A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbimbinàre , vrb: imbimbrinai, imbrimbinai Definitzione portare imbrímbinus, pigare a imbérrios, tropu a frandhigos, comente si faet cun is pipios; essire imberriados Sinònimos e contràrios acarignae, acarissiai, addengai, ammelindrare, annenneriai, dangherare, imberriare, imbrambuai, losingai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cajoler Ingresu to caress Ispagnolu lisonjear Italianu vezzeggiare Tedescu hätscheln.

imbímbinu , nm: imbrímbinu Sinònimos e contràrios abbréngulu, carigna, denga, dengheria, imbràmbulu, iscancériu, melindru, pacia, marieta Frases cantas bortas drommida so in coa e m'intendhio segura e cuntenta chentza perunu imbímbinu e lamenta! (M.L.Pisanu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flatterie Ingresu flattery Ispagnolu lisonja (f) Italianu lusinga Tedescu Schmeichelei.

imbimbiriàu , agt Sinònimos e contràrios apatau, apirpirinau, apripiedhadu.

imbimbrinài imbimbinàre

imbína ímbana

imbinài, imbinàre , vrb Definitzione pònnere in binu, cunfetare cun binu, prus che àteru nau de sa petza de fàere a sartitzu; fintzes bogare su binu nou, su mustu, de su cupone apustis chi at budhiu cun sa binatza / pane imbinadu = pane frissu in su matessi cundhimentu ma cun ozu puru 2. cun sa petza de procu si faet sa petza imbinada Ètimu srd.

imbinariàre , vrb Sinònimos e contràrios abiai, incarrebai Frases tandho cun sa sustàntzia t'imbinària, o caru Mura, cun cussu talentu! (Agus) Ètimu srd.

ímbine ímbana

imbiraròri imbidadòri

imbirbantài , vrb Definitzione fàere o essire birbante Tradutziones Frantzesu devenir polisson Ingresu to become rascal Ispagnolu volverse bribón Italianu infurfantire Tedescu ein Schurke werden.

imbirbilliàre , vrb Definitzione pònnere o imbestire birbílliu Sinònimos e contràrios birbillare Ètimu srd.

imbirdadúra , nf Definitzione su imbirdare, su si fàere de colore birde Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reverdissement Ingresu becoming green again Ispagnolu reverdecimiento Italianu rinverdiménto Tedescu wieder Grünen.

imbirdàre , vrb Definitzione essire de colore birde Sinònimos e contràrios imbidrigai Ètimu srd.

imbirdèssi, imbirdèssiri , vrb Definitzione essire de colore bidre, nau de su logu, naschire erba, prènnere de erba Sinònimos e contràrios imbidrigai, imbirdire Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu reverdir Ingresu to make green again Ispagnolu reverdecer Italianu rinverdire Tedescu wieder grün machen.

imbírdi imbídri

imbirdiàra , nf: imbridada, invidriada Definitzione apertura serrada a imbidros Sinònimos e contràrios bidriera, imbirdiera Frases su callenti úmidu de sa coxina annapat is imbirdiaras, in s'ierru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vitrage Ingresu window, glass door Ispagnolu vidriera Italianu invetrïata Tedescu Glasfenster.

imbirdièra , nf Definitzione serru fatu a imbidros mannos, mescamente in logu de butegas e in palàtzios Sinònimos e contràrios bedrina, bidriera, imbirdiara Frases me in citadi is arrugas funt prenas de butegas cun imbirdieras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vitrage, vitrine Ingresu window Ispagnolu vidriera Italianu invetrïata, vetrina Tedescu Glasfenster, Schaufenster.

imbirdigài, imbirdigàri imbidrigài

imbirdillài , vrb Definitzione essire bidre (nau fintzes de unu po arrennegu) Sinònimos e contràrios imbidrigai, imbirdare, imbirdinare, imbirdire / arrennegai Ètimu srd.

imbirdinàre , vrb prnl Definitzione essire bidre de su tzacu, de s’arrennegu Sinònimos e contràrios imbirdillai, infelai, infelloniri Ètimu srd.