srd.

imberghínu , avb Definitzione avb.: iscúdere unu fuste, una nae, una pedra, unu fartzone a i. = pigandhodhu a una parte e iscudendhodhu a bólidu Sinònimos e contràrios cambarinu.

imberriàdu , pps, agt: imberriau, imbirriatu Definitzione de imberriare; nau pruschetotu de su pipiu, chi est prenu de imbérrios, totu pacia, chi faet totu a giogu, chi si dha pigat a giogu cun is mannos puru / i. che pudhérigu de àinu = meda Sinònimos e contràrios dengheri, dengosu, impaciau, imbrimbinau, melindrosu, minghenghi, mirringhengu / cdh. imbirriatu, ttrs. imbirriadu 2. est unu pisedhu imberriadu ◊ bido zente imberriada imbrutendhe su mundhu ◊ su dinari faghet sa zente imberriada! Tradutziones Frantzesu affecté, gâté Ingresu affected, spoilt Ispagnolu melindroso Italianu lezióso, viziato Tedescu geziert, verwöhnt.

imberriadúra , nf Definitzione su imberriare; cosa chi si faet o chi si narat a imbérriu Sinònimos e contràrios imbérriu Ètimu srd.

imberriaméntu , nm Sinònimos e contràrios imberriadura, imbérriu Ètimu srd.

imberriàre , vrb: imbirriari Definitzione pònnere imbérrios, pigare a imbérrios, fintzes pigare totu a giogu Sinònimos e contràrios addengae, ammelindrare, annenneriai, apudherigare, dangherare, imbimbinare Frases s'at imberriadu su babbu ◊ su tiu l'imberriaiat tantu chi a donzi iscàmpiu che li andhaiat currendhe ◊ tue lu ses imberriendhe tropu a fizu tou! ◊ no imberriedas sos pitzinnos! 2. su cúcuru de su monte remunit una part'e s'orizone imberriadu dae su primmu raju manzanile (G.Fiori) 3. candu si fuiant bèni imbirriaus iant fatu valentias (G.Mura) Tradutziones Frantzesu cajoler, gâter Ingresu to spoil, to fondle Ispagnolu mimar Italianu vezzeggiare, coccolare, viziare Tedescu hätscheln, verwöhnen.

imberriàu imberriàdu