A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

perchiàre , vrb Definitzione bogare súlida, nàrrere foedhu, nau sèmpere in su sensu de no lassare foedhare nudha nudha Sinònimos e contràrios ammusciare Frases Pretedhu, su prus atzutu e barrosu, no lassaiat perchiare a nessune: totu fit isse! ◊ nos at datu una mirioncrata coment'e una minetza pro no bi perchiare nessune, comintzenne a lèghere su giornale.

perchíle , nm: prechile Definitzione logu de orroca a calanca, buidu / a p. = coment'e precone, a fossu, a canale (badhe istrinta) Sinònimos e contràrios aruta, garghile, gruta, pèlcia, péntuma Frases sa bidha est in d-una costa a perchile ◊ tenet sos bitellos inserraos totu sa chida in su prechile Ètimu srd.

perchinzòne , nm: pirchinzone Definitzione su frutu – in pràtiga su frore – de sa figu candho est ancora piticu, tostau, crudu, cherfu o no bene cotu, ma fintzes sa figumorisca seberada de pagu, crua e chentza prupa nudha Sinònimos e contràrios crabione, pupu 1, ufione Terminologia iscientìfica rbr.

pércia pérchia

pèrcia pèlcia

percólu , nm: precólu Definitzione perca pitica: calanca, buidedhu in is pedras, in su terrenu, in su muru (comente funt is culumberis lassaos candho si ndhe trochet su ponte de su muradore, segundhu su ponte), o sa tana chi unos cantu arangiolos faent in terra Sinònimos e contràrios calancolu, colomberi, culuvroni Frases sos aranzolos terranzos si faghent su percolu in terra o in sos muros ◊ s'annaemele fit cuada in su percolu de unu muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pertuis Ingresu hole Ispagnolu agujero Italianu pertùgio Tedescu Loch, Durchschlupf.

percossàda , nf Definitzione su percossare, iscutulada a terra, orruta mala Sinònimos e contràrios arratroxa, iscartinada, tzapuada Frases issa est ruta e fit una percossada gai bruta chi s'at insambenadu su carrone Ètimu srd.

percossàre , vrb: precossare Definitzione pigare a cropos, atripare, cúrrere aifatu po iscúdere; peleare, pistare a trebballu, a malu passare; agatare a unu faendho dannu; pònnere in pentzamentu Sinònimos e contràrios atormentai, atripai, magiare, pistae / segudare 2. si ndh'est ghiradu ca no bi la faghet prus a percossare in sos montes ◊ l'ant àpidu percossadu, rutu dae cadhu, sambenendhe ◊ s'ódiu at iscuriadu s'ànima in dogni percossadu ◊ si mi essint a gherrare manu manu, de fogu los percosso! ◊ rutu a terra de botu, in mesu a ruos fia percossadu 3. si ti percossat su mere, ca che li ses furendhe sa cosa!…◊ mi che fint sempre furandhe fiados, finas chi l'apo percossadu, su fraitzu! 4. custos fint sos pessos chi percossaiant su pisedhu.

percossósu , agt Definitzione nau de logu, chi est in calada meda, perigulosu de orrúere po dhue passare Sinònimos e contràrios arratu, iscamedhosu, isderrumbau, ràbidu | ctr. paris, sétidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escarpé Ingresu steep Ispagnolu escarpado Italianu scoscéso Tedescu abschüssig, steil.

percóssu , nm Definitzione su percossare Ètimu srd.

percuisíre , vrb Definitzione compudare po bíere si unu tenet o portat cosa de o po fàere male, o cosa furada, de iscóviu Sinònimos e contràrios combutare.

percuisitziòne, percuisitziòni , nf Definitzione su compudare, averguamentu, su cricare po bíere, comente faet sa giustítzia a unu o in ccn. logu cricandho cosa Sinònimos e contràrios cúmpida.

percúla , nf: procura, prucura Definitzione su perculare; impreu de arrapresentare is diritos de ccn. / fai p. a unu = dàreli incàrrigu a fàghere cosa in parte de àtere; fàghere in p. = in parti de un'àteru, donendi s'incàrrigu a ccn. Sinònimos e contràrios dèlega 2. cussos duos si sunt cojados in procura, ca isse che fit emigradu ◊ coja fata in procura de nisciunus ndi atzetu! ◊ no mi pares piús cudha: o tue as cambiadu de figura o non giuas e ti as postu procura! Tradutziones Frantzesu procuration (par p.) Ingresu proxy (by p.) Ispagnolu poder Italianu procura Tedescu Vollmacht.

perculadòre , nm: procuradore, procuradori, prucuradori Definitzione chi o chie tenet s'impreu de fàere o arrapresentare is diritos de una parte, de ccn. o fintzes de s'istadu, de su podere púbblicu, de sa lei Sinònimos e contràrios delegadu Frases candu fia procuradori una borta apu domandau iscusi a s'imputau ca sa giustítzia, isballiendi, fiat istétia po issu càusa de tribbulia (G.Viarengo).

perculadúra , nf Sinònimos e contràrios percula Ètimu srd.

perculàre pelcuràre

percúnta , nf: pragonta, precunta, pregonta, pregunta Definitzione cosa chi si pedit po bòllere ischire, o fintzes po àere, tènnere (fintzes po fémina a pobidha)/ fàghere sa pregunta a una fémina = circai a mulleri Sinònimos e contràrios dimandha / cdh. pricunta | ctr. arraspusta, sceda Frases fata sa pregunta, iat aspetau a dhi torrai sceda ◊ faghe a manera chi eo agate un'imposta a totu sas pregontas! ◊ a cussa pregonta issu no iscít arrespundi ◊ Giuanni candu iat biu cudh'ómini dh'iat fatu is própias pregontas 2. Bobbore no torrat a pònnere pede in dommo tua si non pro sa precunta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu question, demande Ingresu demand Ispagnolu pregunta Italianu domanda, richièsta Tedescu Frage, Forderung.

percúrsu , nm Definitzione su logu inue si passat po lòmpere a unu logu, su camminu de fàere, o fintzes is cosas de fàere po lòmpere a un'iscopu Sinònimos e contràrios caminu.

percussòre , nm Definitzione parte de un'arma chi iscudet a pitzu de sa càssula po fàere isparare sa càrriga.

percutzàre pelcutzàre