magliorédhu , nm: malloredhu Definitzione
genia de macarrone tundhu fatu a manu: macarrone cravau, de punzu, de úngia, de manu nostra
Sinònimos e contràrios
arribiedhu,
cicione,
malladedhu,
mutzitu,
pitzoti
Frases
de malloredhus bèni cundius gei si ndi at papau dus!…
Terminologia iscientìfica
mng
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
"gnocchi" (quenelles de purée de pommes de terre et de farine)
Ingresu
gnocco (typical Sardinian pasta)
Ispagnolu
ñoqui
Italianu
gnòcco
Tedescu
sardisches Klößchen.
maglióru , nm: malloru,
mallou Definitzione
boe de fedu o de mamas, su mascu bulu mannu e chentza crastau po dhu betare a is bacas; foedhandho in cobertantza, fintzes ómine de cojuare
Sinònimos e contràrios
bobaca,
trabu 1,
tràilu
/
magiolu
Frases
bolleus sa mallora po parai arratza de su malloru nostu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Malloru
Terminologia iscientìfica
anall
Ètimu
ltn.
malleolus
Tradutziones
Frantzesu
taureau
Ingresu
bull
Ispagnolu
toro
Italianu
tòro
Tedescu
Stier.
màgliu màgiu 1
magliucàre , vrb: magugliare Sinònimos e contràrios ammacigai, corpare, isciúdere, maculai, matzocare, pistare Ètimu spn. magullar.
màgna , nf Sinònimos e contràrios arrusa, astrúscia, buantza, códia, fraícia, malíscia, marfuseria, spedha, transa Ètimu spn. maña.
magnànu , nm Definitzione maistu chi faet craes e àteras cositedhas piticas, de ferru Ètimu itl. magnano.
magnería , nf: mangeria Definitzione cosas de papare in donu, a totu su chi si bolet papare; in cobertantza, aprofitamentu, pigare cosa o dinare a furadura aprofitandho de s'ocasione Sinònimos e contràrios papadoria.
magnésia , nf: mannésia Definitzione genia de cosa bianca (bicarbonau e àcidos), a granighedhos, chi si ponet a iscagiàre in abba, bona po ifriscare, agiudare a digirire Ètimu itl. magnesia.
magnésiu , nm Definitzione
genia de metallu lébiu, elementu chímicu de símbulu Mg, númeru atómicu 12 e pesu atómicu 24,32, de colore biancu
Terminologia iscientìfica
mtl
Tradutziones
Frantzesu
magnésium
Ingresu
magnesium
Ispagnolu
magnesio
Italianu
magnèsio
Tedescu
Magnesium.
magnéticu , agt Definitzione chi pertocat su magnetísimu, chi funtzionat a magnetísimu.
magnetísimu , nm Definitzione genia de fortza chi unu corpus (es. calamida) podet tènnere de atirare un'àteru corpus de materiale diferente (es. ferru): est una genia de elétricu firmu e ispartziu in duas bandhas (polos), positiva e negativa (+, –), chi si atirant si funt diferentes e si respinghent si funt oguales (in cosas diferentes).
magníficu , agt Definitzione chi est bellu e bonu meda Sinònimos e contràrios grandhe.
magniósu , agt: magnosu Definitzione nau de ccn., chi portat magna, trassas Sinònimos e contràrios chentupizas, fraissinu, fulbu, grodhone, malfusu Frases cun megus ti ses fata magniosa fatèndhemi promissas malissiosas! Ètimu spn. mañoso.
magnólia , nf Definitzione figu majólica, genia de mata manna, a fògias ladas mannas a punta, chi faet frores bellos, biancos e mannos, prantada po bellesa.
magnosidàde , nf: mannosidade Definitzione
su si crèdere meda meda, a tropu, ma fintzes su àere un'idea bona, de arrispetu, de cunsideru donniunu po issu, su si crèdere de importu
Sinònimos e contràrios
alteriu,
banesa,
barrosia,
blaga,
morrófia,
prejumu
/
ttrs. pagliosumu
/
manniénscia,
mannitúdine mannosia,
púdriu
Frases
pro sos pitzinnos fit una mannosidade a zúchere sas partes a sas famíllias de su bichinau ◊ frimma sa mannosidade chi est distruendhe su logu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
orgueil,
morgue,
suffisance
Ingresu
arrogance
Ispagnolu
soberbia
Italianu
supèrbia,
spòcchia
Tedescu
Hochmut.
magnósu magniósu
magnósu 1 , agt: manniosu,
mannosu Definitzione
chi est mannu de importu; nau de ccn., chi si credet meda, chi no si abbàsciat a s'àteru o a cosas pentzadas de pagu importu
Sinònimos e contràrios
immanniosidu,
manninu
/
mannósigu,
presumidu,
strufudhosu,
superbiosu
Frases
manniosa bellesa universale
2.
est unu mannosu, si creit su meri de s'universu ◊ sa piciochedha si fadiat sempri prus mannosa e iscumpudia apetighendi s'istima de is giovunedhus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grandiose,
suffisant,
orgueilleux
Ingresu
arrogant,
grand
Ispagnolu
grandioso,
engreído
Italianu
grandióso,
spocchióso
Tedescu
großartig,
hochmütig.
magnótu , nm Definitzione cosighedha licante a papare, ma fintzes improdhu Ètimu ttrs. magnottu.
magnulàre , vrb Definitzione pònnere sa tega, sa nàstala chi si papat s'orrobba Sinònimos e contràrios nastalare.
magnúsa , nf Definitzione genia de pische Terminologia iscientìfica psc Ètimu itl.s.