A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

magliorédhu , nm: malloredhu Definitzione genia de macarrone tundhu fatu a manu: macarrone cravau, de punzu, de úngia, de manu nostra Sinònimos e contràrios arribiedhu, cicione, malladedhu, mutzitu, pitzoti Frases de malloredhus bèni cundius gei si ndi at papau dus!… Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu "gnocchi" (quenelles de purée de pommes de terre et de farine) Ingresu gnocco (typical Sardinian pasta) Ispagnolu ñoqui Italianu gnòcco Tedescu sardisches Klößchen.

maglióru , nm: malloru, mallou Definitzione boe de fedu o de mamas, su mascu bulu mannu e chentza crastau po dhu betare a is bacas; foedhandho in cobertantza, fintzes ómine de cojuare Sinònimos e contràrios bobaca, trabu 1, tràilu / magiolu Frases bolleus sa mallora po parai arratza de su malloru nostu Sambenados e Provèrbios smb: Malloru Terminologia iscientìfica anall Ètimu ltn. malleolus Tradutziones Frantzesu taureau Ingresu bull Ispagnolu toro Italianu tòro Tedescu Stier.

màgliu màgiu 1

magliucàre , vrb: magugliare Sinònimos e contràrios ammacigai, corpare, isciúdere, maculai, matzocare, pistare Ètimu spn. magullar.

màgna , nf Sinònimos e contràrios arrusa, astrúscia, buantza, códia, fraícia, malíscia, marfuseria, spedha, transa Ètimu spn. maña.

magnànu , nm Definitzione maistu chi faet craes e àteras cositedhas piticas, de ferru Ètimu itl. magnano.

magnería , nf: mangeria Definitzione cosas de papare in donu, a totu su chi si bolet papare; in cobertantza, aprofitamentu, pigare cosa o dinare a furadura aprofitandho de s'ocasione Sinònimos e contràrios papadoria.

magnésia , nf: mannésia Definitzione genia de cosa bianca (bicarbonau e àcidos), a granighedhos, chi si ponet a iscagiàre in abba, bona po ifriscare, agiudare a digirire Ètimu itl. magnesia.

magnésiu , nm Definitzione genia de metallu lébiu, elementu chímicu de símbulu Mg, númeru atómicu 12 e pesu atómicu 24,32, de colore biancu Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu magnésium Ingresu magnesium Ispagnolu magnesio Italianu magnèsio Tedescu Magnesium.

magnéticu , agt Definitzione chi pertocat su magnetísimu, chi funtzionat a magnetísimu.

magnetísimu , nm Definitzione genia de fortza chi unu corpus (es. calamida) podet tènnere de atirare un'àteru corpus de materiale diferente (es. ferru): est una genia de elétricu firmu e ispartziu in duas bandhas (polos), positiva e negativa (+, –), chi si atirant si funt diferentes e si respinghent si funt oguales (in cosas diferentes).

magníficu , agt Definitzione chi est bellu e bonu meda Sinònimos e contràrios grandhe.

magniósu , agt: magnosu Definitzione nau de ccn., chi portat magna, trassas Sinònimos e contràrios chentupizas, fraissinu, fulbu, grodhone, malfusu Frases cun megus ti ses fata magniosa fatèndhemi promissas malissiosas! Ètimu spn. mañoso.

magnólia , nf Definitzione figu majólica, genia de mata manna, a fògias ladas mannas a punta, chi faet frores bellos, biancos e mannos, prantada po bellesa.

magnosidàde , nf: mannosidade Definitzione su si crèdere meda meda, a tropu, ma fintzes su àere un'idea bona, de arrispetu, de cunsideru donniunu po issu, su si crèdere de importu Sinònimos e contràrios alteriu, banesa, barrosia, blaga, morrófia, prejumu / ttrs. pagliosumu / manniénscia, mannitúdine mannosia, púdriu Frases pro sos pitzinnos fit una mannosidade a zúchere sas partes a sas famíllias de su bichinau ◊ frimma sa mannosidade chi est distruendhe su logu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orgueil, morgue, suffisance Ingresu arrogance Ispagnolu soberbia Italianu supèrbia, spòcchia Tedescu Hochmut.

magnósu magniósu

magnósu 1 , agt: manniosu, mannosu Definitzione chi est mannu de importu; nau de ccn., chi si credet meda, chi no si abbàsciat a s'àteru o a cosas pentzadas de pagu importu Sinònimos e contràrios immanniosidu, manninu / mannósigu, presumidu, strufudhosu, superbiosu Frases manniosa bellesa universale 2. est unu mannosu, si creit su meri de s'universu ◊ sa piciochedha si fadiat sempri prus mannosa e iscumpudia apetighendi s'istima de is giovunedhus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grandiose, suffisant, orgueilleux Ingresu arrogant, grand Ispagnolu grandioso, engreído Italianu grandióso, spocchióso Tedescu großartig, hochmütig.

magnótu , nm Definitzione cosighedha licante a papare, ma fintzes improdhu Ètimu ttrs. magnottu.

magnulàre , vrb Definitzione pònnere sa tega, sa nàstala chi si papat s'orrobba Sinònimos e contràrios nastalare.

magnúsa , nf Definitzione genia de pische Terminologia iscientìfica psc Ètimu itl.s.