A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pértu , pps Definitzione de pèrdere Sinònimos e contràrios pérdidu Frases apo pertu s'istima sua 2. pinta lisas frunzas de corazu pro inditare de su pertu limbazu su rimpudhire in sas petras! ◊ sas cosas pertas las amus acatatas.

pertúlla! , iscl Sinònimos e contràrios peldentzina!, perdéntzia!, perdetzinada!, perdixi! Ètimu srd.

pertúndhere , vrb: pertúnnere Sinònimos e contràrios istampai, patungi, pertuntare, pertusai Ètimu ltn. pertundere.

pertúnghe , nm Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, pertungheustes, tochedhadòrgia Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

pertunghemúru , nm Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, pertungheustes, picabica, tochedhadòrgia Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

pertúnghere patúngi

pertungheústes, pertunghevústes , nm Definitzione genia de pigione bellu, mannu, chi a bicadas istampat is truncos buidos e si che faet su niu aintru: in Sardigna nidat e faet abbitu in dónnia tempus Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, bicamata, pertunghemuru, picabica, pítau, pitigone, pitulatrunca, tocafuste, tochedhadòrgia 2. su tribbunale no chirches a mie, pertunghevustes, ca deghet a tie! Terminologia iscientìfica pzn, dryobates major harterti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pic Ingresu woodpecker Ispagnolu pico Italianu pìcchio Tedescu Buntspecht.

pertúngi patúngi

pertungiméntu , nm Definitzione su pertúnghere Sinònimos e contràrios pertusadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu percement Ingresu piercing Ispagnolu pinchazo Italianu foratura Tedescu Lochen, Durchbohren.

pertúngiri patúngi

pertúngulu , nm Definitzione istampu, prus che àteru sa tupa o istampu ue s'intrat sa crae in su craedhu de is aperturas Ètimu srd.

pertúnnere pertúndhere

pertúnta peltúnta

pertuntàre , vrb Definitzione fàere totu a istampighedhos, nau de su chi faet su bobboi chi si papat sa linna Sinònimos e contràrios patungi, pertusai, pipionire Frases sos tàrrulos ant pertuntadu totaganta sa càscia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronger, mouliner Ingresu to pierce, to corrode Ispagnolu carcomer Italianu traforare, corródere Tedescu durchstechen, zerfressen.

pertúntu , agt Definitzione chi portat istampu, istampos (es. terudha p.), nau de animale, chi portat is origas istampadas po sinnu Sinònimos e contràrios bucadu, istampau / cdh. paltuntu, paltusatu.

pertúrbu , nm Sinònimos e contràrios istrobbu.

pertusadòri , nm Definitzione aina po fàere istampos Ètimu srd.

pertusadúra , nf Definitzione su pertusare, fàere istampos Sinònimos e contràrios pertungimentu Ètimu srd.

pertusài , vrb: pertusare Definitzione fàere pertusos, bucos, istampos Sinònimos e contràrios istampai, istuvire, istuvonare, patungi, pertuntare, stuviolai, tuvire 2. sas benas podent èssere a una o a duas cannas pertusadas de poder fàghere sas notas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trouer, percer Ingresu to pierce Ispagnolu agujerear Italianu bucare, forare Tedescu durchbohren, durchlöchern.

pertusàju , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi totu bolet ischire, bíere Sinònimos e contràrios afrodhieri, culedhu, fichete 1 Frases cussas funt féminas pertusajas, bolint isciri si est prus errica issa o issu!