A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

maimonàda , nf Sinònimos e contràrios mascarada Frases Elias torrabat a pessare a sa maimonada, a sos sonos de s'organedhu, a su ballu fatu cun Mallena (S.Spiggia) Ètimu srd.

maimòne, maimòni , nm Definitzione genia de bisura, màscara chi faet a tímere; genia de erba (chi ponent a fàere mustajones e coronas po fàere pròere…)/ bentu maimoni = maimullu, molinada, momonissa, torvellinu, trumúghine 3. si pesat su bentu maimoni e ndi pinnigat sa piciochedha sentz'e donai a su babbu mancu su tempus de fai "zi" Sambenados e Provèrbios smb: Maimone, Mamone Tradutziones Frantzesu épouvantail Ingresu scarecrow Ispagnolu espantajo Italianu spauràcchio Tedescu Schreckbild, Schreckgespenst.

maimòni 1 , nm Definitzione genia de candheleri.

maimúllu , agt Definitzione nau de bentu, chi passat a zúmiu, mui mui Ètimu srd.

maína , nf Sinònimos e contràrios aciseria, afatúgiu, brusceria, fatura, maghia, magina, punga Frases est fendi mainas e majonis po ti fai iscumparri Sambenados e Provèrbios smb: Mainas Ètimu srd.

màina , agt: màini, maja 1 Definitzione nau de una calidade de terra apicigosa, niedha, bona meda po laore Sinònimos e contràrios golleatzu Sambenados e Provèrbios smb: Màini Ètimu ltn. imagine(m).

mainàle , nm Definitzione logu, terrenu in calada, fintzes coment'e iscala.

mainàrgiu , nm: maniarzu Definitzione (f. -a) ómine chi faet mainas, fatúgios Sinònimos e contràrios abbervadore, brúsciu, cogu, fatuzadore, maghiàgliu, magineri Frases fuit iscurtza e totu ispilurtzada, assimbizaiat a una maniarza! Ètimu srd.

mainàxa , nf Sinònimos e contràrios maghiàglia Frases ita totu seis frodhochendi, ca si biu istrantaxas, pareis totus mainaxas fendu su ballu de is cogas?! (G.Cadeddu) Ètimu srd.

mainèdha , nf Definitzione donniuna de is bàtoro antas de su telàrgiu Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

maínga , nf, nm: mànica, mangu, màniga, mànighe, mànigu 1 Definitzione parte de unu bestimentu ue s'intrat su bratzu, longa cantu o prus curtza de su bratzu; orrugu de linna trebballau tundhu, lisu, po intrare in s'ogu de una ferramenta po dha pigare de dha pòdere manigiare: longa o curtza segundhu sa ferramenta, segundhu chi si depat pigare a duas o a una manu, grussa o fine segundhu sa fortza chi depet fàere, e po ainas piticas podet èssere totu a unu cun s'aina etotu (si est a ue si pigat un'istrégiu, asa)/ min. manighedha Sinònimos e contràrios màghia 1 Maneras de nàrrere csn: pònnere in màniga una forramenta = pònniri sa mainga a sa forramenta; forramenta fora ’e màniga = chentza de mainga; èssere totu de una màniga = andai de acórdiu, èssiri totus de sa própiu idea, tènniri su própiu cumportamentu; po dogna màniga ’e candela = pro donzi bonu bisonzu, a bortas no potat bisonzare; mànigus de arresoja = una creze de gragallu; màniga indiaulada = màniga forte, nadu de médiu a carchi male o dificurtade; èssiri iscroxau che una màniga de marra = fintzas lísiu a fortza de l'impreare, cossumidu meda Frases est abbarrau in mànigas de camisa ◊ zughet una camisa a mànigas curtzas 2. sa màniga de su picu cheret forte, sa de su rastrellu cheret fine ◊ sa mànighe de sa lepa la cherio pintada (M.Ladu) 3. no bi andhes a cussos a ti cossizare, ca sunt totu de una màniga! ◊ mastros de muru, negussiantes e mecànicos sunt totu de una màniga (G.Ruju)◊ po dogna màniga ’e candela, faimindi duas cópias de cussu paperi! ◊ a ferru dortu màniga indiaulada! Sambenados e Provèrbios smb: Maniga, Manigas Ètimu ltn. manica, manico Tradutziones Frantzesu manche Ingresu sleeve, handle Ispagnolu manga, mango, astil, cacha Italianu mànica, mànico Tedescu Ärmel, Handgriff, Griff.

maínga 1 màiga

màini màina

maínu , nm Definitzione its, maina?, fadhina? Frases camineras signadas cun mainos, chi risaltades peutas istracas opressas dae graves contivizos! (V.Falchi)

mainzòne , nm: malinzone, maninzone, marinzone Definitzione genia de umpedhu (malune), istrégiu mannu de ortigu impreau in sa mandra a múrghere (prus piticu fintzes po àteru, es. su m. de su sale) Sinònimos e contràrios malune Frases dimis pònnere s'erbuzu in su malinzone de ortigu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

mairàna maidàna

maíru madíru

maissavída! , iscl: mantzavida! Definitzione foedhu e genia de frastimu chi narant coment'e po arrennegu candho una cosa no andhat comente s'isperàt: ancu mai in sa vida! (ndhe fatzat, ndhe tengat, ndhe goset, o àteru).

maísta , nf: mastra Definitzione fémina chi ischit bene una faina, un'arte; fémina po s'imparu de is piciochedhos de iscola, prus che àteru de asilo e de elementares (tzerriandho: O sa mastra!, O sa mà!) Maneras de nàrrere csn: maista de partu = levadora; maista de asegus = su taulone de coa in su carru; maistedhas = taulones o mesas minores, prus a s'ala de punta in su sterrimentu de su carru; burba maistra = pisómina, burba Frases sa maista de partos che segaiat s’imbíligu de sa creaturedha, si dh’acapiaiat a filu de linu e dhi poniat su frore de su chinisu 2. in iscola mi agatu bèni, ma depu fai de prus po fai istai bèni finces sa maista de inglesu, sceraredha! ◊ a sos pitzinnos sa mastra lis pedit chircas, istórias, paristórias e folas de s'ísula Terminologia iscientìfica prf Ètimu ltn. magistra(m) Tradutziones Frantzesu maîtresse, institutrice Ingresu teacher Ispagnolu maestra Italianu maèstra Tedescu Meisterin, Lehrerin.

maistài , vrb: masticare, mastigare, mastricare Definitzione pistare o istrecare sa cosa de papare a dentes de dha pòdere digirire méngius; nau de is serros, segare male, a matzigadura; istare naendho e chentza nàrrere / mastigare a un'ala = matziai cun is dentis de una parti Sinònimos e contràrios addenticare, maciai / mastighinzare Frases su mànigu si depet mastigare bene pro lu tizirire menzus 2. e no istes màstiga màstiga: nàralu a una bia su chi tenes de nàrrere! Ètimu ltn. masticare Tradutziones Frantzesu mâcher, mastiquer Ingresu to masticate Ispagnolu masticar Italianu masticare Tedescu kauen.