A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

maciócu , nm, nf: maciucu, magioca, matzoca 1, matzocu, matzuca, matzucu Definitzione bàculu cun sa parte prus grussa totu trebballada (e fata agiummai coment'e un'asa, a ue si pigat), ma fintzes solu fuste grussu / fàghere a matzucu a unu = pistaidhu, surrai bèni bèni; leare, pistare a matzuchinu = a cropos de matzucu, de fuste Sinònimos e contràrios bàcalu, fuste, tucone Frases a s'isostre che pigat atrivida e ndhe falat matzoca de cherchizone (A.Dettori)◊ su pastori arregollat sa matzoca e ndi calit de su monti arrennegau dimostrendi ca no seus genti loca (F.Locci)◊ a bortas is bècius camminant apogendusidha a unu matzocu ◊ no contu sa timoria de regolli una carda de matzoca! ◊ zughet s'istrale in chintu e sa matzuca in manu 2. a matzucu chi bos fatant! Sambenados e Provèrbios smb: Mazzoccu Tradutziones Frantzesu rondin, matraque, massue Ingresu club Ispagnolu garrote, cachiporra Italianu randèllo, clava Tedescu Prügel, Knüttel, Knüppel, Keule.

maciócu 1 , agt Definitzione nau de frutuàriu, de gente, chi est mannu, grussu Sinònimos e contràrios grussu, maduru, mannu.

macióculu , nm Definitzione genia de matzucu, fatu a martedhu, de linna tostada.

maciòne, maciòni , nm: matzone 1 Definitzione genias de pischighedhu pitichedhu bonu a còere fríssiu (dhue ndh'at chi si papat totu)/ calidades de m.: bucabbentu, bufadori (si sulat, in bula), conca manna, conca niedha, de perda, de tàgliu, feurratzu, margiani Sinònimos e contràrios matzonita, muscioni Frases is piscadoris torrant cun is cius càrrigus de palària, de macioni, de ispirritu ◊ su macioni fiurratzu bendint a noi arrialis… Terminologia iscientìfica psc, gobius exanthematicus, g. niger, g. paganellus Ètimu itl.s mazzoni Tradutziones Frantzesu gobie, goujon Ingresu goby Ispagnolu gobio Italianu ghiòzzo Tedescu Grundel, Gründel.

maciòni 1 , nm Definitzione macioni de muru, genia de animaledhu longhitu cantu su pódhighe piticu de sa manu, bogat is corros e faet sa baulada che a su tzintzigorru, ma no portat corgiolu: calecuna arratza est chentza mancu corros Sinònimos e contràrios ateligughe, cocorra, mammagorra, sassaluga Frases portat is manus alliscinosas acoment'e su macioni Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu limace Ingresu snail Ispagnolu limaza, babosa Italianu limàccia Tedescu Egelschnecke, Schnegel.

macioníta , nf Definitzione genia de pischighedhu metzanu Sinònimos e contràrios piscialeta Terminologia iscientìfica psc.

macíta , nf: matzita 1, mucita, muscita, mussita Definitzione gatu fémina Sinònimos e contràrios cdh. muscedha.

macíta 1 , nf Definitzione màcia, magra o tupa pitica, de linnas bàscias.

macítu , nm: missitu, mucitu, muscitu, mussitu Definitzione css. gatu, mescamente candho est piticu / min. macicedhu Sinònimos e contràrios batu / batitzone, batulinu, gatixedhu, pisighitu Frases dogna tanti bogat unu súnfiu parit unu macitu serregau ◊ macitu aubi passat no lassat nudha! ◊ a mussitedhu carchi cosa li at fatu male ◊ macicedhu furiat in coxina Terminologia iscientìfica anall.

màciu , nm: massu 1, matu, matzu Definitzione cosas unu pagu longas pigadas impare a manu coment'e serrandho is pódhighes apare (o de pòdere pigare deasi) Sinònimos e contràrios arramaletu, màrtulu / baràgia Frases unu matu de caltas ◊ unu màciu de cravellos e orrossas ◊ apo gollitu unu matu de isparau ◊ ti apu portau massus de orrosas ◊ apu portau unu massigedhu de prantedu de cibudha Sambenados e Provèrbios smb: Mattu Ètimu itl. mazzo.

maciúciu maciòci

maciúcu maciócu

maciugadúra , nf: ammaciugadura* Definitzione su maciugai; genia de pistadura, marcu de calecunu cropu Sinònimos e contràrios abbugnadura, bugnu 1, bumburusone, burrugnone, ciumbone, tzulumbone.

maciugài , vrb: ammacigai Definitzione pistare unu pagu, fàere a giúmburu, fàere pistadura Sinònimos e contràrios abbugnai, abburrutonare, aggatare, atzumbarare, atzumbonare Ètimu spn. machucar.

maciúgu , nm Definitzione su maciugai, cosa maciugada, improdhu Sinònimos e contràrios abbaunzu, aciorodhu, coredhu, impiastru Ètimu srd.

maciulàre , vrb: massulai, matulare, matzulae, matzulai, matzulare, matzulari Definitzione matzigare comente faet chie no portat dentes; fàere ccn. cosa a trebballu Sinònimos e contràrios mastuciare, mastulare, mastuzare, mustugliare, scascialai Frases medas màciulant sa cica 2. nara chi s'indovinzu as matuladu e làssalu inue est su cuestore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mâchouiller, mâchonner, baragouiner Ingresu to drool Ispagnolu mascullar Italianu biascicare Tedescu muffeln.

maciunínu , agt: matzoninu Definitzione de matzone, de margiane / risu matzoninu = fatu cun trassa, a befa, a finta Sinònimos e contràrios gródhinu, gúrpinu Frases fatendhe s'alte sua matzonina a sos massajos lis furat sa ua Ètimu srd.

macóciu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est bambiocu, pagu sàbiu Sinònimos e contràrios bacocu, isaliadu, isàpidu, macacu, machisóngiu, nuscentri Ètimu srd.

macòco, macócu , agt, nm Sinònimos e contràrios bacocu, isaliadu, isàpidu, macacu, machisóngiu, nuscentri Frases callecunu macoco si ndhe riet nendhe chi est vanu su foedhu meu Sambenados e Provèrbios smb: Macocco Ètimu srd.

maconàda , nf Definitzione machine, fata de macos Sinònimos e contràrios machighinada Frases mesu manzanu pérdidu infatu de una maconada! Ètimu srd.