A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbassiàda 1 imbasciàda

imbassiàre imbasciài

imbassiàu , pps, agt Definitzione de imbassiare; chi est a conca e a ischina incrubada a cara a denanti Sinònimos e contràrios ancrucadu, gruciadu, incruau, incurbiau, ingruxadu Tradutziones Frantzesu baissé Ingresu lowered (oneself) Ispagnolu bajado, agachado Italianu abbassato, chinato Tedescu geneigt.

imbàssinu , nm Sinònimos e contràrios imbrúnchinu, intúvida, trambucada Ètimu srd.

imbàsta , nf Definitzione pinniga chi si faet in is pojas de unu bestire po dh’allonghiare o incurtzare; puntu de filu chi si ponet a lascu (po cussu dhu narant fintzes lentu, sciamplu) po mantènnere s’orrobba firma innanti de dha cosire e chi si che tirat apustis; disegnu, progetu de is partes principales de un’òpera Sinònimos e contràrios ifeltza / prozetu 2. is piciochedhas funt imparendu a cosiri, ma po immoi ndi tirant s'imbasta e picigant is butonis ◊ si ti aturat tempus, apustis chi acabbas de ispruinai, ndi bogas is imbastas a cussa fordeta (F.Aresu) Ètimu ctl. embasta Tradutziones Frantzesu montage, structure, projet Ingresu frame, basting, plan Ispagnolu solapa, hilván, proyecto Italianu intelaiatura, progètto Tedescu Einfassung.

imbastadúra , nf Definitzione su imbastare Sinònimos e contràrios issedhadura Ètimu srd.

imbastài , vrb: imbastare, immastare Definitzione pònnere sa sedha, s’imbastu a un’animale (molente, cuadhu) Sinònimos e contràrios insedhai, sedhai Frases luego imbasto s'àinu e tuco a bidha ◊ imbasto s'àinu, gàrrigo sas béltulas e a montes! 2. si ch'est partidu sentza nàrrere mancu "Creba!" a Pie, chi restesit che àinu imbastadu a conca a terra Ètimu srd.

imbastardài, imbastardàre , vrb Definitzione fàere areste, malu, pèrdere in calidade, nau de erbas, de su cumportamentu, de arratzas e àteru Sinònimos e contràrios agrestare, imburdiri Tradutziones Frantzesu abâtardir Ingresu to bastardize Ispagnolu bastardear Italianu imbastardire Tedescu entarten.

imbastardíre , vrb Definitzione currúmpere, cambiare sa cosa o unu fàere de una manera chi andhat peus, chi iscrizéniat tropu, càmbiat de no èssere prus singilla o sínchera, pèrdere in calidade Sinònimos e contràrios agrestare, imbastardai, imburdiri Frases sa limma nosta est imbastardia o est trascurada? ◊ como no che at ne boes ne laore, sos terrinos si sunt imbastardidos ◊ puita est dispretzara sa religioni, po dh'èssi imbastardia is birbantis?

imbastàre imbastài

imbastasciài , vrb Definitzione rfl., fàere a bastàsciu, essire bastàsciu, nau a disprétziu Sinònimos e contràrios acarrognai.

imbastàu , pps, agt Definitzione de imbastare Sinònimos e contràrios issedhadu.

imbastidòri , nm Sinònimos e contràrios imbastimentu Frases isterrint is arretzas suba de imbastidoris.

imbastidúra , nf Definitzione genia de cosidura a lascu Sinònimos e contràrios ifertzidura Ètimu itl. imbastitura.

imbastiméntu , nm Definitzione su imbastire; s'ossamenta, su carenarzu, is partes principales chi agguantant totu su restu de css. cosa manna formada de diferentes partes Sinònimos e contràrios ifertzidura / bastimentu 1, intrajamentu, telàrgiu 2. s'imbastimentu de sa gianna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu montage Ingresu structure Ispagnolu marco, armazón Italianu intelaiatura Tedescu Einfassung.

imbastíre, imbastíri , vrb Sinònimos e contràrios ifertzire Ètimu itl. imbastire.

imbàstu , nm: immastu, umbastu Definitzione genia de sedha chi si ponet in s’ischina a un’animale (molente, cuadhu) po dhu pòdere cicire o dhi carrigare cosa Sinònimos e contràrios bastu 2, sedhatza Frases guastu… ancu de s'àinu s'imbastu chi ti betent! ◊ su molentedhu in pitzus de s'imbastu portàt sa bértula e duus fascitedhus de linna ◊ sos frailarzos, addaghi bi aiat de ferrare, no istaiant abbaidendhe si fint ainos de imbastu o àteru Ètimu ltn. *bastum Tradutziones Frantzesu bât Ingresu pack-saddle Ispagnolu basto Italianu basto Tedescu Saumsattel.

imbàsu , nm Definitzione su imbasare / avb. a i. = a incàsciu, a torradura impare, nau de duas cosas chi cicint bene impare s’una cun s’àtera Ètimu srd.

imbataréri , agt, nm Sinònimos e contràrios imbodhicheri, imbodhiosu, trancamallosu Frases cun cussu no fatzast afàriu, no, ca est un'imbatareri! (L.Melis)

imbàtede, imbàtere, imbàti , vrb: imbàtiri Definitzione lòmpere, arribbare a unu logu (prus che àteru atesu e fintzes chentza dhu bòllere, coment’e candho unu no ischit su logu) o fintzes giare a pitzu a unu, lòmpere a unu tanti, fintzes ingòllere o portare cosa a unu logu / a cantu imbatit s’oju = a cantu imbatit vista, fintzas aundi si arrennescit a biri Sinònimos e contràrios afèrrere, andhare, assuprire, bènnere, iferire, imbatire, impròdere, infèrrere, lòmpere, revèrtere Frases custus pagus sintzigorrus mancu a su gúturu imbatint! ◊ imbàtiu a domu e mortu at fatu! ◊ mi ndi ant furau is caboniscus: ma chi imbateus paris!…◊ fiant imbàtius in d-una rafineria ◊ unu no imbatet a sos otant'annos sentza sufrire nudha ◊ assumancu tres oras nci bollit po imbati a Masudhas ◊ su preju che imbatiat a ses milliones ◊ che aiaus postu totu sa note po che imbàtede a inie 2. dhi fuant imbàtius apitzus, dh'iant pigau e portau in tribbunali 3. a cantu imbatiat vista bidia totu su mare ◊ sas campagnas cantu imbatit sa vista sunt totu brusiadas ◊ che at imbàtiu su pipiu mortu a dommo ◊ lah ca ti apu imbàtiru muregu e modhici po su forru! Ètimu itl. imbattere Tradutziones Frantzesu arriver Ingresu to arrive Ispagnolu llegar Italianu arrivare Tedescu ankommen.