oscuressída , nf Definitzione su oscuressire, su si fàere iscuru, note Sinònimos e contràrios inchinadorzu, interinada, intríchinu, iscuricada, iscurigadolzu | ctr. abbréschida Ètimu srd.
oscuressíre , vrb Definitzione essire iscuru, note, iscurigare Sinònimos e contràrios iscurèssere*, iscorigai | ctr. abbrèschere.
oscurèssiri oscurèssere
oscurósu , agt Sinònimos e contràrios iscuricosu Frases già sunt bellas sas rosas!… tue pro assufrimentu ndhe tenes duas oscurosas!
ósi, osíe , avb: goe Definitzione in custa manera, de sa manera chi seo naendho geo, chi aus nau comogomo Sinònimos e contràrios aggae, aggoi, aici, bosie*, dedeoi Frases tempus meda fia osie gioga gioga, rie rie (P.Mossa)◊ si ponias mente a mie, candho benit cuss'unu, nara osie!
ospedàgiu , nm: ospedazu, ospidàgiu Definitzione su acasagiare sa gente, su dha pigare o fàere intrare a domo Sinònimos e contràrios acasàgiu, acollozu, ospedu Frases est bénnidu a bidha e dadu li amus ospedazu ◊ postu lis do, ospedàgiu e libbertade Ètimu ctl., spn. hospedatge Tradutziones Frantzesu hospitalité Ingresu hospitality, lodging Ispagnolu hospedaje Italianu allòggio, ospitalità Tedescu Beherbergung, Gastfreundschaft.
ospedài , vrb: ospedare Sinònimos e contràrios acasagiai, acolligire, allogiai, aposentae Frases l'imbenit chi ti cheres picare s'ampramau de mi pònnere su tzitu, ma timo chi sias ospedandhe in locu malu!…◊ in domo sua fit rara sa die chi no bi ospedabant duas o tres pessones de foras Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu héberger, loger Ingresu to lodge Ispagnolu hospedar Italianu albergare, alloggiare Tedescu beherbergen.
ospedàli , nm: ospidale, ispidale*, uspidale Definitzione logu cuncordau de pòdere tènnere e curare malàidos Frases in s'ospidali de Marsíglia su plus sanu teniat sa frisciura in conca de letu…
ospedàre ospedài
ospedàzu ospedàgiu
ospedéri , agt Definitzione chi giaet o faet acasàgiu Sinònimos e contràrios acasazadore, acasazajolu, acatosu Ètimu srd.
ospédu , nm Sinònimos e contràrios acasàgiu, acollozu, ospedàgiu Frases ant a chie lis dat ospedu, in logu anzenu.
ospía , nf: ispia*, uspia Definitzione chie traighet s'àteru iscoviandho su chi ischit a un'inimigu, a chie dhi bolet male Sinònimos e contràrios aporridore, bugoni, coni, medianeri.
ospiàre , vrb Definitzione istare a s'abbàida abbàida, cricandho Sinònimos e contràrios iscocai, oretare Frases su pitzinnu est ospiandhe sas tupas chircandhe gàrdulas (M.A.Pala)◊ de ite l'ischides chi at fatu gai si no l'azis ospiadu?
ospidàgiu ospedàgiu
ospidàle ospedàli
ospiladúra , nf Definitzione su ospilare Ètimu srd.
ospilàre , vrb Definitzione acorrare o isserrare in s'óspile, intrare su bestiàmene a s'óspile e fintzes cuare bestiàmene Ètimu srd.
óspile , nm: óspili Definitzione logu a pàsculu serradu abbandha, intro de una tanca; bigrile, logu abbandha pro seberare sos bitellos; logu malu irbandhonadu puru; bóidu mannu in sas rocas, logu chi istat meda in umbra, friscu, fintzas logu malu Sinònimos e contràrios cungiau, bàllizu / begrile / gruta, pèlcia / corbarju, umbrine Frases custos óspiles sunt tancaos a istupos de tiria ◊ fipo ghetandhe a s'óspile pro mi brusiare restichedhos de frasca de méndhula 2. s'aggorru de sas crapas fit in d-un'óspile a crisuras naturales lacanandhe a su monte 3. is matas crescent peri in is óspilis prus malos.
ospilèsa , nf Definitzione its, ospedàgiu? de óspile? (nau de su logu) Frases e passados che sunt sos menzus annos in cussu mundhighedhu, in s'ospilesa ammajadora, e tanta bellesa li at fatu ismentigare sos ispannos (F.Murtinu).