A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

imbirdinónzu , nm Definitzione su s’imbirdinare, su si pigare arrennegu, múngia de tzacu Sinònimos e contràrios arrennegada Ètimu srd.

imbirdiolàre , vrb Definitzione coment’e betare su birdiolu apitzu a unu, nau in cobertantza po si dhu pigare a frandhigos po dhu cumbínchere a ccn. cosa a ingannu Sinònimos e contràrios ammoinai, atzolare, imbuvonare, improsae Frases si l'ant imbirdiolau Ètimu srd.

imbirdiolàu imbidriolàdu

imbirdíre , vrb Sinònimos e contràrios imbidrigai, imbirdèssiri, imbirdillai Frases unu sirione imbirdinne tramesu de duas pretas ◊ leet possessu tziviltade digna pro imbirdire custos bidatones! Ètimu srd.

imbírdu imbídri

imbiriósu imbidiósu

imbironài imbidonài

imbiròni imbidòni

imbirriàri imberriàre

imbirrisconàre imberrisconàre

imbirtiolàu , agt Definitzione chi est in more, in calore Sinònimos e contràrios aibbadu, allimitu, insuiu, suadu, suguzadu / cdh. imbritziulatu, sualzalitu.

imbisàre , vrb Sinònimos e contràrios astrolicare, bisae Frases imbisaiat in su chervedhu sou chentu meledos e dessignos (G.Addis).

imbiscàre , vrb: inviscai Definitzione pònnere su biscu, cassare cun su biscu; fintzes atzitzare su cane Sinònimos e contràrios biscare / auntzare, imbriscare, incidai, inciulai Frases fit timendhe de restare imbiscadu in sas chesuras ◊ mi daes un'atacu tantu pro m'imbiscare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engluer Ingresu to lime Ispagnolu enviscar Italianu impaniare Tedescu leimen.

imbischedhàdu , pps, agt Definitzione de imbischedhare; nau de pane, biscotu o àteru deasi, chi est isciustu in calecuna cosa po èssere prus modhe o fintzes coment’e cundhimentu; nau de ccn., chi est brutu de sa cosa chi dhi est apicigada 2. millu totu imbischedhadu: in sa cara bi gighet sa mustra de totu su chi at manigadu! (Grolle)

imbischedhàre , vrb: impischedhare 1 Definitzione isciúndhere su pane in su brodu grassu, in su mele o àteru de apicigosu (e po dhi apicigare coment’e cundhimentu) Frases impischedhamus su pane in su brou de s'ispinu.

imbischidadúra , nf Definitzione su imbischidare Sinònimos e contràrios axedadura Ètimu srd.

imbischidàre , vrb Definitzione essire bíschidu, aghedu, mescamente nau de su late o de cosas fatas cun late (es. cagiau), o fintzes de cosa chi si aghedat guastandhosi Sinònimos e contràrios achedare 1, acriare, axedai Frases pro fàghere sa preta bíschida pazant su late e imbetzes de lu fàghere a casu ndhe lu piscant a fitas e las lassant imbischidare ◊ bi ndhe at chi sa preta la mànigant apenas s'imbíschidat chena che la pònnere in sa salamuja Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigrir Ingresu to sour Ispagnolu agriarse Italianu inacidire Tedescu sauer werden lassen.

imbischidíre , vrb Sinònimos e contràrios imbischidare.

imbíschidu , agt Definitzione chi si est imbischidau, aghedau Sinònimos e contràrios bíschidu Frases su casu friscu sogat candho est imbíschidu.

imbischigliài , vrb: imbischilliai, imbischizare Definitzione pigare arrennegu, afuta, bischiza Sinònimos e contràrios infelai, infuterare Frases su cuadhu at tímiu, si est imbischigliau e sa carreta si est furriada! 2. dhis parit de intendi ancora su mari imbischilliau de su temporali Ètimu srd.