A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

majàrgia maghiàglia

majàrgiu maghiàgliu

majàrza maghiàglia

majarzadoría majalzadoría

majarzaría , nf Sinònimos e contràrios majalzadoria Frases a mie sa Manu Mala no mi aiat corpidu e totus fuint acanta a nàrrere chi deo aia parte in cussas majarzarias (Z.A.Cappai)◊ no si est faedhadu prus ne de majarzarias e ne de fatunzos Ètimu srd.

majàrzu maghiàgliu

majàxa maghiàglia

majía maghía

majínzu , nm Definitzione cosa chi iat a tènnere sa capacidade de fàere s'impossíbbile…: genia de majarzadoria, de fatúgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu conjurer le mauvais sort Ingresu superstitious practice Ispagnolu conjuro Italianu scaramanzìa Tedescu Beschwörung.

majobèdha , nf Definitzione min. de majoba.

majòdha , nf Definitzione genia de marchighedhu, fossitedhu, chi si faet a is bardúfolas cun sa punta de un'àtera Sinònimos e contràrios ciarolu, cocone 1, fítulu, isgabbu, pizolu 1 / cdh. smarroculata Ètimu srd.

majodhàre , vrb Definitzione fàere sa bardúfola totu a fossighedhos, a marchighedhos, cun sa punta de un'àtera Sinònimos e contràrios afitulai, ciarolare, isgabbiare, pizolai Ètimu srd.

majódhu , nm Definitzione parte de mesu de unos cantu ossos de sa carena animale, ma mescamente sa massa nervosa de su filu de s'ischina Sinònimos e contràrios maodhu*.

majòla , nf Definitzione cadhu de santu Ainzu, bobboitedhu cun is alas orrúbias a pintirighinos niedhos, paret una mesa luna / min. majobedha Sinònimos e contràrios abbajola, abbasanta 1, mammajola, mandioba, mariapesabola, mariola* Frases majola, majola, bai a Castedhu sola e comporamí un'anedhu! ◊ majola majola, isparadí a bobai! Terminologia iscientìfica crp, coccinella septem-punctata.

majoléntzia , nf Definitzione manera istramba de fàere cosa (mescamente in su bestire, ammobbiliare sa domo o àteru), a sa grussera, chentza crabbu Sinònimos e contràrios majolímini Ètimu srd.

majólica , nf Definitzione genia de terra cota po istrégiu o arregiolas.

majolímini , nm Definitzione manera de fàere cosa a sa grussera, chentza crabbu Sinònimos e contràrios majoléntzia Ètimu srd.

majólu magiólu 1 2.

majólu 1 , nm, agt Definitzione chie si bestit male, mancari cun cosa noa ma chentza crabbu: si narat fintzes coment'e agt. (de cosa de majolus) Sinònimos e contràrios gavàciu, mengro 2. su sardu nanca est língua majola, de is tzeracas, de lassai a is bidhúnculus!

majòne , nm: masone, masoni, mesoni Definitzione dhu narant po su bestiàmene minudu e maduru a chedha; logu serrau po acorrare brebès, e totu su cuile e fintzes dominàriu / min. masonighedhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, grústiu, retolu, tàgiu / assorte, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropa / coibi, masongile Frases sos sirvones a sa landhe curriant a majones ◊ aiant unu masone de un'otantina de arveghes ◊ su masone est crocau aggrumau: frigidúmene faet! ◊ in funtana aciapesi s'abba bolojada ca bi fint sos porcos a masone 2. medas ant abbandonau su mesoni, dhis ant fatu bendi is brebeis po si fai operajus ◊ me is bidhas genti meda bivit de sa múngia de masoni ◊ oi in su mesoni dhui at localis po su bestiàmini, po allogai su froràgiu, fai sa mullidura, ponni is ainas e is tratoris e sa domu po sa famíglia (M.Pani) Sambenados e Provèrbios smb: Maione, Majone, Masone, Masones, Masoni Ètimu ltn. ma(n)sione(m) Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño, manada Italianu màndria, grégge Tedescu Herde.