A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

perseghíre , vrb: persighire, persighiri, pessechire, pesseghire, pessichire, pessighire, pissichire, pissighire, pressighire, pressighiri, pussighire Definitzione cúrrere aifatu po iscúdere, fàere male, cracare, po aferrare, po giagarare, fàere fuire (ma fintzes a giogu)/ pps. pessighidu, pressíghidu Sinònimos e contràrios currellai, cúrrere, inchisiri, pissíghere / fèrrere Frases bi aiat duos pitzinnos pessighíndhesi ◊ su destinu mi pessighit fintzas in su reposu ◊ mi dispiaghet ca ses giagaradu e pessighidu ◊ azutóriu, mi sunt pissichindhe! ◊ sas pudhas si ponzeint a carcarare coment'e pissighidas ◊ pessighidu mi at s'ira fintzas a sa morte ◊ sas àbbiles, cun s'oju fichidu a lantzitare, pussighint su pizu de su sentidu (G.Orgolesu)◊ su malannu dh'at a pressighiri Ètimu ctl., spn. perseguir Tradutziones Frantzesu poursuivre Ingresu to run after, to persecute Ispagnolu perseguir, perseguir, acosar Italianu rincórrere, inseguire, perseguitare Tedescu nachsetzen, verfolgen.

perseveràntzia , nf Definitzione manera de fàere de chie agguantat fintzes in is dificurtades, no si perdet de ànimu e sighit su chi credet de dèpere fàere e no s'istorrat Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu.

persiàna , nf Definitzione genia de apertura a duas perras, fata a traessas cracas, a parte de fora de is fentanas po prus seguresa e fintzes po badrare sa fentana etotu; una genia de orrobba orrolada cun seda, oro, prata.

persiànu , agt Definitzione chi est de o pertocat sa Pérsia.

pérsiga , nf: pérsighe Definitzione mata e frutu de préssiu Sinònimos e contràrios pénsiu, péssiche, prèssaba / cdh. pélsica Terminologia iscientìfica frt, Prunus persica.

pérsiga 1 , nf Definitzione genia de erba, a fogighedhas piticas agiummai tundhas, a cambighedhos longhitos, unu pagu crocaos, de fragu bellu, bona po cundhire papares Sinònimos e contràrios limpidedha, maidana, prensa Terminologia iscientìfica cndh, Origanum majorana Ètimu itl.l pèrsega.

pérsighe pérsiga

persighíre, persighíri perseghíre

persòna pelsòne

personàgiu , nm: personazu Definitzione sa persona bista po totugantu su chi est o arrapresentat, mescamente in is romanzos, cumédias e àteras òperas de literadura, filmis; fintzes una genia de pantuma chi essit in su sonnu e faet a tímere Sinònimos e contràrios pelsone / ammuntadore.

personàle, personàli , agt, nm: pessonale Definitzione chi pertocat sa persona, chi est de una persona e de nemos àtere; sa carena de su cristianu, sa persona; is dipendhentes de un'ente, de una sotziedade o àteru Sinònimos e contràrios carena Frases su votu depet èssere líbberu, segretu, personale e contare guale 2. fit una bella fémina deabberu, bianca e ruja che mela, e teniat unu personale fatu a manu de Deu ◊ nonna teniat unu personali minudu ◊ b’aiat in bidha una bella fémina, giughiat unu bellu pessonale, geniosa e ammajadora Tradutziones Frantzesu personnel, corps Ingresu personal, staff Ispagnolu personal Italianu personale Tedescu persönlich, Personal.

personalidàde, personalidàdi , nf: pessonalidade Definitzione sa persona cunsiderada po totu su chi est o chi tenet de naturale e de cultura Tradutziones Frantzesu personnalité Ingresu personality Ispagnolu personalidad Italianu personalità Tedescu Persönlichkeit.

personalmènte, personalmènti , avb Definitzione chi dhu faet sa persona interessada etotu chentza incumandhas perunas, chentza si serbire de àtere; fintzes a idea de chie est foedhandho.

personàzu personàgiu

persòne, persòni pelsòne

pèrta , nf: pleta, preta 2 Definitzione genia de bobboi niedhudu chi faet in is domos chi dhue at umidore Sinònimos e contràrios apeta, babbalocu, babbasaju, buvone, cadalana, candhulitu, partabúdiga, patedha, paulina, pertiàcia, sasàgia, scarfajoni Frases sa preta ghetat nexi a s'iscrafajoni ◊ su mandroni est coment'e preta in domu de palla ◊ est mortu istrecau che una preta ◊ est niedhu cument'e una preta Terminologia iscientìfica crp.

pertabúdiga partabúdiga

pertenénsia , nf Definitzione su apartènnere, su fàere o èssere parte de calecuna cosa prus manna o méngius Sinònimos e contràrios apartenéntzia, apartenidura Frases su coro ue si amparat, ue si cuat sena sinnos de pertenénsia pro si sentire abberu in domo sua? (Z.A.Cappai)

pertenitòre , nm Definitzione ómine chi domandhat fémina a pobidha Frases aspeandhe a isse apo torratu chi nono a tantos pertenitores.

pertènnere , vrb: pretèndhere, pretèndiri, pretènnere Definitzione pedire, bòllere a foedhos o cun fatas una cosa cun fortza, unu pagu a poderiu, cun o fintzes chentza ndhe àere diritu o arrexone; dimandhare a pobidha / pps. preténdiu, pretesu Sinònimos e contràrios bòlere, chèrrere, pedie Frases mi est pertenzendhe àteru dinari! ◊ no triballas e pretenes puru! ◊ s'Àrdia cheret nàrrere soledade in sos mamentos chi sa balentia ti pretendhet a èssere solu solu (P.Pillonca)◊ pedeus e pretendeus chi siat arrispetada e arriconnota sa língua nosta (G.Atzori) 2. custa zòvana l'at pretesa Fulanu ◊ Cichedhu est pretenzendhe sa fiza de su dutore Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu prétendre Ingresu to claim Ispagnolu pretender, exigir Italianu pretèndere Tedescu verlangen, fordern.