Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

màchina , nf Definitzione css. aina simple chi serbit de agiudu a fàere prus fortza, ma mescamente aparíciu cuncordau a motore a manera de trasformare energia in trebballu; mezu de trasportu a motore, no tanti mannu, pruschetotu po portare gente / genias de màchina: m. a vapori, a elétricu, a binzina, a gasu, a gasóliu = chi dhas movet unu motore a vapore, a elétricu, a binzina, su gasu, su gasóliu Sinònimos e contràrios machinàriu, vetura Maneras de nàrrere csn: fàghere cosa a m. = serbendisí de ccn. màchina in parti o deunudotu; andhare in o a m. = portaus cun sa màchina; m. pro iscriri = genia de màchina chi incrachendi a pitzus de unu nastru cun tinta lassat su sinnali de is líteras in su paperi postu asuta; m. de ferrare = genia de aparatu pro aguantai is bòis bèni firmus po dhus ferrai; m. de filare = zenia de màchina chi faghet zirare unu fusu ue imbóligat su filu chi azuat a profizare: sa fémina li preparat sa lana (o àteru) coment'e imbuchendhebbila, fintzas a manera chi su filu essat de totunu andhare; picare sa m. = ischire a guidare Frases sos runnadores cracherajos lassadu ant sas fainas eredadas pro cricare in sas màchinas fadadas su tribàlliu isprigu de recreu (S.Are)◊ sas màchinas in pagu tempus finint sas fainas ◊ sa cosa fata a màchina coitat de prus, essit totu de un'andhare ◊ sa computera puru est una màchina 2. a bíngia dhoi andaus a màchina ◊ at coladu unu in màchina ◊ ira de mortos… sa màchina est una mitràglia in puntu de isparu!◊ como chi tenet sa màchina no si ndh'istat de andhare a carchi logu, sempre andhendhe mancari chentza bisonzu!◊ su logu est prenu de màchinas: po fai centu metrus andant a màchina, in su stradoni a pei no fait mancu a dhui passai! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu machine, voiture Ingresu machine, car Ispagnolu máquina, coche Italianu màcchina Tedescu Maschine, Auto, Wagen.

machinàda machighinàda

machinàre , vrb: macinai, maghinare, marghinare Definitzione nau mescamente de laores o àteru a granu (ma fintzes olia), pistare, fàere a farinos, istrecare fintzes a dhu fàere a farra o a pasta; pigare una cosa coment'e a molidura, fintzes in su sensu de isfortzare, tratare male; istare sèmpere faendho Sinònimos e contràrios iggragnare, mòlere Maneras de nàrrere csn: marghinare sa cosa a ruju = a russu, a parfaruzas russitas; maghinare a fine = de essire cantu prus minudu si podet, a podha, de no si sapire ranighedhos tochendhe Frases pro sa caridade, machinaemindhe nessi una sacheta! ◊ s'are de machinare non machinavo s'argaria vostra! ◊ sos molinarzos giraiant chirchendhe molendha a maghinare ◊ a marghinare su trigu si andhaiat a sos molinos 2. sa gana de bugliare mi marghinaiat in carvedhos ◊ púdigas abbas màrghinant s'ammentu ◊ za no si at mancu marghinadu su carvedhu istudiendhe, no! Ètimu ltn. machinare.

machinàriu , nm Definitzione màchina etotu, màchinas cuncordadas de trebballare totus impare o po prodúere impare una matessi cosa.

machíne macheíne

machinèsa , nf Sinònimos e contràrios lochesa, locura, macheine, machiore | ctr. sabidoria Ètimu srd.

machíni macheíne

machinísta, machinístu , nm Definitzione chie ghiat una màchina, pruschetotu nau de chie ghiat sa màchina a vapore Frases una puntada de màchina in logu de puntambàsciu, e machinistu dèu!… Tradutziones Frantzesu conducteur Ingresu machinist Ispagnolu maquinista Italianu macchinista Tedescu Lokomotivführer.

machinzàdu , agt Definitzione chi portat guastu Sinònimos e contràrios manciau, manciuladu, nenciadu | ctr. líaru, sanu Frases sas dentes machinzadas fachiant cuntrastu cun sas lavras rujas che focu.

machioràda , nf Definitzione aconcada maca, fata de macos, de chie portat machiore Sinònimos e contràrios machighinada Ètimu srd.

machiòre, machiòri , nm Definitzione pecu mannu de su cumportamentu de sa persona chi ammostat de no portare capia, de no cunsiderare is cosas, de èssere chentza giudítziu, pagu abbista; css. fata o nada pagu sàbia; dannu fatu chentza dhue pentzare bene, faendho a sa maconatza Sinònimos e contràrios desatinu, lochesa, locura, macheine, mancantésimu, mediori / travessura Maneras de nàrrere csn: piàchere a m. = pràxiri meda; bogai is machioris de conca a unu = catzàreli su machine, currèzerelu, iscarmentàrelu Frases est unu machiori solu a dhu pentzai chi un'ómini de otanta annus bandit a si cojai cun d-una picioca de dexiotu! ◊ mancu mali chi no dhi est benniu su machiori de bociri custa puru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu folie, sottise Ingresu craziness Ispagnolu locura Italianu pazzía, dissennatézza, scemènza Tedescu Wahnsinn, Unsinn, Unverstand, Dummheit.

machiòrja , nf Sinònimos e contràrios machighinada, machiore Ètimu srd.

machiorósu , agt, nm Definitzione chi o chie est sugetu meda a fàere machiores, machighinadas Ètimu srd.

machirína macarína

machíscia , nf: machítzia, machíssia Definitzione fata de macos, machiore e abbonu po su dannu: su foedhu est passau apustis a inditare una genia de contravintzione po dannu fatu / èssiri asuta de machítzia = in contravintzione Frases su pastori est suta de machítzia e su bestiàmini in tentura Ètimu itl. manchissa.

machisóngiu, machisónzu , agt, nm: machixognu Definitzione chi o chie est unu pagu macu, ma nau in cunfidàntzia Sinònimos e contràrios machedhu, machillotu, macotu, sabiotu, trantziu Frases machisonzu, e tue cres de abberu a cosas gai?! ◊ a cussa vista tenzo un'amaronza undha de fele chi mi annegat totu e mi paso e li grido: Machisonza! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu farceur, loustic Ingresu joker Ispagnolu chiflado Italianu mattacchióne Tedescu ein bißchen verrückt, Spaßvogel, Spaßmacher.

machíssia machíscia

machissiàre , vrb: machitziai Definitzione nau de su chi faet su ministru de giustítzia chi, agatandho bestiàmene arrui in logu proibbiu, ndhe pigat unu pegus: pònnere una machítzia, una contravintzione Sinònimos e contràrios macedhai, tenturare Frases is barrucellus fiant su doveri insoru machitziendi is pastoris e tenturendi su bestiàmini (S.Praxolu) Ètimu srd.

machítzia machíscia

machitziài machissiàre