A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbistiméntu , nm Definitzione su imbistire Sinònimos e contràrios imbistidura Frases iscípiu dh'as de cuss'imbistimentu chi at fatu una màchina custu mengianu? Ètimu srd.

imbistíre, imbistíri imbestíre 1

imbístiri , vrb Sinònimos e contràrios imbestire 1 Frases scerau, a un'ómini antzianu passendi a bicicreta dh'at imbístiu una màchina.

imbistirítzu , agt, nm Definitzione chi o chie si che fichit sèmpere in mesu, in chistiones e cosas chi no dh’interessant; si narat fintzes de chie cricat praxeres Sinònimos e contràrios afainarzu, afrodhieri, fichete, imbertziu, imbodhicheri, ordinzeri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intrigant, indiscret Ingresu intriguing, intriguer Ispagnolu intrigante Italianu intrigante Tedescu hinterlistig.

imbitài , vrb Definitzione pònnere frocos, mudare cun bitas Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare, infiochitare Ètimu srd.

imbitàu , pps, agt Definitzione de imbitai; chi est cuncordau cun bitas, nau de bestimentu chi no portat butones e ni traos ma chi benit serrau faendho a nodu e a frocu is liòngios fatos cun bitas.

imbitéri , agt, nm Definitzione chi o chie si ponet issu etotu a fàere sa cosa Sinònimos e contràrios abbretiosu Terminologia iscientìfica ntl.

imbitíu , agt Sinònimos e contràrios batidu, gitu, portau, vatutu.

imbitzàdu , pps, agt Definitzione de imbitzare; chi si at o dhi ant postu imbitzu, abbitúdine Sinònimos e contràrios abesu, imbisciadu, indentiu, ingustadu 2. no fit a oe a èssere imbitzadu a fàghere catziendhe bona frundha! (G.Raga)◊ sa tzente est imbitzata male: no annat prus a pede mancu a petire sa limúsina! Sambenados e Provèrbios prb: chie est imbitzadu a fàghere no si ndhe podet istare Tradutziones Frantzesu habitué, accoutumé Ingresu accustomed Ispagnolu acostumbrado Italianu avvézzo Tedescu gewöhnt.

imbitzadúra , nf Definitzione su imbitzare e imbitzai 1 2. cun custu tempus su lori fait a imbitzadura: su bentu de sobi dhi fait dannu! Ètimu srd.

imbitzài imbisciàre

imbitzài 1 imbiciài

imbitzaméntu , nm Definitzione su imbitzare Sinònimos e contràrios imbitzu Ètimu srd.

imbitzàre imbisciàre

imbitzicàre, imbitzigàre , vrb Definitzione pònnere o pigare imbitzu, s'avesu Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, acostumai, arranguai, imbisciare, ingustai / allicare, allichionare, ingolumare Frases cust'ómine fiat imbitzigau a fàere deosi Ètimu srd.

imbítzu , nm: immítzu Definitzione abbitúdine chi si ponet, avesu chi si leat pruschetotu a cosa chi praghet ma chi no sèmpere andhat bene Sinònimos e contràrios abbitúdine, abesada, abesu, ingustu | ctr. scótiu Maneras de nàrrere csn: betare totu a i. = tímiri totu po s'iscrammentu, pònneresi a coro una cosa; picare i. = pònneresi abbitúdine Frases tue cres abberu chi como si ponet a triballare? A s'imbitzu!…◊ su fraitzu perdit su pilu e no s'imbitzu ◊ immoe nos aus pigau s'imbitzu de abbarrae in su monte peri in s'ierru, a catzigae fritu!… 2. su pisu teniat giai totus is imbitzus de arramu, de folla e de frutu (M.Licheri) 3. sa zente freada si betat totu a imbitzu ◊ babbu, ca si che aiat betadu in imbitzu chi mi che devia mòrrere, mi at leadu a su dutore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accoutumance Ingresu inurement, addiction Ispagnolu hábito Italianu assuefazióne Tedescu Gewöhnung.

imbíu , nm Definitzione su imbiare, fintzes coment’e miscione chi si giaet a fàere; cosa chi si mandhat a ccn., fintzes in donu / chèrrere s’i. = (nau de ccn. o fintzas de animali) arrechèdiri incarreramentu, agiudu po cumentzai una cosa o una faina Sinònimos e contràrios imbiada, mandada / donu Frases faghe ch'in sa Rivista custa mia chi oe etotu ti ndhe fato imbiu siat in d-una pàgina istampada! ◊ andhaiat essiberessi chentza un'isperu e ne un'imbiu 2. no naro de li dare dinari, ma nessi un'imbiu in natura l'aggradessint totu! Sambenados e Provèrbios prb: a sos bibos no mancat imbiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envoi Ingresu mailing, dispatch Ispagnolu envío, recado Italianu invío, rinvío, spedizióne Tedescu Sendung, Versendung.

imbiudàre ifiudàre

imbodàu , agt Definitzione chi costumat a tènnere modos bonos in su fàere Sinònimos e contràrios aggrabbadu, ammodau, ammodidu, assetiosu, garbosu | ctr. malammodidu Tradutziones Frantzesu bien élevé Ingresu well-mannered Ispagnolu correcto, educado Italianu di buòne manière Tedescu manierlich.

imbodhiàda , nf: imboligada Definitzione imbodhigu, cosa posta imbodhigada Sinònimos e contràrios imbodhiàmini, imbodhicu, imbólicu / cdh. imbulicata Frases candu ndi bogant is imbodhiadas de sa bértua… is cícheras totu segadas!◊ che dhi apo mandhau un'imboligada de poesias ◊ mi at mandhadu un'imboligada de cufeturas Ètimu srd.